Resultats de la cerca
Es mostren 41622 resultats
defecte
Imperfecció, allò que en una persona o una cosa no és com ha d’ésser.
insuficiència respiratòria
Patologia humana
Fallida de la funció pulmonar, la qual no pot proporcionar un recanvi normal dels gasos.
Es manifesta per un augment del CO 2 sanguini i una insaturació d’oxigen arterial
imponderable
Dit de l’element, el factor, decisiu i que hom no pot preveure o calcular.
ocasió remota
Filosofia
Ocasió que no indueix pràcticament d’una manera inevitable a fer o motivar un acte, per la qual cosa l’obligació d’evitar-la, si aquest acte no és moral, deixa d’ésser greu.
cobrent
Pintura
Dit de la pasta pictòrica en què el pigment i el vehicle són dosificats de tal manera que no deixen transparentar les capes de color subjacents i, alhora, no donen irregularitats importants de superfície.
driografia
Disseny i arts gràfiques
Sistema d’impressió semblant a l’òfset, del qual es diferencia per la utilització d’una planxa especial que no cal mullar amb aigua per tal de mantenir sense tinta les zones no impressores.
Aquest procediment es pot dur a terme en màquines òfset normals
pagaré d’empresa
Economia
Instrument financer, que és emès a descompte (sobre el seu import nominal), normalment mitjançant subhasta, per grans empreses no financeres i que no té per finalitat l’obtenció de fons per a la tresoreria.
El seu valor és elevat, i el venciment, a curt termini L’emissió pot ésser feta directament per l’empresa desintermediació o a través d’un establiment financer Els pagarés recolzen, pel que fa a llur qualitat o solvència, en una línia de crèdit bancari subsidiari, que n'assegura la liquiditat Són negociables en els mercats financers
societat de responsabilitat limitada
Dret
Societat en la qual els socis que la formen no responen personalment dels deutes socials i el seu capital social es divideix en participacions socials que ni poden incorporar-se valors a títols ni ésser representades mitjançant anotacions a compte.
En el procés de reforma de la legislació mercantil espanyola la renovació del dret de societats de responsabilitat limitada es presenta com una necessitat objectiva i urgent La reforma és conseqüència obligada del nou règim jurídic de les societats anònimes, introduït per la llei de 25 de juliol de reforma parcial i adaptació de la legislació mercantil a les directives de la Unió Europea en matèria de societats La nova llei que regula aquestes societats és de 23 de març de 1995 i es fonamenta en diversos postulats, un dels quals és la flexibilitat del règim jurídic, a fi i efecte que l’…
any
Cronologia
Història
Període de temps que abraça de l’1 de gener al 31 de desembre, i aquest període considerat, no d’una manera absoluta, sinó amb relació als fets que s’hi han esdevingut i amb relació als anys precedents i subsegüents.
La fixació de l’any dels esdeveniments, així com la datació dels documents, ha variat segons els temps i els llocs La llei romana prescrivia que els actes públics fossin datats per l' any dels cònsols nomenats el dia 1 de gener A partir de l’any 567 només hi hagué un cònsol, l’emperador, i els documents foren datats pels anys del postconsolat Després fou afegit l' any de l’imperi , que aviat substituí l’anterior El papa Adrià I segle VIII introduí la fórmula de l' any del pontificat La datació de documents pels anys dels reis francs fou usada a Catalunya, Aragó i Navarra des de Carlemany…
normalització lingüística
Lingüística i sociolingüística
Procés sòciocultural a través del qual una llengua no cultivada s’adapta a una regulació ortogràfica, lexical i gramatical (normativització) i accedeix a àmbits d’ús lingüístic fins aleshores reservats a una altra llengua (extensió social o normalització lingüística).
Per més que Fabra ja havia usat el terme ‘normalització’ referint-se a la gramàtica catalana en un treball del 1929, l’elaboració del concepte sociolingüístic de normalització lingüística es deu a Lluís V Aracil 1965 Segons aquest autor, el conflicte lingüístic fruit d’una situació de contacte de llengües es pot entendre com un cercle funcional en el qual actuen dos corrents recíprocs, comparables als llaços o circuits retroactius feedback loops d’un sistema cibernètic D’una banda, hi intervenen les funcions socials de la llengua, que Aracil presenta com a sortida o resultat del sistema…