Resultats de la cerca

Fill de camperols molt pobres, aconseguí, però, d’estudiar, i el 1921 començà a escriure poesia en vers lliure que ràpidament assolí molta popularitat Fou l’únic escriptor que féu tota la Llarga Marxa Acusat de “dretà” 1957, fou expulsat del partit juntament amb Ding Ling, Ai Qin i altres Fou rehabilitat pòstumament 1979

Fundat el 1934, fou impulsat per membres del Bloc Obrer Camperol, que posteriorment s’integrà al Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM de Girona Promocionava l’esport entre les classes populars, i com a element de relació entre collectius polítics i obrers Practicava en especial el futbol i l’atletisme, i organitzava activitats culturals

Recollida en la modificació dels estatuts del partit aquest any, el canvi de denominació obeïa a una nova organització territorial amb quatre demarcacions autònomes Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Esquerra Republicana del País Valencià ERPV, Esquerra Republicana Esquerra per a les Illes Balears i les Pitiüses i Esquerra Republicana Occitana Esquerra per a l’Aran

Fou fundat a primers d’any per militants del Front d’Alliberament de Catalunya Elisenda Romeu, Alfons Cervera, Josep Digon i Carles Garcia Solé, amb el propòsit de constituir un partit amb el PSAN-provisional i el Col-lectiu Comunista Català Demanà l’abstenció en les eleccions legislatives i es dissolgué el mateix any

Successor de Victor Cousin a la càtedra que aquest ocupava a la Sorbona, fou el cap de l’ala moderada del partit republicà, mentre Gambetta ho era de l’ala radical Ministre en diversos ministeris i defensor constant de la llibertat, àdhuc per als seus adversaris Escriví diverses obres de caràcter polític i de filosofia

S'uní a Ruiz Zorrilla el 1873 i lluità contra els carlins Contribuí al finançament del Centre Republicà de Caldes, d’on fou regidor durant 24 anys i alcalde en 1897-98 El 1903 ingressà a Unió Republicana, i posteriorment al Partit Radical Fou empresonat per la seva participació en la Setmana Tràgica del 1909

Estudià lleis i fou 1860 degà del collegi d’advocats de València Afiliat al partit progressista, prengué part com a milicià nacional en les accions de Xest i Xiva durant la primera guerra Carlina Fou membre de la junta revolucionària 1854, diputat a corts 1865 i president de la diputació provincial de València 1874-75

Escriví el llibre Mythus des 20 Jahrhunderts 1930, que el convertí en el teòric del racisme nazi Cap dels serveis d’afers exteriors del partit nazi des del 1933 Com a ministre dels territoris ocupats de l’Est, ordenà deportacions i execucions de milers de persones Condemnat a mort pel tribunal de Nuremberg, fou penjat

Collaborà amb Jaurès en la fundació de L’Humanité , i fundà el partit republicà socialista Elegit diputat 1893-1902, fou ministre de treball 1906-10 i d’instrucció pública 1913-14 En esclatar la Primera Guerra Mundial, presidí el govern “d’unió sagrada” 1914-15, del qual fou més tard ministre de justícia 1915-17

Fou general de Creta 1920-32 Durant la Segona Guerra Mundial fou un dels caps de la resistència grega Cap del partit populista, esdevingué president del govern 1946-47 i ministre d’afers estrangers 1946-50 Lluità pel retorn de la monarquia Amb la pujada al govern del mariscal Papagós, passà a l’oposició