Resultats de la cerca
Es mostren 6863 resultats
Yasser Arafat

Yasser Arafat (1999)
© UN Photo/Eskinder Debebe
Política
Nom amb el qual és conegut el líder palestí Muḥammad ‘Abd Ar’ūf Arafat.
El 1944 s’afilià a la lliga d’estudiants palestins, que presidí en 1952-56 Participà en totes les guerres araboisraelianes i el 1956 fou cofundador d’ Al-Fatah Des del 1968 presidí el comitè executiu d’aquest moviment i el de l’ Organització per a l’Alliberament de Palestina , que tingué les bases a Jordània fins el 1970 L’OAP i Arafat en foren expulsats durant l’anomenat "setembre negre", en què intentaren enderrocar la monarquia, i s’establiren al Líban, on a partir del 1975 l’organització prengué part en els conflictes armats que enfrontaren les diverses comunitats d’aquest país, des del…
el Pago

Nucli del Portatge o el Pago (Subirats, Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Subirats (Alt Penedès), a l’E de Sant Pau d’Ordal, a la carretera de Barcelona a València pel coll d’Ordal.
tribut
Història
Contribució que una nació pagava a una altra com a reconeixement de submissió, com a preu de la pau o protecció, en virtut d’un tractat.
fills de la promesa
Bíblia
Per oposició als descendents naturals d’Abraham, segons Pau, tots els qui tenen fe, jueus o no, els quals, com Isaac, són fruit d’una benedicció.
Alfred Milner
Història
Alt comissari de l’Àfrica del Sud (1897-1905), fou un dels instigadors de la guerra contra els bòer
, amb els quals signà la pau (1902).
Fou després governador dels territoris annexats del Transvaal i d’Orange 1902-05 Tornà a Anglaterra, i és considerat com el pare del Commonwealth modern El 1916 formà part del ministeri de guerra de Lloyd George, i fou ministre de la guerra el 1918
via romana de Capsacosta

Vista àeria de la via romana de Capsacosta
© Arxiu Fototeca.cat
Via d’època romana amb un traçat conservat de 6 km entre les poblacions de Sant Pau de Segúries (Ripollès) i la Vall de Bianya (Garrotxa).
Fou construïda per transportar els metalls extrets de les mines dels Pirineus fins al port de l’Empúries romana, i forma part d'un antic camí que unia l'Empordà amb la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir El 2015 fou declarada per la Generalitat de Catalunya bé cultural d'interès nacional en la categoria d'arqueologia
Terres Australs i Antàrtiques Franceses

Kerguelen
Dominique Génin (CC BY-NC 2.0)
Territori no independent
Territori francès d’ultramar format per cinc districtes: illes Kerguelen, illes Sant Pau i Àmsterdam, illa Crozet, Terra Adèlia i Illes Disperses de l'oceà Índic
La sobirania francesa sobre la Terra Adèlia, situada en l'Antàrtida, no és reconeguda per la comunitat internacional
Sant Aniol de Finestres

Petit nucli de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, al límit amb la Selva i el Gironès.
Situació i presentació Termeneja amb els municipis de Santa Pau N, Mieres NE, Sant Martí de Llémena del Gironès, a l’E, Amer de la Selva, al S i a l’W, les Planes d’Hostoles W i Sant Feliu de Pallerols NW S’estén a l’alta vall de la riera de Llémena, accidentada a septentrió pels cims més alts de la serra de Finestres, el puig de Finestres 920 m, el turó del Faig Rodó 1018 m i Puigsallança 1027 m A ponent trobem la serra de les Medes, on hi ha el volcà de Puig Rodó 840 m, que separa la vall de Llémena de la vall d’Hostoles Al NW, el serrat de Sant Jordi, on hi ha el volcà i el coll de…
Montreux
Ciutat
Ciutat del cantó de Vaud, Suïssa.
Situada a la vora dreta del llac Léman, forma, de fet, dos municipis Montreux-Châtelard i Montreux-Planches Nucli d’indústria tèxtil i alimentària, i centre turístic Hi tingué lloc, el 20 de juliol de 1936, l’anomenada convenció de Montreux, que definia el règim jurídic internacional aplicable als estrets turcs del Bòsfor i dels Dardanels Establia la llibertat de trànsit de les naus de comerç dels estats amb els quals Turquia no estigués en guerra, i la reglamentació del trànsit de les naus de guerra en temps de pau En temps de guerra, prohibició de trànsit als vaixells de guerra dels…
monestir de Valldaura
Abadia
Abadia femenina cistercenca (Santa Maria de Valldaura) originada per trasllat a la ciutat de Manresa (Bages) de la comunitat del monestir de Valldaura, al municipi d'Olvan (Berguedà).
Els primers intents de trasllat de la comunitat a Manresa daten del 1338, però no tingueren èxit fins el 1399, quan el ciutadà Bartomeu Amargós els feu donació de la capella del Sant Esperit, situada prop del portal d’Urgell La comunitat, ja força decadent, regida per una abadessa, subsistí només fins el 1461 Aleshores s’hi establí un priorat cistercenc masculí, filial de Poblet, però el convent fou destruït amb motiu de la guerra civil contra Joan II, el 1465 El 1472 els monjos s’establiren a la casa hospital de Sant Pau A l’antic solar de Valldaura fou construïda el 1900 una…