Resultats de la cerca

El 1922 començà a investigar la possibilitat de transmetre imatges a distància, i el 1926 obtingué un sistema pràctic del qual féu la primera demostració a Londres El 1928 reeixí a transmetre imatges de Londres a Nova York, i el seu sistema de 240 línies d’escombratge mecànic fou adoptat experimentalment per la BBC el 1929, fins que, el 1937, l’abandonà pel sistema de 405 línies d’escombratge electrònic També inventà un procediment per a obtenir imatges en color i tridimensionals 1944, un aparell d’infraroigs, capaç de recollir imatges en la foscor, i un sistema de reproducció…

Feu el primer vol directe Nova York - París, el 20 de maig de 1927, en 33 hores i mitja, amb l’avió Ryan NYP “Spirit of St Louis”, i el narrà en el llibre The Spirit of St Louis 1953, que aconseguí el premi Pulitzer El rapte i l’assassinat del seu fill de dos anys, el 1932, tingueren un gran ressò, fins al punt de fer modificar la legislació d’alguns estats dels EUA Durant la Segona Guerra Mundial adoptà una actitud de no-intervenció contra Alemanya i acceptà una condecoració de H Göring, cosa que fou molt discutida als EUA

Afectat de ceguesa a dos anys d’edat, es traslladà a Nova York, on fou descobert per Ch Mingus, amb el qual collaborà sovint Prosseguí una carrera independent, enregistrant i actuant amb petits grups, generalment dirigits per ell mateix És considerat un dels músics més creatius i originals del jazz modern per la seva inventiva extraordinària, que conjugava amb un gran sentit del blues És notable, així mateix, la seva utilització de variants poc usuals dels saxòfons soprano — manzello — i tenor — stritch —, i també de flautes, xiulets i una sirena, i l’habilitat per a tocar…

Començà a enregistrar els primers discs el 1926 com a guitarrista acompanyant pocs anys més tard obtingué un gran èxit en solitari i com a líder dels grups que formà El 1938 féu un concert al Carnegie Hall de Nova York que el projectà a la fama i el 1951 realitzà la primera gira per Europa Actuà a Barcelona el 1953 Les seves cançons tenen una gran vàlua, a banda de la musical, per al coneixement del repertori de la música popular negra nord-americana del s XIX El 1955 publicà una autobiografia, Big Bill Blues

Fou deixeble d’A Schönberg durant un any a Berlín, ciutat on conegué N Skalkottas Aquesta trobada fou decisiva per a l’evolució compositiva de Perpessas El 1934 es traslladà a Grècia, on començà a guanyar fama, i el 1948 viatjà a Nova York Home exigent i meticulós, revisava constantment les seves obres, fet que, molt sovint, retardava llur publicació Es conserven molt poques composicions seves, en les quals és observable una gran influència d’autors com G Mahler, R Strauss i els impressionistes francesos Fou un dels primers compositors grecs que abandonaren el corrent nacionalista

Fou un dels intèrprets destacats del repertori wagnerià Estudià amb FP Lachner i Janke a Munic, ciutat on debutà quan només tenia vint anys Poc després cantà durant diferents temporades a Viena, Londres, Bayreuth i Nova York Posseïa una tècnica molt bona i un color fosc de veu Al seu temps fou considerat un dels millors intèrprets dels papers de Tristany i de Lohengrin Wagner opinava, però, que no tenia una veu prou heroica Encarnà també Parsifal i Sigfrid Compongué una òpera, Der Fremdling 'L’estrany', 1899 La seva dona, T Thoma, interpretava així mateix personatges wagnerians

Abandonà els estudis de matemàtiques per iniciar els de música a la Universitat de Cincinnati El 1972 debutà al Festival de Spoleto amb el Rèquiem alemany de Brahms Aviat es destacà en recitals a diverses ciutats dels Estats Units Després del seu debut 1978 a la Metropolitan Opera House de Nova York intervenint en el Tannhäuser wagnerià actuà a Salzburg 1981 amb la Despina del Così fan tutte de Mozart A partir d’aleshores inicià una important carrera El seu repertori, aplaudit arreu d’Europa i dels Estats Units, va de Händel als contemporanis i també inclou peces de jazz i…

Estudià a la Juilliard School de Nova York i després ho feu a la Universitat del Sud de Califòrnia, on fou deixebla de Piatigorsky El 1957 debutà a Seül i posteriorment guanyà el primer premi al Concurs de San Francisco 1968 i també al de Ginebra 1971 El 1992 rebé l’Ordre Nacional al Mèrit Cultural de Corea i el mateix any inicià la seva tasca com a ambaixadora de les Nacions Unides Ha combinat les seves interpretacions concertístiques amb les de cambra, sovint amb els seus germans, la violinista Kyung-Wha i el director Myung-Whun

Estudià cant amb R Henderson i debutà el 1962 amb Pelléas et Mélisande al Festival de Glyndebourne Vinculat a l’English Opera Group 1964-76, estrenà diverses òperes, especialment de B Britten, i el 1973 interpretà els set papers per a baríton de Mort a Venècia d’aquest compositor anglès, obra amb la qual debutà el 1974 al Metropolitan de Nova York Vinculat després a l’Òpera Escocesa, hi interpretà òperes de WA Mozart, PI Čajkovskij i C Debussy, entre d’altres El 1975 fou investit cavaller de l’Imperi Britànic, i el 1982 fou nomenat director artístic associat del Festival d’…

Estudià a Viena amb Gustav Walter i a Frankfurt amb Eduard Bellwidt Després del seu debut el 1897, cantà en molts teatres alemanys -Friburg, Frankfurt, Wiesbaden- especialitzant-se, des de llavors, en papers wagnerians Així, durant la temporada de 1911-12, cantà a Bayreuth Loge i Parsifal i viatjà als EUA, on actuà a Nova York Sigmund, Sigfrid i Lohengrin i a Chicago Sigmund Del 1912 al 1929 fou el principal tenor de l’Òpera d’Hamburg Esdevingué el primer Parsifal londinenc el 1914 Després de retirar-se dels escenaris ensenyà cant a Viena, Munic i Hamburg