Resultats de la cerca
Es mostren 7909 resultats
Pitarch
Música
Família de músics del País Valencià.
Els membres més destacats són Antoni Pitarch Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat ~1820 – , deixeble de Mateu Ferrer, segons algunes fonts En un moment donat es traslladà a França i s’establí a Lo Puèi Alvèrnia, com a organista El seu germà Vicent Pitarch Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat 1823 – 1910 fou el que tingué més projecció Desenvolupà la carrera d’organista a la seva vila natal A causa de la seva ideologia carlina, hagué d’emigrar a França i anà també a Lo Puèi D’allí passà a París, on estudià piano amb H Herz, i visqué durant un temps a Lió Arran de la…
,
Pere Saplana
Cristianisme
Literatura catalana
Eclesiàstic i traductor.
Dominicà resident a Barcelona, és possible que, entre el 1358 i el 1362, iniciés la traducció al català del De consolatione philosophiae de Boeci, adreçada a l’infant Jaume de Mallorca, empresonat per Pere el Cerimoniós La seva tasca traductora denota una clara preocupació pel contingut moral del text i una evident descurança per la correcció estilística o per la bellesa formal En aquest sentit, segueix les característiques generals que presenten les traduccions redactades durant la segona meitat del segle XIV i principi del XV Fou revisada i acabada per fra Antoni Ginebreda…
,
Melcior Joncar
Música
Mestre de capella i compositor.
Vida Fill del músic de capella Jacint Joncar La catedral de Vic fou, probablement, el lloc on es formà, sota el mestratge d’Antoni Jordi El 1789 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Tarragona, en la qual succeí al mestre Antoni Milà Feu oposicions, infructuosament, per als mestratges de capella de les seus de València 1793 i Granada 1796 Autorn de més de dues-centes obres, la major part d'elles es conserva a la seu de Tarragona Compongué abundant música litúrgica —motets, responsoris, lamentacions— i música religiosa en romanç —villancets, càntics…
els Arcs

Vista parcial del poble dels Arcs
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Bellvís (Pla d’Urgell), situat a 217 m d’altitud, a l’esquerra del riu Corb, a 2 km al nord de la vila de Bellvís.
L’església de Sant Antoni és agregada a la parròquia del Poal havia estat, ja al s XII, una de les filials de l’església major de Balaguer Dins l’antic terme dels Arcs que fou municipi fins a mitjan s XIX es troba la caseria de les Tarroges
La Fundació Vila Casas obre el sisè espai
La Fundació Vila Casas inaugura el sisè espai d'exposicions al castell de Vila-seca Tarragonès amb "La resistència del signe", una exposició de gravats d’Antoni Tàpies El conveni que estableix l'ús del castell per part de la Fundació té en principi una durada de quatre anys
Liceu Escolar de Lleida
Organisme docent de caràcter laic i republicà fundat el 1906 a Lleida per Frederic Godàs i Legido.
El 1920, a la mort del fundador, els seus collaboradors, d’entre els quals cal destacar Humbert Torres i Antoni Sabaté i Mur, en continuaren les directrius El Liceu Escolar desaparegué el 1938, quan les primeres bombes franquistes ensorraren l’escola i llevaren la vida a quaranta dels alumnes
Joan Bastinos i Coll
Disseny i arts gràfiques
Edició
Llibreter i editor.
Establert a Barcelona el 1840 com a relligador i llibreter, amb l’ajut del seu fill Antoni Joan Bastinos i Estivill fundà una editorial especialitzada en l’edició de llibres d’ensenyament de llengua castellana, d’una gran difusió a la península Ibèrica i a l’Amèrica Llatina
Victor Baltard
Arquitectura
Arquitecte francès.
Emprà estructures de ferro, tant per a fer un estil historicista església de Saint-Augustin, París, 1860-67 com per a crear un model funcional de mercat Halles Centrales, París 1853-58, que fou seguit per arquitectes de tot arreu, entre ells el català Antoni Rovira i Trias
Gérard de Lairesse
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador való.
Exiliat a Amsterdam, fou pintor oficial de la ciutat 1667 i rival de Rembrandt Conreà la pintura mitològica i d’història Antoni i Cleòpatra i Mart, Venus i Cupido ambdós al Rijksmuseum, Amsterdam Com a teòric de l’art féu conferències i escriví el Grand Livre des peintres 1707
comtat d’Olocau
Història
Títol concedit el 1628 a Alfons Sanç de Vilaragut (òlim de Vilaragut i de Vilanova), senyor de la vall i baronia d’Olocau (de Carraixet), cavaller de Calatrava.
Passà als Fenollet, senyors del Genovès, que es cognomenaren Sanç de Vilaragut, als Crespí de Valldaura, als Safortesa i als Puigdorfila La vall i baronia d’Olocau havia estat concedida a Antoni de Vilaragut i Visconti , que la vinculà el 1398, i passà als Sanç, senyors de Llanera