Resultats de la cerca
Es mostren 6292 resultats
Erik Reger
Literatura alemanya
Pseudònim amb què és conegut Hermann Dannenberger, escriptor alemany.
Pertanyent a la generació més traumatitzada per la Primera Guerra Mundial, en la seva obra més ambiciosa, Union der festen Hand ‘Unió de la mà ferma’, 1931, tracta dels darrers anys d’aquest conflicte i analitza la complicitat de la gran indústria amb el nacionalisme militarista És autor, també, de les novelles Schiffer im Strom ‘Vaixells en el riu’, 1933 i Heimmeh nach der Hölle ‘Enyorança de l’infern’, 1936 i de les narracions Urbans Erzählbuch ‘Llibre de contes d’Urban’, 1943, així com de volums d’assaig
Herbert Charles Brown
Química
Químic nord-americà d’origen anglès.
De molt jove emigrà amb la seva família als EUA Estudià a la Universitat de Chicago, on es doctorà el 1938 Des del 1947 fins a la jubilació la seva carrera docent es desenvolupà a la Universitat de Purdue Indiana El 1979 compartí el premi Nobel de química amb G Wittig pels seus treballs sobre el bor, el tetrahidroborat de sodi i altres agents reductors avui emprats en la indústria farmacèutica, i la síntesi dels derivats orgànics del bor borans Codirigí la recerca del projecte Manhattan per a la fabricació de la bomba nuclear
Teodor de Mena i Zamora
Literatura
Música
Periodisme
Escriptor, periodista i músic.
Fou músic de professió Publicà i dirigí, a Olot, La Aurora Olotense 1859 i El Faro de la Montaña a Barcelona, El Espectador 1872 a Sabadell, Los Ecos del Vallés 1880 i Diario de Sabadell 1881-86, i a Arenys de Mar, Ecos de la Costa 1886-88 És autor de la lletra i la música de sarsueles El conde de Neumurs i Gent de fàbrica , 1873, d’un oratori, del drama Arnau de la farga i del treball La industria de Sabadell 1870 Amb Joaquim Asènsio d'Alcàntara publicà Calabazas y cabezas 1865
,
Hoagy Carmichael
Música
Pianista, cantant i compositor nord-americà.
Tocà a diferents bandes abans de marxar a Nova York per fer carrera com a compositor de cançons Molts músics de jazz enregistraren peces seves, entre les quals Stardust i Georgia on my Mind Aparegué com a intèrpret en enregistraments amb figures del jazz com Benny Goodman i Louis Armstrong A partir del 1935 residí a Hollywood i treballà a la indústria del cinema Durant els anys quaranta i cinquanta obtingué fama com a cantant popular tot treballant a la ràdio, la televisió i també al cinema, on actuà en catorze pellícules
làmpada de Davy
Geologia
Làmpada amb la flama protegida que serveix per a comprovar la seguretat de l’atmosfera en una mina.
És especialment indicada per a descobrir les barreges metà-aire grisú, tan freqüents a les mines de carbó També serveix per a indicar les atmosferes deficients en oxigen Les primeres làmpades de seguretat foren el resultat dels treballs fets durant el segle XVIII pels científics anglesos sir Humphry Davy, William Reid Clanny i George Stephenson, els quals volien proporcionar una illuminació segura i alhora portàtil a la indústria minera Les làmpades que hom usa actualment són una modificació del model primitiu i hom les anomena de tipus Wolf
Gravetià
Prehistòria
Fàcies cultural del començament del Paleolític superior que prengué el nom del jaciment occità de la Graveta (Guiena).
Inclosa de primer en l'Aurinyacià, és considerada actualment com a fase superior del Perigordià des del 26000 al 20000 aC Es caracteritza principalment pel predomini de la tècnica del dors rebaixat en la indústria lítica puntes de la Graveta i per la poca importància del treball de l’os L’home d’aquest moment homo sapiens fossilis conegué la pintura rupestre i l’escultura El Gravetià s’estengué per França, Bèlgica, les penínsules Ibèrica i Itàlica, l’Europa central i Rússia on rebé el nom de Pavlovià
Francesc Esteva Julien

Francesc Esteva Julien (a baix, al centre)
Arxiu A. Esteva
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
S’inicià als equips infantils del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria, i completà la seva formació al Club Esportiu Laietà 1934-42, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1940 i guanyà la Copa d’Espanya 1942 Jugà dues temporades al RCD Espanyol de Barcelona 1942-44 i retornà al CE Laietà, on romangué fins la seva retirada el 1952 Fou internacional absolut amb la selecció espanyola en el primer partit que aquesta disputà després de la Guerra Civil, que tingué lloc a Tolosa contra França
Tshitolià
Prehistòria
Grup cultural epipaleolític africà de la conca del riu Congo corresponent al final de l’evolució tumbiana.
Es caracteritza per la pervivència de l’utillatge de la fase anterior, el Lupembià, però de menors dimensions, i per la multiplicació de les puntes de fletxes de tipus variats, és a dir, per la utilització d’armes per a ésser llançades lluny A causa de l’expansió d’altres civilitzacions, aquesta indústria es concentrà de primer en el curs inferior o mitjà del riu, i, finalment, restà reduïda a la zona sud-oest del Congo, on rebé la influència neolítica de les regions veïnes, i adoptà aleshores els micròlits i la ceràmica
Francesc Sitjà i Pineda
Literatura catalana
Poeta.
Dirigia una indústria Participà en diverses empreses al costat de Josep Carner, com les revistes Empori 1907-08 i Catalunya 1913-14, el diari La Veu de Catalunya , el grup Calligueneia 1907 i l’associació dels Amics de la Poesia fundada el 1921 Així, començà a escriure poesia sota la influència directa del Carner dels primers temps, com proven els volums XII sonets 1909, Poemes 1911, L’ànima oberta 1922 i Poemes diversos 1929 També va escriure textos de cançons per a infants amb música de Narcisa Freixas
,
Bonaventura Sabater i Burcet
Literatura catalana
Escriptor.
Residí a Begur, on dirigí una indústria tapera Polític de la Lliga, fou alcalde de Begur, diputat provincial i a corts per Girona 1903, 1904 i 1918 Collaborà a El Baix Empordà i publicà retrats d’ambients populars de la Costa Brava i del Baix Empordà a Quartilles , amb pròleg de Francesc Cambó 1911 i 1912, continuades el 1916, i incloses en part a Begurenques , a Lectura Popular , 1916 i Cròniques empordaneses 1913, 1916, amb un pròleg de Carles Rahola És autor també dels assaigs Begur i La crisi de l’any 1919 1919
,