Resultats de la cerca

Autodidacte, ingressà el 1893 amb Isidre Nonell a l’escola de Llotja, però aviat l’abandonaren i sortiren a dibuixar i pintar pels afores, amb Pichot i Mir per això, alludint a llur temàtica de suburbi, hom els anomenà la colla de Sant Martí Amb Nonell anà a Caldes de Boí 1896, i més tard a París 1897, on exposaren 1897 i 1898 a la galeria Le Barc de Boutteville Malgrat la influència dels impressionistes, especialment de Renoir, no renuncià als temes ètnicament hispànics Després, llargues estades a Madrid, Sevilla 1903 i Granada 1905 l’allunyaren de la identitat amb la temàtica i el colorit…

Dirigí a Tournai 1410 un taller de pintura i fou mestre de Rogier van der Weyden 1427 Degà del gremi de pintors 1423 i membre del consell de la ciutat, participà activament en els conflictes socials de 1423-28 L’única obra seva documentada és el fresc de l' Anunciació 1406 de l’església de Saint Brice de Tournai, molt deteriorat Hom l’ha identificat molt versemblantment amb l’anomenat mestre de Flémalle en aquest cas seria el veritable fundador de l’escola pictòrica flamenca De les obres que li són atribuïdes sobresurt el Davallament de la Creu ~1430, en gran part perduda, coneguda per una…

Fill del pintor Auguste Renoir, pel qual fou influït Començà fent de ceramista, però fou captat pel nou art i el 1924 realitzà La fille de l’eau i el 1926 adaptà la novella de Zola Nana , on reflecteix una influència naturalista que comparteix amb d’altres dels seus films de la primera època Posteriorment, fins el 1934, realitzà tretze films, entre els quals es destaquen La chienne 1931, Boudu sauvé des eaux 1932 i Madame Bovary 1934 El 1934 realitzà Toni , considerada com el precedent del neorealisme italià i que li permeté d’iniciar-se en la seva etapa més brillant Le crime de…

Membre d’una família de geògrafs, fou professor a la Universitat de Brusselles, on visqué molts anys d’exili a causa de les seves idees És autor de La terre, description des phénomènes de la vie du globe 1867-68, Géographie Universelle 1875-94, L’Homme et la Terre 1905-08 La seva influència i difusió en els medis obrers dels Països Catalans fou considerable a partir del 1887 Els grups de Los Desheredados de Sabadell i Acracia de Barcelona publicaren els seus primers opuscles de propaganda anarquista A los campesinos , 1887 Evolución y revolución , 1887 Després foren les…

Eclesiàstic Doctorat en teologia a València 1860 i titulat en filosofia i lletres, fou professor del seminari i de l’institut de Tarragona, predicador de la Reial Capella, collaborador de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i membre de l’Accademia degli Arcadi En llengua castellana publicà poesia, traduccions bíbliques, discursos entre els quals hi ha panegírics funerals a Prim, lliçons de psicologia i estudis històrics, i, en llatí o en català, poemes com La prosa dels difunts parafrasejada en dècimes catalanes 1858, amb un pròleg en què defensa la llengua catalana i esmenta Pau…

Gaudí d’un gran prestigi, no només com a compositor sinó també com a estudiós de la música popular Es formà a l’Acadèmia de Música de Budapest, on estudià composició amb V Herzfeld i piano amb A Szendy Al mateix temps cursà dret a la universitat, on es graduà el 1913 Fins al 1914 feu diverses estades a París, on fou alumne del compositor Vincent d’Indy A partir del 1910 collaborà amb B Bartók i Z Kodály en les seves expedicions per cercar música popular, que després continuà pel seu compte Parallelament a totes aquestes activitats, es dedicà també a la composició i el 1929 guanyà…

Possiblement visqué en terres valencianes fins el 1510 d’aquest període, en què fou influït per l’italianisme de Ferran Yáñez i Ferran Llanos, daten probablement les taules de Sant Andreu capella del Miracle, València El 1510 era a Barcelona, on pintà el retaule, desaparegut, de l’església del Pi i els escuts del cadirat del cor de la catedral 1519 amb motiu de la reunió del capítol del Toisó d’Or presidida per Carles V En el període 1519-21 pintà a Girona el retaule de l’església de Sant Feliu, iniciat per Perris de Fontaynes, i el de Santa Úrsula per a la catedral traslladat més tard a les…

No se sap res del seu aprenentatge musical, però rebé la influència del pianista T Jackson A partir del 1902 treballà de pianista als bordells de Nova Orleans, i poc després inicià una etapa itinerant pels Estats Units, treballant de pianista de bar o integrat a grups de minstrel El 1917 s’installà a Los Angeles Cal pensar que durant aquests anys d’itinerància fusionà diversos estils, entre els quals el ragtime , el blues , els espirituals, les work songs , peces del repertori de minstrel i música d’origen hispànic, per a arribar a una amalgama molt propera a la música que…

Tingué una influència notable en el desenvolupament de la música nord-americana del seu temps Fou el fundador del departament de música de la Universitat de Harvard Inicià els estudis musicals als Estats Units i el 1858 viatjà a Berlín per ampliar-los a la Hochschule für Musik Aquesta formació marcà decisivament la seva orientació estètica, i a través seu la d’un nombre elevat dels seus deixebles Allí estudià orgue amb A Haupt, que el guià en la seva formació, conegué Clara Schumann i descobrí l’obra de JS Bach a través de les edicions de les seves obres, que s’iniciaven just…

Inicià els seus estudis musicals a Viena amb Ch Ruber el 1946 després, a Moscou, estudià direcció coral a l’Acadèmia Musical i tot seguit al conservatori amb J Golubev i N Rakov 1953-58 Un cop diplomat, s’hi quedà com a ensenyant fins el 1972 Les seves primeres obres, d’influència neoclàssica, mostren un gran interès pel violí, però també contribuí a la música oficial amb oratoris Nagasaki , 1958 i cantates Aconsellat per P Herschkowitz, es qüestionà la trama estructural de la música i les formes tradicionals Passant per les tècniques serials, arribà a la reinterpretació i…