Resultats de la cerca
Es mostren 24786 resultats
premsa
Periodisme
Conjunt de publicacions impreses, de caràcter informatiu, especialment els diaris i altres periòdics.
La premsa és la més genuïna expressió de la necessitat social d’informació que satisfà com a missió pròpia el periodisme Els corrents liberals del segle XVIII i, sobretot, del XIX, amb la creixent aspiració a la llibertat de pensament i d’expressió, originaren la premsa diària de masses, preocupada primordialment per la informació sobre els problemes politicosocials i per l’orientació de l’opinió pública El primer diari del món sembla que fou l’anglès Daily Courant , aparegut l’11 de març de 1702 El primer de la península Ibèrica fou el Diari de Barcelona 1792 La premsa diària, des del seu…
art italià
art italià Façana del Palazzo Ducale del dux de Venècia (s XI-XII)
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Itàlia a partir de la caiguda de l’imperi Romà.
Al començament fou continuador de l’art paleocristià, i a l’època de Justinià s’identificà amb l’art bizantí Des de la fi del segle VIII sorgí el tipus d’arquitectura que constituí l’anomenat primer art romànic , que s’estengué per Itàlia i l’Europa occidental Quant a l’art romànic, a partir del segle XI al nord predomina l’arquitectura llombarda, mentre que a la Itàlia central sorgeix una arquitectura centrada a la Toscana i a la regió de Roma inspirada en els models clàssics i paleocristians l’estil de les regions de Lucca i Pistoia, d’altra banda, influí en la construcció del complex de la…
Lluís Nicolau i d’Olwer

Lluís Nicolau i d’Olwer
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Periodisme
Literatura catalana
Historiador, hel·lenista, periodista i polític.
Vida i obra Fill de Joaquim Nicolau i Bujons, doctor en dret i notari, que fou president del Collegi de Notaris de Barcelona, i de la barcelonina Anna d’Olwer El cognom matern originari era d’Oliver , Oliver o Olver , segons els documents El 1910 es llicencià en lletres i en dret per la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on fou deixeble de Lluís Segalà i d’Antoni Rubió i Lluch Es doctorà a Madrid en filosofia i lletres amb la tesi El teatro de Menandro 1911 Per aquell temps publicà Gerbert Silvestre II i la cultura catalana del segle X 1910 El 1917 fou fet membre…
, ,
alumini

Propietats físiques de l’alumini
Química
Element metàl·lic, pertanyent al grup III de la taula periòdica, de color blanc d’argent, dúctil i molt mal·leable, de valència 3.
Friedrich Wöhler l’aïllà pur per primera vegada el 1827, bé que Ørsted l’havia obtingut impur dos anys abans L’alumini terrestre és constituït exclusivament pel núclid 27, però en els meteorits hom troba el núclid radioactiu 26, que és el més important dels 6 isòtops radioactius que han estat obtinguts artificialment Constitueix el 8,13% de l’escorça terrestre i és, per ordre d’abundància, el tercer dels elements i el primer dels metalls No existeix a l’estat natiu, i hom el troba sobretot en forma de silicats argiles, caolí, aluminosilicats, d’òxid alúmina anhidra o hidratada i…
Escrivà

Armes dels Escrivà
Llinatge d’oficials reials, després generosos, cavallers, homes de lletres i dignataris, establert al Regne de València en temps de la conquesta.
Devien provenir del Rosselló o de Lleida Apareix com a estirp documentada Guillem Escrivà mort en 1256-59, senyor de Patraix per donació del rei i notari reial 1227-51 Dels seus fills, Guillemó fundà la línia dels senyors de l’escrivania de València, i Arnau Escrivà mort el 1275 fou senyor de Patraix, i sembla identificable amb un jurat de València 1268 i batlle del regne 1270-75 Fou pare d’Andreu Guillem, fundador de la línia dels senyors d’Agres, i de l’hereu Guillem Escrivà , senyor de la baronia de Patraix mort després del 1269, que degué ésser el pare dels Escrivà, després Escrivà de…
Santa Maria de Valldemaria (Maçanet de la Selva)
Art romànic
Situació Vista de l’interior de l’església, l’element més important que ens ha pervingut de l’antic cenobi J Recarens Es tracta d’un antic monestir cistercenc, ara una masia, que fou refeta als segles XVII o XVIII i modernit zada amb una esvelta torre i altres dependències annexes, que engloben l’antiga església monàstica Es troba al sector meridional del terme, en una fondalada anomenada del Suro de la Palla És accessible des del quilòmetre 649,5 de la carretera N-II, per una pista o camí particular d’uns 800 m Mapa 365M781 Situació 31TDG796207 APF Història El 1158 aquest monestir consta ja…
Castell de València d’Àneu (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Penyal sobre el qual s’aixecava el castell, dominant tota la Vall d’Àneu ECSA - P Cots Un dels murs més sencers del desaparegut castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell de València s’alcen en un turó situat a llevant de l’actual poble de València d’Àneu i damunt de la plana d’Esterri Al vessant oest d’aquest pujol es poden veure els vestigis del que fou l’antic poble Actualment es fan excavacions per delimitar-ne els murs i les estructures conservades Mapa 33-9181 Situació 31TCH456218 Venint d’Esterri, a l’entrada del poble de València, cal agafar un camí carreter que porta fins…
Despoblats del Pallars Jussà (el Pallars)
Art romànic
Abella de la Conca Despoblats d’Abella Immediatament al peu del roquetar on s’alcen les restes del castell d’Abella i al llarg de les terrasses que s’estenen fins a les últimes cases del poble s’identifiquen nombroses restes de parets i recintes d’habitacions que devien conformar un petit nucli d’hàbitat que, posteriorment, en època moderna, sofrí un lleuger desplaçament fins on avui hi ha l’actual poble d’Abella de la Conca D’altra banda, també s’ha identificat un altre probable nucli d’hàbitat just a la sortida del poble en direcció a llevant Es tracta de diferents estances de planta…
Sant Joan i Sant Pau o Sant Pol (Sant Joan de les Abadesses)
Art romànic
Situació Aquesta església, antiga parròquia de Sant Pol, coneguda també per Sant Joanipol, o, simplement, per Sant Pol, es troba dins el nucli de la població de Sant Joan de les Abadesses que al llarg dels segle XI i XII es formà entorn del monestir L’edifici es troba força a la vora de l’església del monestir, vers el costat nord-occidental, prop de l’accés al pont vell, un xic desplaçada de la vila nova creada a partir del segle XIII La carretera que va a Camprodon passa a tocar aquest edifici Perspectiva exterior de la capçalera de l’església, amb els absis, el cimbori i el campanar J…
Sant Cristòfol de Campdevànol
Art romànic
Situació Una vista del conjunt de les ruïnes de l’església, les quals encara permeten de reconstruir-ne la planta M Anglada La primitiva església parroquial de Sant Cristòfol, també anomenada “ la Vella ”, es troba a força distància de la població actual, sota el turó de Puigcorber, al costat nord-oriental de la població de Campdevànol Més a prop de la població hi ha una nova església parroquial, del segle XVII, del mateix nom, amb la qual cal no confondre’s Mapa 256M781 Situació 31TDG307757 Per anar-hi, cal agafar el camí que surt a l’extrem de ponent de la població i va al cementiri, o…