Resultats de la cerca

Treballà als despatxos de Josep MSostres i de l’equip Martorell Bohigas Mackay Des del 1976 treballa associat amb Jaume Bach i Núñez Realitzacions o projectes recents seus són l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona, un centre d’assistència primària a Sant Vicenç dels Horts, l’escola Josep MJujol de Barcelona, les caves Josep MRaventós a Sant Sadurní d’Anoia i la sala d’actes del Centro Cultural Reina Sofía, a Madrid El 1982 rebé el premi FAD de restauració pel remodelatge de les estacions dels Ferrocarrils de la…

Enginyer de mines, el 1916 ingressà al Conservatori Nacional de Música de Santiago, on estudià teoria i piano amb Aníbal Aracena Infanta, violí amb Aurelio Silva, harmonia amb José Salinas i composició amb Enrique Soro Es dedicà a difondre la música més innovadora mitjançant conferències i concerts en els quals interpretava obres pròpies Fou membre de la Sociedad Bach i fundador de la Sociedad de Compositores Chilenos 1923 Presidí l’Acadèmia Literària i dirigí la publicació "Revista Artística" Obtingué alguns premis amb obres com ara Alucinaciones de Primavera 1916, Poema…

El primer a compondre’n fou A Corelli, que, igual que GF Händel en el seu opus 6 no, en canvi, en l’opus 3, utilitzà només els instruments de corda JS Bach, en canvi, emprà una instrumentació molt més variada en els Concerts de Brandenburg només el segon, el quart i el cinquè adoptaren clarament la forma de concerto grosso Des del final del segle XVIII s’han adoptat diferents noms per a un plantejament instrumental i estructural semblant la simfonia concertant, al Classicisme, o el concert per a orquestra, al segle XX, en són dos exemples

Estudià amb Marguerite Long a París i posteriorment, l’any 1969, s’establí a Los Angeles, ciutat on el 1973 es diplomà com a musicòleg i concertista a la Universitat del Sud de Califòrnia Entre el 1972 i el 1976 fou alumne de Pierre Sancan i Magda Tagliaferro a París i de Rosalyn Tureck als Estats Units L’any 1974 inicià la seva carrera professional amb un concert a París, carrera que es veié estroncada per la seva mort prematura S’especialitzà en la interpretació de les Variacions Goldberg , de JS Bach, i les Variacions Diabelli , de L van Beethoven

Soci del Reial Club de Golf de Cerdanya i del Club de Golf Masia Bach, formà part de les seleccions de Catalunya i d’Espanya d’aficionats fins el 2005, que passà al camp professional a través del programa Albatros per a joves professionals de la Federació Catalana de Golf, i començà a competir al circuit català i a l’espanyol El 2006 començà a jugar alguns tornejos del Challenge Tour, i el 2008 participà en l’European Tour En el seu palmarès hi ha dos tornejos internacionals, el Fred Olsen Challenge d’Espanya 2010 i l’Obert de Kazakhstan 2010

Rebé les seves primeres lliçons a cinc anys i més endavant estudià amb Pál Kadosa, György Kurtág, Ferenc Rados i George Malcolm El 1968 guanyà el primer premi al concurs de joves talents de la televisió hongaresa el 1974 fou guardonat al concurs Čajkovskij de Moscou i, el 1975, al de Leeds Des de llavors desenvolupa una important trajectòria internacional, caracteritzada pel rigor i la solidesa dels seus plantejaments A Barcelona, debutà el 1977, i hi tornà el 1996 Dins el seu repertori mereixen especial atenció les obres de Bach, Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert, Schumann i…

Estudià a París amb Nadia Boulanger S'inicià també com a pianista, però aviat se centrà en la direcció coral Director musical de la King's School, posteriorment passà a la universitat de Reading, on fou fundador i director 1966-72 del Reading Bach Choir Posteriorment fou director assistent del Philarmonia Chorus 19750-80, una de les institucions corals més importants de la Gran Bretanya , i posteriorment passà a l' Orfeó Català , que dirigí de 1983 a 1988 Des de la seva fundació 1986 fou director musical de la Hereford Summer School, i en tornar de Barcelona s’incorporà com a…

Hom en troba exemples des de l’inici del s XVII en les primeres òperes venecianes, especialment en Monteverdi A la fi del s XVII i al començament del XVIII prengué una gran importància en certs tipus d’òpera o d’oratori, on precedeix i anuncia les principals àries Händel, Bach L' arioso tradicional tingué poc camp en l’evolució ulterior de l’art dramàtic i caigué en desús Tanmateix, l’esperit d’aquesta forma ha persistit en certes ocasions, i l’àmplia melodia wagneriana, sense una estructura definida, és més prop de l' arioso que no pas del recitatiu o de l’ària

Els representants més destacats són Giulio Cesare Arresti 1617-1704 i Maurizio Cazzati 1620-77 El deixeble d’aquest, Giovanni Battista Vitali 1644-92, desenvolupà l’estructura de la forma sonata i, més tard, Giuseppe Torelli 1658-1709 escriví els primers concerts per a solista La perfecció tècnica dels constructors d’instruments els Brensio, els Fontanelli, els Tononi, els Floreno, etc que tingué Bolonya influí en l’escriptura instrumental de l’escola bolonyesa Al segle XVIII la personalitat del pare Giovanni Battista Martini 1706-81 convertí Bolonya en un centre musical visitat pels grans…

Germà de Jehan i Marie-Claire Alain , en la seva joventut estudià orgue i piano, i es llicencià en literatura a la Sorbona Més tard s’interessà per la composició i rebé classes d’O Messiaen al Conservatori de París Entre el 1950 i el 1964 fou director del Conservatori de Saint-Germain-en-Laye i el 1961, de nou a la capital francesa, dirigí l’escola de César Franck A més de la seva faceta com a concertista i compositor exercí la crítica musical en el diari Le Figaro Fou autor de diverses monografies, entre les quals destaquen els seus estudis sobre Bach i un manual d’harmonia