Resultats de la cerca
Es mostren 334 resultats
Sant Joan de Colinos (Rialb)
Art romànic
Situació Restes de l’església d’aquest poble abandonat, un dels tres que es trobaven al Sobac o vessant esquerre de la Noguera Pallaresa J Tous Les ruïnes de l’església de Sant Joan de Colinos es troben en un vessant de la muntanya sobre el curs de la Noguera Pallaresa, abans que el riu arribi a Rialb Mapa 23-10215 Situació 31TCH485007 Cal anar-hi des de Beranui, poble situat a uns 6 km de Rialb per la carretera que va a l’estació d’esquí i muntanya de Portainé Passat el poble, a 1 km, cal deixar la pista en un revolt molt pronunciat i prendre una pista abandonada, en direcció a ponent, que a…
Sant Joan i Sant Vicenç de Bellveí (la Torre de Cabdella)
Art romànic
La vila de Bellveí és esmentada l’any 1082 —si bé el castell apareix en la documentació a mitjan segle XI— quan Beatriu donà a Santa Maria de Gerri una terra situada a Belvezin Novament la vila de Belvecinio és citada l’any 1085, com a terme on se situa el castell de Perabruna Pere de Perabruna, en el seu testament datat entre el 1182 i el 1199, deixà a Gerri diverses terres situades a Belvedin Malgrat la forta presència que sembla que tenia el monestir de Gerri a la zona de Bellvei, la jurisdicció del lloc, més concretament de la Pobleta de Bellvei, era dels comtes de Pallars L’església…
Castell de Rivert (el Pont de Claverol)
Art romànic
Aquest castell s’alçava al costat de l’ermita de la Mare de Déu del Castell, al cim del rocam que domina el poble El topònim Rivert és conegut des de l’any 923 és parla ja en aquesta data dels homes de Rivert A la darreria del segle X Rivert constituïa un territori diferenciat dels veïns termes dels castells de Toralla i Salàs els alous que és debatien entre els homes de Salàs i el monestir de Sant Genís de Bellera en un judici comtal tingut lloc l’any 995 es trobaven “ in apenditio de castro Toralia et in apenditio de Reverte et in apenditio de Salasse, in loco que dicitur…
Cadolla
Antic poble
Antic poble (935 m alt.) del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a l’esquerra del riu de Cadolla , que neix al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs i desemboca al riu de Bellera per la dreta, sota la Bastida de Bellera.
Al s XIX formà municipi amb la quadra de Miravet
Manyanet
Poble
Poble del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), situat al vessant meridional del tossal d’Aigua Blanca, dominant la vall del riu de Manyanet (nom que pren el sector de capçalera del riu de Bellera), que neix al cap de Llevata.
De la seva església parroquial depèn el llogaret del Mesull
Vila closa de Salàs de Pallars
Art romànic
Situació Detall d’una de les torres que defensaven un dels principals portals de la vila ECSA - J Bolòs La vila de Salàs és situada a 576 m d’altitud a l’esquerra del barranc de Fontfreda, que vessa les seves aigües al pantà de Sant Antoni Mapa 33-11252 Situació 31TCG294756 S’hi accedeix per un trencall a mà esquerra de la carretera de Tremp a la Pobla de Segur, abans d’arribar al quilòmetre 84 Es conserva una bona part del recinte fortificat que envolta la població, amb els portals i les torres circulars al llarg de la muralla PBM Història La història de la …
Ramon V de Pallars Jussà
Història
Comte de Pallars Jussà (1047-98), fill de Ramon IV i d’Ermessenda.
Visqué en un clima de desordres constants i de crisi generalitzada de l’autoritat comtal, motivada pels atacs del seu cosí Artau I 1049-81 de Pallars Sobirà i dels comtes d’Urgell, desitjosos d’estendre llur hegemonia cap al sud-oest, de sotmetre a llur poder la conca de Tremp i de situar sota llur autoritat el conjunt de terres limítrofes amb l’emirat de Lleida També els senyors locals aprofitaren les dificultats de Ramon V per a bascular l’autoritat local i estendre llurs jurisdiccions En el curs d’una veritable guerra de saqueig i destrucció, Artau I arribà a prendre els castells de Sentis…
Vilella

Vilella
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria (1.150 m alt.) del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), damunt les roques d’Erdo, dominant el poble.
vescomtat de Vilamur

Els Vilamur, vescomtes de Vilamur
Geografia històrica
Jurisdicció feudal de l’antic comtat de Pallars que comprenia, a l’origen, la vall de Siarb —avui, de Soriguera—.
Els vescomtes de Pallars, després d’un breu temps d’anomenar-se vescomtes de Siarb, adoptaren el nom definitiu de Vilamur el 1135, però no signaren com a vescomtes fins el 1149 el primer a fer-ho fou Pere II de Vilamur vescomtat de Pallars Al s XII actuaven a les altes valls dels Pirineus frontereres amb l’Urgell, i signaren pactes dels bisbes d’Urgell i dels vescomtes de Castellbò Al s XIII foren convocats a corts, tingueren accés a l’episcopat i establiren un doble matrimoni amb la casa comtal pallaresa 1250, acordat entre el vescomte Pere IV de Vilamur i el comte…
Castell d’Adons (el Pont de Suert)
Art romànic
El poble d’Adons és al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs Les primeres referències documentals que es coneixen del castell d’Adons provenen del cartulari del monestir de Santa Maria de Lavaix, on el castro Adonze surt esmentat en una escriptura de l’any 961 i en un altre document datat el 1023, on apareix amb la forma castellum Adonze Al segle XI, el castell d’Adons amb el seu districte pertanyia a l’honor d’un tal Guillem Sunyer A la darreria d’aquesta centúria, en les convinences establertes entre els comtes del Pallars Sobirà i els del Pallars Jussà, consta que la branca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina