La vila de Bellveí és esmentada l’any 1082 —si bé el castell apareix en la documentació a mitjan segle XI— quan Beatriu donà a Santa Maria de Gerri una terra situada a Belvezin. Novament la vila de Belvecinio és citada l’any 1085, com a terme on se situa el castell de Perabruna. Pere de Perabruna, en el seu testament datat entre el 1182 i el 1199, deixà a Gerri diverses terres situades a Belvedin.
Malgrat la forta presència que sembla que tenia el monestir de Gerri a la zona de Bellvei, la jurisdicció del lloc, més concretament de la Pobleta de Bellvei, era dels comtes de Pallars.
L’església parroquial de Bellveí, dedicada a sant Joan i sant Vicenç, apareix esmentada en un document, datat entre el 1010 i el 1033, de devolució del monestir de Senterada al bisbe d’Urgell, Ermengol, que el jutge Miró de Bellera s’havia apropiat indegudament. En el mateix acte li fou retornat el patrimoni del monestir, ampliat; i així, el comte Bernat li feu donació de l’església de Sant Joan i Sant Vicenç de Bellvei, amb els seus delmes. En el document del 1082 esmentat més amunt, el cementeri de Sant Vicenç és citat com a límit de les terres donades, i es fa constar que la dècima de Sant Vicenç i Sant Joan no s’inclou en el llegat.
Aquest mateix any, l’església de Sant Joan i Sant Vicenç era donada pel comte Artau II de Pallars Sobirà al monestir de Gerri. Entre el 1082 i el 1105 fou sostreta, però, de la jurisdicció del cenobi, car l’any 1105, el bisbe Ot d’Urgell l’hi restituí. En la butlla del papa Alexandre III del 1164 de confirmació de béns a favor de Gerri, s’inclou l’església de Sant Joan de Bellveí.
Dels documents es desprèn, doncs, que la possessió d’aquesta església fou al llarg del segle XI una font de controvèrsia que acabaria amb el retorn de l’església, l’any 1105, al patrimoni del monestir de Santa Maria de Gerri, que la devia posseir d’antic, en una data anterior al 1010 o al 1033.
Entre els segles XIII i XIV s’anà formant al pla la nova vila anomenada Pobleta de Bellveí, que substituí la vila de Bellveí. Durant un cert temps, però, l’església parroquial continuà essent Sant Joan, fet que motivà que al principi del segle XV s’edifiqués un nou edifici dins el nucli urbà de la Pobleta i s’aterrés el vell de Sant Joan. La nova església, afavorida per Isabel i Arnau Alamany de Toralla, fou dedicada a sant Feliu. El document conservat especifica que l’església de Sant Joan fou derruïda el 9 de juny de 1421.