Resultats de la cerca
Es mostren 498 resultats
Joan Baget i Pàmies
Història
Militar
Militar, advocat i notari de professió.
Advocat per la Universitat de Cervera 1795, en produir-se l’alçament del Dos de Maig que donà inici a la guerra del Francès , amb el bisbe Geroni Maria de Torres organitzà sota el lema Patria i Rei un govern municipal a Lleida que es declarà sobirà i desobedient a les capitanies de Barcelona i Madrid, en mans dels francesos Aquest govern fou l’embrió de la Junta Superior del Principat de Catalunya , fundada a Lleida el 18 de juny de 1808 Parallelament, Baget s’uní a les forces antifranceses com a cap del sometent i dels terços de miquelets Després del primer combat del Bruc 6 de juny de 1808…
Vilatge de la vall de Grau (Aitona)
Art romànic
Situació Basament d’una possible torre al cim del tossal on hi hagué el vilatge ECSA-JBolòs Les restes del vilatge abandonat de la v all de Grau són 1 km al sud-oest de Carratalà, damunt d’un tossal que s’alça sobre el riberal irrigat pel Segre Mapa 31-16 415 Situació 31TBF864957 Anant d’Aitona a Seròs, després de la carretera que mena a la “Cova del Pare Palau”, surt a mà dreta una altra pista, que hem de seguir uns centenars de metres Després haurem de pujar a peu fins al cim del turó que hi ha a mà esquerra, al nord de la carretera que va d’Aitona a Seròs JBM-JIR Nucli urbà Dalt del turó…
Santa Maria d’Escarp (Massalcoreig)
Art romànic
Antic monestir cistercenc situat a la dreta del Segre, poc abans de la seva unió amb el riu Cinca, a l’extrem de l’anomenat pla d’Escarp El seu conjunt és format per l’església i altres dependències, tot refet als segles XVII i XVIII Ara és en ruïnes, que en part s’han començat a consolidar o restaurar Inicialment el lloc es trobava dins l’almúnia sarraïna d’Escarp, documentada des del 1082, i dins el terme del castell del mateix nom, a l’actual municipi veí de la Granja d’Escarp L’any 1212 el rei Pere I, dit el Catòlic , cedí el lloc a l’abat Arnau II de Citeaux perquè hi fundés…
Ràfels
Despoblat
Despoblat del municipi d’Esplucs, a la zona actualment aragonesa de l’esquerra del Cinca, a la Llitera, al S del poble.
pas de les Devotes
Congost
Congost per on el Cinca deixa les valls de capçalera (Bielsa i Gistau) i penetra a la depressió central de Sobrarb (Aragó).
les Pobles
Caseria
Antic lloc i caseria del municipi d’Esplucs, a la zona actualment aragonesa de l’esquerra del Cinca, al N del terme.
Selgua
Poble
Poble de la província d’Osca, Aragó, al Somontano de Barbastre, a la dreta del Cinca, davant Montsó, municipi al qual pertany.
De la seva estació del ferrocarril de Barcelona a Saragossa derivava, fins fa poc, una branca a Barbastre Pertany a la diòcesi de Lleida
ràpid de Tapioles
Antic ràpid de l’Ebre, dos km aigua amunt de Mequinensa (Baix Cinca), actualment cobert per l’aigua del pantà de Mequinensa.
la Noguera Ribagorçana

La Noguera Ribagorçana al seu pas pel congost de Mont-rebei
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…
Oca salvatge
L’oca salvatge és una espècie rara 15 citacions entre el 1912 i el 1985, que apareix entre el novembre i el febrer, amb una freqüència més gran el desembre i el gener, i sempre en estols petits d’una màxima de 10 exemplars De tot el territori, presenta una certa tirada pel sector dels aiguamolls empordanesos, on al final del segle passat deia Vayreda que era més comuna que l’oca vulgar A Catalunya es coneix també de Dosrius Maresme desembre del 1970 i del delta de l’Ebre 220161 Tenint en compte que al baix Aragó apareix amb una relativa regularitat, pot especular-se una freqüència més alta a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina