Resultats de la cerca
Es mostren 624 resultats
Abū Firās al-Ḥamdānī
Història
Literatura
Poeta àrab i príncep hamdànida d’Alep (Síria).
La seva vida plena d’aventures i d’intrigues polítiques li reportà sis anys de presó a Constantinoble, on escriví una sèrie de poemes coneguts per Rumyyat ‘Bizantins’, de profunda inflexió sentimental, en contrast amb la resta de la seva poesia, molt harmoniosa però freda, que el situa en la línia neoclàssica del primer període abbàssida
Pieter Coecke
Pintura
Pintor flamenc, dit van Aalst
.
Residí a Roma i a Constantinoble Fou deixeble de Barend van Orley i de Jan van Dornicke El tríptic del Davallament museu de Lisboa permet d’identificar-lo amb l’anomenat Mestre dels Sants Sopars , d’estil leonardià D’un gòtic tardà passà a un manierisme a través del classicisme Traduí al neerlandès l’obra de Serli i Vitruvi
Església russa
Església ortodoxa sota la jurisdicció del patriarcat de Moscou.
Rússia rebé el cristianisme de Constantinoble, però sota la forma eslava, que ja s’havia establert a Bulgària El 988 el príncep de Kíev Vladimir es féu batejar, juntament amb tot el poble, i tot seguit s’organitzà l’Església Aviat, però, depengué de Constantinoble El 1051, com a reacció antibizantina, Hilarió es proclamà metropolita de Kíev L’ocupació mongol i els atacs dels croats suecs i dels cavallers teutònics segle XIII convertiren Novgorod i el seu príncep Alexandre Nevski en símbol de baluard de l’ortodòxia davant de pagans i de llatins Després d’una breu…
Olga
Història
Gran princesa de Kíev, muller d’Igor I de Kíev.
Mort el marit, governà 945-956 durant deu anys en lloc del seu fill Sviatoslav, menor d’edat Abandonat el govern, anà a Constantinoble, on fou batejada Segons cròniques occidentals, envià una ambaixada a Otó I per obtenir-ne un bisbe catòlic Venerada com a santa per l’església oriental 11 de juliol, el seu culte no fou aprovat per Roma
Joan de Nava
Marí.
Alfons IV de Catalunya-Aragó li confià el control de Xipre i el féu casar 1453 amb Margarida de Lusignan, matrimoni que fracassà En caure Constantinoble en mans dels turcs, preparava un petit estol en ajut dels bizantins, amb el qual recorregué aleshores la Mediterrània per tal d’intentar de salvar els prínceps de Mendeixia i altres dinasties de l’Imperi
Boucicaut
Història
Nom amb què és conegut el mariscal de França Jean Le Meingre.
Combaté a Constantinoble contra els turcs i fou governador de Gènova 1401-09 Presoner a la batalla d’Azincourt 1415, fou portat a Anglaterra, on morí El 1399 havia fundat l’orde de l' Écu vert à la dame blanche en defensa de les dones És un dels autors de l’obra de tema amorós Livre des cent ballades 1388
Sergi
Cristianisme
Màrtir, juntament amb el seu company Bacus, sota la persecució de Dioclecià.
La tradició els fa oficials de les tropes romanes destacades a la frontera oriental Justinià donà el nom de Sergi Sergiòpolis a la ciutat on moriren i en honor d’ambdós màrtirs foren bastides esglésies a diverses ciutats, entre les quals la cèlebre església de Sant Sergi i Sant Bacus a Constantinoble La seva festa se celebra el 8 d’octubre
Temisti
Filosofia
Retòrica
Orador i exegeta d’Aristòtil.
Palatí a Constantinoble, fou senador 355 i procònsol 358 de Constanci Teodosi l’elevà a prefecte de la ciutat 384 Dels comentaris a Aristòtil hom conserva els que féu als Segons Analítics , a la Física , a Del cel i al dotzè llibre de la Metafísica És conegut per les seves trenta-quatre oracions λόγοιπολιτικοί, on segueix el mètode de Dió Crisòstom
Aleix I de Trebisonda
Història
Emperador Comnè de Trebisonda (1204-22), dit el Gran.
Net d’Andrònic I, emperador de Bizanci, i fill del sebastocràtor Manuel Després de la presa de Constantinoble pels llatins, fundà, protegit per la seva tia materna Tamar, reina de Geòrgia, l’imperi de Trebisonda Lluità contra els llatins de l’Àsia Menor, els bizantins de Nicea i els turcs del soldanat de Rum, la sobirania del qual hagué de reconèixer 1214
Nicèfor Gregoràs
Filosofia
Historiografia
Humanista i historiador bizantí.
Protegit per Andrònic II, professà a Constantinoble Lluità contra l' hesicasme fins que, regnant Joan Cantacuzè, fou condemnat pel sínode del 1351 Es retirà al seu monestir de Khóra, i escriví l’'Ελληνική Ἰστορία ‘Història grega’ que va des de l’ocupació llatina 1204 fins el 1359 També deixà un epistolari important, opuscles gramaticals i retòrics, hagiografies i molts altres treballs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina