Resultats de la cerca
Es mostren 521 resultats
Maria del Mar Serna i Calvo

Maria del Mar Serna i Calvo
© Generalitat de Catalunya
Política
Política i advocada.
Estudià dret i del 1977 al 1982 fou advocada laboralista de la Unió General de Treballadors de Catalunya Del 1984 al 2000 fou inspectora de treball i seguretat social Exercí també com a consellera de dret laboral a l’oficina regional de l’OIT de Lima en 1989-91 i per a ambaixades espanyoles de diversos països llatinoamericans 1994-97 No afiliada a cap partit polític, és professora associada de dret laboral de la Universitat Pompeu Fabra des del 1997 Entre els anys 2001 i 2004 fou magistrada de l’ordre jurisdiccional social del jutjat social de Barcelona aquest darrer any fou nomenada…
Francesc Baltasar i Albesa

Francesc Baltasar i Albesa
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en ciències de la informació, treballà com a redactor al Grup Mundo fins el 1979 El 1970 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya , i fou secretari general d’aquest partit al Baix Llobregat del 1974 al 1979, any en què fou elegit alcalde de Sant Feliu de Llobregat fins l’any 2000, en què deixà la política per a exercir com a director d’una empresa privada Durant aquests anys fou també vicepresident primer de la Diputació de Barcelona 1987-89, diputat al Congrés dels Diputats per Iniciativa per Catalunya-Verds 1989-93 i, novament, del 1997 al 2000, en què fou també…
Nacionalistes d’Esquerra
Política
Moviment polític sorgit el desembre del 1979 amb el propòsit d’unir, davant les eleccions per al Parlament de Catalunya, l’esquerra independentista del Principat.
Sense aconseguir-ho del tot, aplegà un sector del Front Nacional de Catalunya , una part del PSAN, el Collectiu Comunista de Catalunya, independents i nuclis nacionalistes radicals, i obtingué 45 000 vots, però no assolí cap escó ni llavors ni a les eleccions generals del 1982 D’estructura assembleària, reivindicà el dret d’autodeterminació en un marc confederal, es definí com a socialista i nacional-popular i englobà agrupaments ecologistes, feministes, gais, de joves, etc En foren figures representatives Jordi Carbonell, Josep MEspinàs, Magda Oranich, Avellí Artís i Gener i Armand de Fluvià…
Josep Bargalló i Valls

Josep Bargalló i Valls
gencat.cat
Política
Polític i filòleg.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i màster en estudis superiors de llengua, literatura i cultura catalanes per la Universitat Rovira i Virgili, exercí l’ensenyament com a catedràtic de secundària i fou director de l’Institut Pons d’Icart de Tarragona En el vessant literari i filològic, fou director literari d’edicions El Mèdol 1989-98 i els seus treballs se centren en la història i la cultura popular, molt especialment en el món casteller, amb publicacions com ara La colla Xiquets de Tarragona i la tradició castellera a la ciutat 1990, El fet casteller La…
,
Partit dels Republicans d’Esquerra de Catalunya
Partit polític
Partit fundat al juliol de 1995 a Vic per una escissió d’Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] després del seu XX Congrés.
Es defineix com a independentista i d’esquerres Portaveus Jordi Clivillé i Pere Brachfelt
Màrius Calvet i de Arce
Cinematografia
Periodista i crític.
Vida S’inicià com a comentarista cinematogràfic en "El Día Gráfico" 1928-30 i treballà amb la CINAES com a cap de publicitat i director de programació del cinema Kursaal 1928-32 i posteriorment feu de gerent del Salón Fémina Fou director de Ràdio Associació de Catalunya 1930-36 i del seu portaveu "Catalunya Ràdio" 1932-35, elegit per la cooperativa Central Obrera que reunia els treballadors de l’emissora Collaborà en "L’Opinió" 1931, "El Liberal" 1934, i fou redactor en cap de la pàgina de cinema de "L’Instant" 1935 Fou secretari de la delegació de Barcelona al I Congreso Hispanoamericano de…
Llei de l’Aran
Dret
Llei promulgada el 5 de febrer de 2015 per la Generalitat de Catalunya que regula l’autonomia de la Vall d’Aran
Substitueix la Llei sobre el règim especial de la Vall d'Aran del 1990 S’hi reconeix la realitat nacional occitana de la Vall d'Aran derogant en la pràctica l'estatut de comarca, estableix els drets històrics i la identitat de l'Aran amb la variant aranesa de l’occità com a llengua pròpia i que ha de ser la llengua d’ús normal i preferent de l’Administració al territori, incloent-hi l’escola, atorga el dret de decidir el propi futur i estipula un model de finançament revisable bilateralment al cap de tres anys i atorga al territori un diputat al Parlament de Catalunya No reconeix al Consell…
Teresa Jordà i Roura

Teresa Jordà i Roura
Generalitat de Catalunya
Política
Política.
Llicenciada en història moderna i contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona Militant d’ Esquerra Republicana de Catalunya , fou regidora a l’oposició de l’Ajuntament de Ripoll 1999-2003 El juny d’aquest any accedí a l’alcaldia, càrrec que revalidà el 2007, i també ocupà la regidoria de Promoció Econòmica, Turisme i Fires del consistori El 2011 passà a l’oposició, fins el 2017 Ha tingut també càrrecs de responsabilitat en l’àrea de cultura de la Federació de Municipis de Catalunya i ha treballat, des de l’àmbit municipal, al Servei d’Ocupació de Catalunya El 2011 fou elegida…
Anna Pagans i Gruartmoner
Política
Política.
Llicenciada en geografia i història per la Universitat Autònoma de Barcelona, començà la seva activitat professional com a professora d’institut Posteriorment treballà a la delegació gironina de l’Institut de Ciències d’Educació, com a coordinadora d’activitats de formació permanent del professorat El 1991 s’incorporà a l’Ajuntament de Girona com a independent pel Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE i ocupà la regidoria d’Educació fins el 1995, i a partir d’aquest any estigué també al càrrec de formació, lleure i esports fins el 1999, que fou nomenada tinenta d’alcalde Dos anys…
Josep Fornell i Vilella
Literatura catalana
Poeta, polític i activista cultural.
Reclutat pel servei militar, participà en la guerra del Rif 1919-21 Fou membre de l’Orfeó Berguedà i de l’Ateneu Catalanista Republicà de Berga Membre d’ERC des dels inicis de la creació del partit 1931, es presentà dins de la candidatura del Front Únic d’Esquerres a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934, en les quals fou escollit segon alcalde de Berga, càrrec que ocupà durant poc temps arran dels anomenats fets d’Octubre La seva activitat política l’obligà a exiliar-se a França, el febrer del 1939, on visqué durant quasi deu anys Fou durant els anys a l’exili quan…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina