Resultats de la cerca

Membre del cos d’enginyers militars, representà PMCermeño en la construcció de l’església de Sant Miquel del Port de Barcelona, les obres de la qual dirigí en 1753-55 Sota la seva direcció foren urbanitzats quinze dels vint-i-set carrers longitudinals del nou barri de la Barceloneta i els corresponents nou carrers transversals 1753

És autor d’unes Memòries 1595-1644 interessants per a conèixer la vida i els costums familiars i, a partir del 1632, també els fets polítics i militars Foren publicades el 1905 a la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon

Hom en conserva villancicos com Viendo algunas dudas , a quatre veus, i Clarines de la fama , a vuit veus amb acompanyament de violins

Fou organista a Martorell, Badalona i Vinaròs Dirigí algunes bandes És autor de tres simfonies, de música per a banda i de música religiosa

Era posseïdor d’una bona tècnica i donà un gran impuls a la seva especialitat El 1855, juntament amb Josep Dardé i els fabricants de pianos Boisselot i Cia, assolí nombrosos premis en l’exposició internacional de París, fet que evidencià la importància de l’ebenisteria catalana de l’època

El 1906 emigrà a Xile Coneixedor del món musical, hi fundà l’Orfeó Català, del qual fou tenor solista durant deu anys Formà part i fou membre del quadre escènic del Centre Català de Santiago de Xile, on, el 1913 i el 1914, intervingué en diverses obres importants El 1916 es traslladà a l’Argentina, però retornà a Xile dos anys més tard El 1919 s’establí definitivament al Perú on al cap d’uns anys, es dedicà plenament a la venda de terrenys i a l’edificació, negocis amb els quals arribar a fer una gran fortuna

El destinaren a Montevideo a mitjan segle XIX Hi ensenyà al prestigiós internat Colegio Escolapio de los Santos Apóstoles Felipe y Santiago, on estudiaven els fills de les famílies illusstres d’aleshores Mata visqué la gran crisi provocada en el camp educatiu a causa de l’anomenada Guerra Grande 1843-51, que originà un període de desorganització Féu campanya a favor de l’ensenyament públic, i es traslladà a Melo, on es féu càrrec de l’escola pública de nois i desenvolupà un gran treball hom sap que mentre ell la dirigí 1852-69 i promogué, el centre escolar arribà a tenir més de 100 alumnes…

Participà amb Napoleó en les campanyes d’Egipte i de Síria 1798-99, d’Alemanya, Prússia i Polònia 1805-07 i de la península Ibèrica 1808-13 Fou ascendit a general i creat baró de l’imperi 1813 Fou cap d’estat major d’artilleria a Waterloo 1815 El 1823 participà en la invasió francesa dels Cent Mil Fills de Sant Lluís com a tinent general d’artilleria, cos que contribuí a reformar des d’un comitè del ministeri de l’exèrcit

El 1837 emigrà, amb els seus germans, a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Paysandú Es traslladà a Montevideo, on treballà com a comerciant Mitjançant l’organització d’una xarxa de distribució molt àmplia de loteria benèfica, aconseguí enriquir-se i reunir una gran fortuna Posteriorment, treballà en negocis de vi A partir de 1876 importà ceps del Priorat, que plantà a la seva possessió al poble de Colón, prop de Montevideo, fundat per ell mateix Arran d’aquesta tasca, és considerat l’introductor de la viticultura a l’Uruguai La seva activitat en aquest camp s’incrementà de tal manera que el…

Combaté l’exèrcit borbònic durant la guerra de Successió Actuà al servei de Sebastià Dalmau en l’expedició del diputat militar Berenguer en l’afortunada acció de Caldetes Maresme Participà en la defensa de Barcelona durant el setge de la ciutat per Felip V 1713-14