Resultats de la cerca

Formà part del Club Esportiu Minusvàlids Sant Rafel i del Club Natació Parets, on practicà basquetbol i natació Debutà en competicions de natació l’any 1994 Participà en cinc edicions dels Jocs Paralímpics i en totes guanyà una medalla en 50 m braça l’or a Sydney 2000 i Atenes 2004, la plata a Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016, i el bronze a Pequín 2008, on també aconseguí la medalla de bronze en 4 × 50 m estils Especialista dels 50 m braça, fou campió del món 2002, 2006, 2012 i d’Europa 2001, 2009, 2011 de distància D’altra banda, en 150 m estils fou medalla de bronze al Campionat del Món…

A més d’un extens palmarès en l’àmbit català i estatal en categories inferiors, ha aconseguit medalles de bronze 2010, 2012 i de plata 2011 en el Campionat de Catalunya absolut, en individuals i dobles, i una medalla de bronze en el Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques 2011 Ha estat convocada per la selecció espanyola en diverses ocasions en les categories sub-17 i sub-19

Germà del també pilot Pol Espargaró , l’any 1999 guanyà el Campionat de Catalunya d’enduro de 60 cc i fou tercer en el de motocròs de 60 cc El 2001 guanyà el Campionat Rieju Supermotard de Catalunya i el d’Espanya L’any 2003 guanyà el Campionat de Catalunya de velocitat en 125 cc i l’any següent fou campió d’Espanya i de Catalunya de la mateixa cilindrada, i es convertí així en el pilot més jove a aconseguir el títol estatal El 2004 debutà en el Campionat del Món de motociclisme, on el 2005 corregué per l’equip Seedorf Racing pilotant una Honda El 2006 disputà amb l’equip Honda el Mundial de…

D’ofici ebenista d’art, anà a Mirecourt França a instàncies de Ramon Parramon per aprendre l’ofici de lutier i dedicarse, a Barcelona, a la construcció i restauració d’instruments d’arc Construí més de 300 instruments que foren etiquetats com a Parramon, amb unes característiques que els situen entre l’escola francesa i la italiana, molt apreciats per la seva excellent sonoritat Fabricà alguns violins còpia de Guillemí amb un resultat extraordinari, tot demostrant ser un bon coneixedor de l’ofici Les restauracions també li donaren fama Ramon Pinto, nebot de Jacint, continua l’activitat i s’ha…

Afeccionat des de molt jove al cinema i la fotografia, començà organitzant vetllades cinematogràfiques al cine Alhambra de la seva ciutat Després de muntar sessions en diversos locals de Mollet, Caldes de Montbui, la Garriga i Sant Feliu de Codines, el 1921 obrí a Barcelona una galeria fotogràfica Aquest local fou també la seu de l’Oficina d’Informació Cinematogràfica, de la qual fou director gerent, i Ramon Jené en fou l’administrador Ambdós editaren el "Boletín de Información Cinematográfica" 1922-26, en el qual J Masana escriví retrats d’algunes de les figures del món de l’espectacle que…

Vida El 1935 entrà d’amagat dels seus pares a l’Institut del Teatre, encara que els estudis quedaren interromputs per la guerra i la mobilització de la lleva del biberó En tornar, reprengué la formació teatral i el 1941 debutà en La casa de la Troya de la companyia de Paco Melgares A Madrid triomfà interpretant nombrosos papers de galant, fins que el 1946 tornà a Catalunya per representar obres en català amb la companyia de Pius Daví En la dècada del 1950 dirigí el teatre Romea de Barcelona i hi actuà També comprà el Capsa 1969, i hi estrenà un dels seus grans èxits, El retaule del flautista…

Vida Estudià disseny d’interiors a l’Escola Massana de Barcelona fins el 1978, any en què entrà al món del cinema com a ajudant de direcció El 1984 realitzà els curts To Choose i Vidres , i dos anys després feu de meritori en La veritat oculta 1986-87, Carles Benpar, i acabà assumint la direcció artística de "És quan dormo que hi veig clar" Homenatge a J V Foix 1986-88, Jordi Cadena, El vent de l’illa 1987, Gerard Gormezano Blue Gin 1987, Santiago Lapeira i Rateta, rateta 1989, Francesc Bellmunt Compaginà aquesta tasca amb feines publicitàries i el 1990 fundà a Madrid i amb Pilar Heranz l’…

Membre de l’Agrupació Ciclista Montjuïc, fou professional entre el 1942 i el 1952 Fou segon al circuit de Ribera de Jalon 1942, segon 1943 i tercer 1944 a la Volta a Catalunya, guanyador d’una etapa del Gran Premi de Bilbao i del Gran Premi Cifesa 1944, guanyador de la Clàssica dels Ports de Guadarrama 1945, tercer al Gran Premi de Pascuas 1949 i primer al Gran Premi d’Andalusia 1952

Va començar a caçar als setze anys de la mà del seu pare Practica la caça menor, sobretot perdiu, i la caça del senglar Soci de les societats de caçadors de Riells i Viabrea, Sant Hilari Sacalm i les Franqueses, a la qual representa en els campionats El 2001 es proclamà campió de Catalunya de la modalitat de recorreguts de caça

A deu anys ingressà a l’Escolania de la Mercè Deixeble de Joan Baucis, quan en tenia tretze formà part de diverses orquestres Posteriorment fou membre de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, on arribà a ser violoncel solista Des del 1897, fou catedràtic de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on desenvolupà una important tasca pedagògica Entre els seus alumnes destacà Aurèlia Sancristòfol