Resultats de la cerca
Es mostren 3021 resultats
era de la creació
Cronologia
Era que fixa la data de la creació l’any 3761 aC, segons el càlcul fet damunt el text hebreu masorètic de la Bíblia.
És en ús popular des del segle IX i oficial fins al moment present
Conill

Panoràmica de Conill
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Despoblat
Despoblat i antiga quadra de Tàrrega (Urgell), al NW del poble de la Figuerosa, en un turó (350 m) al peu del torrent de Sant Gil.
El poble, deshabitat des del 1980, el configuren cinc cases Cal Pont, Cal Palau, Cal Frare, Cal Cinca i Cal Vilafranca les quals junt amb l’església i altres dependències donen forma a una petita plaça, presidida per una antiga creu de terme Les esmentades cases pairals són construccions de la segona meitat del segle XVIII i l’església és del 1702 Històricament, l’indret fou conquerit per Ermengol IV d’Urgell, el qual hagué d’encomanar-ne la repoblació a algun dels seus cavallers Un document del 1151 diu que l’església de Conill pertanyia a la canònica de Solsona L’any 1754, Maria Helena de…
comtat de Castella
Història
Circumscripció administrativa del regne d’Astúries-Lleó organitzada pel rei asturià Ordoni I (850-866).
El primer comte castellà conegut fou Roderic, senyor d’Àlaba, que repoblà Amaia 860 Durant els segles IX i X els comtes de Castella defensaren el Pancorbo, fortificaren la línia de La Rioja a l’Arlanzón i restauraren Burgos i Castrojeriz A les darreres dècades del segle IX el comtat era subdividit en altres comtats i hom assolí, tanmateix, la línia del Duero Ferran González vers el 930-970, aprofitant les tensions internes de la cort lleonesa de Ramir II 930-950, unificà el comtat i convertí en hereditari el seu llinatge El seu successor Garcia Fernández 970-995…
era
Cronologia
Període cronològic de durada indefinida que comença amb un fet important a partir del qual hom compta els anys i del qual pren sovint el nom.
Principals eres cronològiques era punt de partida inici 1 bizantina des del segle VII i a Rússia, fins el 1700 creació del món 1-IX-5509 aC budista mort de Buda 543 aC cristiana o vulgar generalitzada al segle X naixement de Crist anno Domini 1 dC 2 de Dioclecià o dels Màrtirs usada pels coptes entronització de Dioclecià 29-VIII-284 dC hispànica origen incert 1-I-38 aC japoensa entronització de Jimmu Tennȏ 660 aC jueva des del segle X-XI creació del món musulmana hègira = migració de Mahoma de la Meca a Medina 16-VII-622 dC olímpica divulgada el 300 aC primers jocs olímpics 8-…
escriptura beneventana
Escriptura i paleografia
Escriptura, dita també beneventanocassinesa (i abans, per error, longobarda, napolitana, etc), usada a la Itàlia meridional i a la Dalmàcia des del segle VIII fins a l’inici del XIV.
L’origen ve de la minúscula cursiva documental L’evolució va lligada especialment a l’abadia de Montecassino Les característiques són lletres de traçat angulós i en ziga-zaga, té la i semivocal allargada, la a sembla dues cc acostades i més tard oc unides, els nexes ei, fi, qi, li, ri i ti són comuns, i es distingeixen dos ti , un dels quals sibilant Les abreviatures característiques són gloa gloria , ama anima , oma omnia i uns signes com 3 = m al final de paraula La seva puntuació , pausa / pausa mitjana / pausa final és diferent de la d’altres escriptures nacionals Es distingeixen…
radimitxi | radimítxia
Etnologia
Individu d’un poble eslau oriental, que residia entre el Dnièper i el Desna, dedicat a la pastura, a la caça i a l’apicultura.
Annexat a l’estat de Kíev segle IX, hom en troba referències fins el 1169
Fundació de Puigcerdà
Fundació de Puigcerdà, que significa el declivi d’Ix, fins aleshores capital de la Cerdanya
crwht
Música
Instrument medieval gal·lès que servia per a acompanyar el cant dels bards.
Era una modalitat de la lira, a la qual fou incorporat, al segle IX, l’arquet
el Vilar
Veïnat
Veïnat del municipi de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) format per masies disperses al s. de la Bisbal, prop de la riera del Vilar .
És esmentat als segles IX i X S'hi destaca el Mas Cendra i el Mas Saüc
itacisme
Lingüística i sociolingüística
Error d’escriptura produït, en els manuscrits grecs, per la substitució, amb una iota, de les vocals o diftons d’igual so (ει, η, ψ, οι).
Aquest fenomen es difongué a partir del segle III aC i es consolidà vers el segle IX
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina