Resultats de la cerca

Fundada i dirigida per l’advocat Antoni de P Aleu, fou la primera publicació periòdica en català a l’Amèrica del Sud A la primera època 1876-77, se'n publicaren 67 números Els articles eren texts literaris i informació diversa sobre Catalunya Hi collaboraren Pantaleó J Deu, Antoni Suñol, M Dausa Ferrer i Artur Masriera Publicà, el 1878, una edició de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer abans de sortir-ne l’edició barcelonina La segona època de la revista 1878-80, amb el subtítol Revista Catalana Surt los diumenges publicà 52 números Dirigida també per Aleu, mantingué en aquesta etapa…

Deixeble de Jacint Boada a l’Escolania de Montserrat 1818-22, fou mestre de capella de l’església parroquial d’Igualada 1823 i primer fagot del Teatre Principal de Barcelona 1828-29 Del 1829 al 1832 actuà a la capella de la catedral de Toledo com a baix i a la capella reial de Madrid com a fagot El 1836 fou nomenat organista de la catedral de Barcelona Fou el primer mestre no monjo de l’Escolania de Montserrat 1854-57 actuà com a mestre de capella i organista de les esglésies parroquials de Terrassa i de Sabadell Autor de l’oratori El manto de la Virgen 1860, de tres misses de…

Fundada com a setmanari a Barcelona el 3 de juny de 1899, passà a mensual en el seu número 77 juny del 1901 i deixà de publicar-se en arribar al número 100 desembre del 1903 Continuà el camí de Quatre Gats i fou el precedent de Forma Propietat de Ramon Casas, tingué Miquel Utrillo com a director literari i únic redactor en els primers temps Publicà nombrosos dibuixos de Casas, però també dedicà espai a les obres de Picasso, Nonell, Mir, Anglada Camarasa, Rusiñol, Pichot, Gosé, Sorolla, Llimona, Pellicer, Robert Domingo i altres artistes d’aquell temps Entre els collaboradors literaris tingué…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1867 Publicà nombrosos poemes en llengua catalana a “La Antorcha Manresana”, el poema Una salve en Montserrat 1864, dedicat al bisbe Lluch, i el recull Flors boscanes 1866, amb poemes dedicats a polítics liberals i republicans Espartero, Prim, Clavé i Monturiol i d’altres de més relacionables amb el floralisme, com Un record a ma pàtria , Morir d’enyorament o A la memòria de l’eminent publicista D Bonaventura C Aribau Visqué, entre altres indrets, a Madrid i a les Filipines, on promogué entre els catalans i aragonesos que hi residien la…

Es dedicà professionalment al teatre més tard del que acostuma a ser habitual El 1990 actuà a Fi de partida , de S Beckett dirigida per Jordi Mesalles, i a El banc , d’A Guelman dirigida per Boris Rotenstein, i guanyà el premi Revelació de la crítica teatral de Barcelona El 1991 intervingué, entre d’altres, a Somni d’una nit d’estiu amb direcció de Calixto Bieito i a Desig , de JM Benet i Jornet dirigida per Sergi Belbel Inicià una collaboració amb Belbel que s’ha perllongat en els anys i fins el moment han realitzat més d’una quinzena d’obres conjuntament, entre les quals destaquen El…

Josep Moretó mort el 1672 treballà entre el 1619 i el 1672 fou nomenat mestre major de la seu de Vic 1663 contractà el campanar de l’església de Sant Domènec 1663 i inicià les obres de la Pietat, de la qual projectà la façana 1664 En morir, sense descendència, continuaren la tradició els seus nebots, fills del germà menor, Isidre Moretó 1619-72, contractista, i d’Helena Pujol Josep Moretó i Pujol Vic 1654 — 1694, autor de la capella de Sant Bernat Calvó, a la seu vigatana 1673, i de l’església de la Pietat, i Joan Francesc Moretó i Pujol Vic 1656 — 1714 imaginaire i tallista, que figura, a 22…

El fil roig de la família Rifà permet seguir una sèrie d’empreses cotoneres que coincideixen en actuar a la conca del riu Ter Separades, les històries no diuen gran cosa Presentades alhora poden tenir una mica més de sentit Jaume Rifà, a Manlleu Etiqueta de la fàbrica Fils de Jaume Rifà “Plano industrial y comercial de Manlleu”, 1883 Jaume Rifà i Sabatés s’establí a Manlleu el 1838 com a teixidor de cotó No estava sol, ni de lluny El 1842 hi havia una quarantena de tallers com el seu, situats la majoria en el carrer del Pont Vuit anys més tard tenia 12 telers senzills, o sigui manuals, i 18…

Es definí catalanista i pretengué construir una societat avançada en el context d’una economia de mercat Al març de 1978 s’integrà a la Unió de Centre de Catalunya

El 1853 Manuel Milà i Fontanals publicà a la Gaceta de Barcelona una vintena de rondalles infantils, incloses el mateix any a les seves Observaciones sobre la poesía popular , però el primer que es dedicà d’una manera seriosa a recollir i a estudiar la rondallística catalana fou Francesc Maspons i Labrós, sobretot a la sèrie Lo Rondallayre 1871-85, seguit per Pau Bertran i Bros, del qual cal destacar El Rondallari català , publicat pòstumament el 1909 per Ramon Miquel i Planas Entre altres collectors de rondalles al Principat, cal esmentar els noms de Jacint Verdaguer i…

La seva formació musical tingué lloc, probablement, a la capella del Palau de la Comtessa de Barcelona Es casà amb Jacinta Feliu, de la qual tingué dos fills Jacint i Francesc, que nasqué a Madrid i fou mestre de violí a la cort espanyola El 1753, Salvador Reixac fou contractat com a violinista al servei del duc d’Osuna També treballà com a primer violí al Colegio Imperial de Madrid Després d’infructuosos intents, al setembre del 1768 obtingué finalment la plaça de violí a la capella reial interpretant, en l’exercici d’oposicions, una sonata pròpia de gran lluïment La seva…