Resultats de la cerca

Metge, vinculat al món de l’homeopatia, fou un dels capdavanters 1915 de la Unió Catalanista i fundador 1916 del Comitè de Germanor per als Voluntaris Catalans de la guerra de 1914-1918 que lluitaren a la legió estrangera francesa Fou diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya 1932 i delegat del govern de la Generalitat a l’ Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana Durant la Guerra Civil , destacà en la defensa del patrimoni cultural, en el salvament del monestir de Montserrat i en l’alliberament a Montblanc del cardenal Francesc Vidal i…

Autor de l’obra Arreplec de dades per a la història de Barberà redactada entre el 1899 i el 1905, quan ocupà la rectoria d’aquesta parròquia El 1904 en publicà alguns capítols en el setmanari La Conca de Barberà de Montblanc L’obra restà inèdita fins el 1984, quan el manuscrit original fou trobat en el llegat personal de Manel Miró Vendrell i fou editat per Joan Fuguet Sans Al final de la seva vida Porta veié imprès el llibre Arreplec de notícies referents a Bràfim 1930 Els seus treballs són bàsicament reculls documentals amb ús de bibliografia però sense esperit crític, on…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Conca de Barberà amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Conca de Barberà és una comarca formada per dues unitats clarament diferenciades la Conca de Barberà estricta i la Baixa Segarra o Alt Gaià Té una extensió de 648,9 km 2 i limita amb les comarques de l’Urgell, la Segarra, l’Anoia, l’Alt i el Baix Camp, el Priorat i les Garrigues L’onomàstic de “Conca” fa referència a un conjunt de terres encerclades per uns relleus muntanyosos més o menys importants que la clouen per totes bandes excepte per una, que és per…

L’ofici d’espardenyer tenia una base rural era practicat pels pagesos en temps de pluja i fred Com a gremi urbà, els espardenyers eren units amb els corders corder a la majoria de les poblacions Manresa 1618, Girona 1646, Martorell 1676, Vic 1749, Calaf 1774, Cardona 1778, etc Àdhuc podien formar part de confraries més àmplies a Montblanc, Igualada, Granollers, Tortosa Només formaven un gremi separat en ciutats importants a Lleida 1665, Vilafranca 1729, Reus 1804 A València eren units amb els esparters ordinacions del 1455, el 1658 i el 1758 assoliren llur millor moment al s…

Acompanyà l’infant Martí, duc de Montblanc, i els seus fills els reis de Sicília en l’expedició a aquesta illa el 1392 i participà en la defensa del Principat contra les tropes del comte Mateu I de Foix 1396 El 1400 portà a terme una ambaixada del rei Martí prop del seu fill Martí el Jove a Sicília i participà més tard en l’expedició a Sardenya 1409 A la darreria del 1411 les seves diferències amb Pere de Galliners, que amenaçaven de provocar lluites al bisbat de Girona, preocuparen el parlament català El 1418 fou un dels membres de la lliga de nobles i ciutats de Molins de Rei…

El llogaret de la Pobla de Ferran és situat a la banda nord-occidental del terme, sobre un petit tossal de 705 m d’altitud Aquest indret, pràcticament deshabitat des de l’inici d’aquest segle, s’originà a l’edat mitjana a l’entorn d’un castell, del qual s’ha localitzat fins a l’actualitat una referència documental ja tardana Consta que a la darreria del segle XIV, en concret l’any 1384, el ciutadà barceloní Jaume Galliners permutà amb el monestir de Santes Creus el castell de la Sala de Comalats pel de Ferran, ambdós situats dins la vegueria de Montblanc D’aquesta antiga…