Resultats de la cerca
Es mostren 792 resultats
Renata Scotto
Música
Soprano italiana.
Estudià cant a Milà i debutà el 1952 amb el paper de Violetta La Traviata El mateix any obtingué el premi de l’Associació Lírica de Milà, que li permeté cantar la mateixa òpera al Teatro Nuovo El 1953 debutà al Teatro alla Scala amb el paper de Walter en La Wally , d’Alfredo Catalani El 1957 inicià la seva carrera internacional en substituir M Callas al Festival d’Edimburg en La sonnambula , de V Bellini, i posteriorment hi interpretà amb èxit personatges d’òperes del mateix compositor, i també de M Glinka, Ch Gounod i G Verdi El 1960 es presentà a l’Òpera de Chicago amb el paper de Mimí, i…
,
Primeres mesures pràctiques per a conservar els aliments
La primera mesura pràctica per tal de conservar els aliments en bon estat en el moment d’ésser consumits és, com ja ha estat suggerit, comprar-los en ordre invers a la rapidesa amb què s’alteren És a dir, començar per les conserves i aliments envasats en general continuar successivament pels cereals i derivats, verdures i hortalisses, fruites, carns, ous, embotits i formatges, lactis frescos i peix i acabar amb els congelats Cada tipus d’aliment cal que estigui embolicat de manera que resti aïllat dels altres D’aquesta manera s’evita que uns aliments s’impregnin amb les olors d’altres i, al…
duplicació
Música
Terme utilitzat per a assenyalar la presència en dues veus d’una de les notes d’un acord.
L’objectiu de la duplicació és el de reforçar les notes més importants de l’acord reflectint, en certa mesura, l’ordre i les repeticions que apareixen en la sèrie dels harmònics Com a conseqüència d’això, s’evita la duplicació de notes com 7es i 9es i més en general totes les dissonàncies ja que, en ser notes de resolució melòdica obligada, la seva duplicació podria provocar l’aparició d’octaves paral-leles si les dues veus fan el moviment prescrit o contrasentits melòdics en la veu que, per evitar els parallelismes, no faci el moviment predeterminat El cas més reglat és el de la duplicació…
vibrato
Música
Tipus d'ornamentació consistent en l’oscil·lació lleugera de l’afinació d’una no ta, de velocitat variable, produïda amb finalitats expressives i/o de qualitat sonora.
Les primeres referències existents sobre el vibrato segle XVII el presenten com un ornament l’ús del qual es restringeix a determinades situacions Molt aviat, però, una manifestació més subtil d’aquest vibrato s’incorporà al so habitual dels instruments d’arc F Geminiani així ho reflecteix en el seu tractat The Art of Playing on the Violin , 1751 Al segle XIX, aquest fet tingué gairebé la consideració de norma Això no obstant, al llarg de la història també hi ha hagut importants detractors d’aquesta pràctica, com L Mozart o L Spohr, que en defensaven el concepte originari d’ornament…
penalització
Esport general
Jocs
En una contesa esportiva, o un joc, desavantatge infligit a un jugador o a un equip que ha contravingut una norma.
canònica

Antigues canòniques i col·legiates canonicals catalanes
© fototeca.cat
Cristianisme
Comunitat de clergues que es regeixen per una regla o cànon, dits canonges o clergues regulars.
L’evolució de les canòniques és dividida per quatre períodes separats per les reformes carolíngia segles VII-IX, gregoriana i augustiniana segle XI i la secularització del 1592 A partir del segle IV continuant l’antic presbiteri hom pot parlar de comunitats presidides pel bisbe, com les comunitats d’Eusebi de Vercelli abans del 370, o la d’Agustí, a Hipona a l’inici del segle V, que serviren de model a les d’Arle i a les de la resta de les Gàllies a la fi del segle V El Concili III de Toledo 589 ja parlà d’aquestes comunitats a la península Ibèrica, i el Concili IV 633 els donà normes…
interioritzar
Deixar que penetrin profundament les idees d’una altra persona, una norma de conducta, una llei, etc, assimilar-les, fer-les seves.
sobreselvà
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte del romanx, parlat a Surselva (d’on el nom de sursilvan), que té com a norma rectora la ciutat de Disentis.
Ensems amb l'engadinès, del qual divergeix notablement, constitueix el dialecte retoromànic de més profunda tradició literària literatura retoromànica
antic | antiga
Dret
Establert pels passats (aplicat a un costum, a una ordinació o a una norma amb la intenció de fer-lo més prestigiós).
Aquest qualificatiu fou donat, per exemple, als usatges en l’edició del 1544
directriu
Línia o norma que serveix de guiatge en la conducta o actuació d’algú o d’algun grup, especialment polític o militar.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina