Resultats de la cerca

Alumne de Francesc Galí a Barcelona fou influït per Josep Llimona i pel francès Joseph Bernard La seva producció se centrà en estatuetes de terra cuita i bronze

Collaborà 1889 amb Jaume Almera en el mapa geològic de la província de Barcelona És autor, amb el seu fill Joan Brossa, de treballs cartogràfics, com Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona 1888-1913, Regió del Montseny , etc, i d’un mapa de Catalunya i de les zones frontereres 1892 L’any 1959 la Societat Catalana de Geografia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, instaurà el premi Eduard Brossa per al millor recull de toponímia municipal catalana

Estudià medicina a les universitats de València i d’Osca, i es llicencià a Cervera 1783 Exercí a Bràfim i després a Sabadell 1787, d’on fou, al mateix temps, arxiver i secretari municipal Intervingué directament en els rebomboris del pa i en la protecció dels eclesiàstics francesos fugitius durant la Revolució Francesa Com a arxiver, ordenà la documentació municipal sabadellenca i redactà el resum de les resolucions del consell de la vila 1548-1716, amb anotacions fins el 1747 És autor d’ Idea del partido del Vallés, Resum històric de la casa Bosc i Vives de Bràfim…

Doctor enginyer industrial per l’escola de Barcelona Fou director de l’Escola Tèxtil i de l’Escola d’Arts i Oficis de Sabadell 1936-39 L’any 1945 fundà amb Josep Salvador una empresa de fabricació i bobinatge de motors elèctrics que després esdevindria ASEA-CES i de la qual fou director fins el 1972 L’any 1962 fundà la societat Unitat Hermètica, que amb els anys es convertí en una de les primeres empreses mundials en la fabricació de compressors hermètics per a frigorífics Creà o impulsà moltes altres empreses i formà part del consell d’administració d’algunes de les més importants de…

Intervingué activament, com a capdavanter, en les campanyes proteccionistes de l’època Reforma Aranzelària, 1892 míting de Bilbao, 1893 Fou president del Gremi de Fabricants de Sabadell 1885-86 i 1891-92 i un dels fundadors del Banc de Sabadell 1886 El 1897 fou elegit president del Foment del Treball Nacional, de Barcelona, i el 1899 diputat a corts per Barcelona Preocupat per les qüestions socials, publicà La cuestión de las ocho horas 1890, El trabajo de las mujeres y los niños 1893 i Ferrer y Vidal y su tiempo El 1947 el Gremi de Fabricants creà l’ Institut Sallarès i Pla d’Estudis…

Vida i obra Estudià a l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de la seva ciutat i a l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat Interessat pel món del cinema, a divuit anys escriví el primer article en el Diari de Sabadell , que també fou el primer treball sobre cinema aparegut en la premsa local L’any següent entrà a treballar en la redacció d’aquest diari, on es dedicà a la crítica cinematogràfica fins el 1936, activitat que reprengué després de la guerra Des del 1928, desenvolupà una intensa labor periodística a la premsa local La Veu de Sabadell , Diari de Sabadell , Quadern  i…

Redactor de la Revista de Sabadell , publicà més de vint llibres, d’estil popular Cal destacar-ne les obres de teatre El promès de la malalta 1917, El cop de riu 1926, La suprema lluita 1936 els poemes Del meu romiatge 1930, El llibre de les sardanes 1953, a part de versos castellans, i Proses viscudes 1926-29 i A la joventut de la Faràndula 1957

Fou director del Diari de Sabadell i fundador de Teatralia Publicà poesia d’influència entre verdagueriana i maragalliana Rebroll 1906, Del meu camí 1914, Ègloga 1915 i Poemes i llegendes 1916 També escriví obres teatrals com Lluites rurals 1914, La festa major de Vilaflorida 1922, La mare 1926 —basada en la peça de Santiago Rusiñol— i Muntanyes imaginàries 1933, i la lletra de les sardanes Llevantina, La bona festa i La Maria de les trenes

Vida i obra Estudià al seminari de Barcelona, es doctorà en teologia a València i es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, després que, el 1865, fos ordenat de sacerdot Escriví, des del 1869, primer amb el pseudònim Un obscurantista de buena fe , milers d’articles i uns dos-cents opuscles —en català i castellà— volent orientar popularment sobre problemes socials i religiosos Fou defensor del Syllabus i dels principis de la Revolució Francesa, sobretot a través de la seva publicació Revista Popular  1871-1916, on llançà campanyes, de ressò a tot Espanya, contra la…

El 1948 guanyà la cursa de Pneumàtics Galindo i el 1949 el Trofeu Martín amb la Unió Ciclista Terrassa El 1955 fou tercer al Gran Premi de Catalunya Posteriorment exercí de mecànic en diferents equips professionals