Resultats de la cerca
Es mostren 948 resultats
Sant Miquel de Terrassa

Sant Miquel de Terrassa (al darrere, Santa Maria)
Mark Huguet (CC BY-SA 2.0)
Església
Església del barri de Sant Pere de Terrassa (Vallès Occidental); juntament amb Santa Maria i Sant Pere forma el conjunt de les tres esglésies episcopals que constituïren la matriu de l’antiga diòcesi d'Ègara
A causa de les reformes que es van realitzar al llarg dels segles i les campanyes de restauració dels segles XIX i XX, aquest edifici se’ns mostra bastant diferent de la construcció original Durant anys es va pensar que l’edifici era un baptisteri, però en l’actualitat es creu que correspon a una capella sepulcral on es veneraven les restes d’algun sant màrtir Per això, en la darrera restauració es va retirar la piscina baptismal que centrà l’edifici durant anys Correspon a un edifici de planta central, quadrada a l’exterior i amb una creu grega inscrita a l’interior, la qual cosa comporta…
arc conopial

arc conopial
Arquitectura
Arc format per quatre quarts de cercle tangents entre ells, dels quals dos són convexos i dos còncaus i tenen els centres situats als quatre vèrtexs d’un quadrat.
castell palau de Bellcaire

El castell palau de Bellcaire
JoMV (CC0)
Antiga fortalesa del municipi de Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà).
Situat a la part alta del poble, és de planta quadrada, amb un petit pati central, circuït per un recinte exterior també quadrat, del perímetre del qual sobresurten el cos i l’absis poligonal de la capella El recinte exterior és format per panys de muralla amb torres cilíndriques als angles i al centre dels dos trams que no són ocupats per l’absis de l’església o per la porta De les torres, la millor conservada i més alta és la de l’angle sud-est, que té una porta a nivell del sòl i una altra d’elevada a l’interior hi ha una volta hemisfèrica, de pedruscall El sector meridional del recinte…
ordre arquitectònic
Detall dels capitells, de les mètopes, dels tríglifs i del frontó dòrics del Partenó, a l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
En l’arquitectura grega i romana, cadascun dels estils de construcció que es distingien pels diferents criteris de disposició dels elements arquitectònics fonamentals (columnes, capitells, entaulament), per les proporcions respectives i per altres elements decoratius peculiars.
A Grècia, els dos ordres bàsics foren el dòric i el jònic, que es formaren durant els s VII-VI aC El corinti, nascut durant el s IV aC, és una variant del jònic, i no fou general fins a l’època romana El dòric i el jònic es crearen quan encara molts dels elements eren de fusta així, els tríglifs del dòric eren originàriament els caps de les bigues Els ordres dòric i jònic es mantingueren rígidament durant tota l’antiguitat clàssica, però les proporcions variaren, sobretot l’alçada i el diàmetre de les columnes, amb tendència a esdevenir més esveltes En el dòric, les columnes, sense base,…
pitagorisme
Filosofia
Conjunt de doctrines atribuïdes indistintament a Pitàgores i als seus deixebles, la successió dels quals hom sol estimar que arriba fins a la primera meitat del segle IV aC.
Bé que Aristòtil, la font més valuosa que hom posseeix avui sobre el pitagorisme, es limità a fer-ne una exposició global, recentment hom ha intentat d’establir-hi diversos períodes històrics i de diferenciar-ne algunes figures més destacades Pel que fa al desenvolupament històric del pitagorisme, hom pot distingir entre l’època anterior i la posterior a les aportacions eleàtiques de Parmènides i Zenó, així com l’etapa més tardana, que hom coneix com a neopitagorisme sobre aquesta qüestió respecte cal esmentar també l’any 440 aC, que una segona revolta antipitagòrica a Crotona liquidà tots…
Sant Jaume de Malagarriga (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Una vista de l’exterior de l’església amb la part de llevant a primer terme L Prat Situació La carretera de Manresa a Solsona, entre els punts quilomètrics 25 i 26, travessa un petit enclavament que pertany al municipi de Pinós, situat just al límit comarcal del Bages Mapa 330M781 Situació 31TCG834385 En aquest punt, al punt quilomètric 25,500, a mà dreta venint de Solsona, després d’haver deixat enrere el pont de Malagarriga damunt el Cardener, hi ha un camí que porta directament a la casa i església de Malagarriga JCT Història L’església de Sant Jaume de Malagarriga, pel seu emplaçament,…
Bescaran
Poble
Poble (1.360 m alt.) del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a 1.360 m d’altitud, al vessant de ponent del puig de Coll de Midós, a la vall alta del riu de Bescaran, afluent de capçalera del Segre.
Les cases, esglaonades, s’agrupen entorn de l’església parroquial de Sant Martí L’església sembla obra moderna té forma rectangular, amb una sola nau i capelles laterals El campanar quadrat, de torre, és adossat al SE A l’exterior, servint de font, hi ha un sarcòfag decorat amb unes creus de braços iguals inscrites dins cercles, obra molt rústega Per amunt del poble, però molt a prop de les cases, hi ha un antic colomer , de planta rectangular Vora el poble, entremig de les terrasses de conreadís, hi ha el cementiri i un bell campanar romànic, resta de l’antic monestir de Sant…
claustre
claustre gòtic del monestir de Pedralbes (Barcelona)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes i obertes vers el pati, que serveix de centre i comunicació a les principals dependències de l’edifici on es troba.
Aquests solen ésser els monestirs, catedrals, universitats i similars Els grans monestirs de l’edat mitjana tenien un claustre prop de l’entrada occidental del temple, amb comunicació amb aquest, aula capitular, sagristia, refetor, dormitori, calefactori i presons, i un altre a llevant, més petit que l’anterior i retirat darrere l’absis, reservat a l’abat i als dignitaris, pròxim a la biblioteca, sala de copistes, infermeria i cementiri Usualment les galeries eren només a la planta baixa i construïdes amb una gran simplicitat, amb columnes i voltes de pedra, però algun cop tenien embigat de…
Santa Maria de Porqueres

Interior de Santa Maria de Porqueres
JoMV (CC BY-NC-SA 4.0)
Església
Església del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), a la riba occidental de l’estany de Banyoles.
L’edifici És una notable construcció d’una nau, coberta amb una volta de canó refeta l’any 1957, que té un singular absis trilobat de planta semicircular allargada, on s’inscriuen tres absidioles també semicirculars L’absis i els murs laterals de la nau no tenen cap element decoratiu, exceptuant l’efecte ornamental que s’obté a la cornisa de l’edifici mitjançant una imposta que l’envolta, recolzada sobre cartelles en forma de petita voluta Des de l’interior podem apreciar la senzilla nau, amb dues finestres de doble esqueixada a cada banda, que contrasta amb l’excepcional complexitat de l’…
Locals de riu, inundacions de tardor
La majoria dels rius mediterranis no porten aigua durant una bona part de l’any Aleshores queden reduïts a gleres seques, perfectament transitables, en les quals la vegetació terrestre creix amb normalitat Els ponts esdevenen temporalment estructures absurdes, mancades de funció en absència de l’aigua que els donava sentit Però, alhora, qualsevol poble o ciutat mediterranis propers a un riu conserva en la memòria collectiva una data coneguda com “l’any de l’aiguat”, reflectida en alguna marca sobre la paret d’un edifici que recorda el nivell assolit per les aigües En definitiva, rius sense…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina