Resultats de la cerca
Es mostren 1770 resultats
Josep Servat Montagut
Esport general
Dirigent esportiu.
Membre de la directiva de la Unió Esportiva Lleida, un any com a tresorer i dos més com a vicepresident, el 1954 accedí a la presidència del club En la seva etapa destacà la collaboració amb el Futbol Club Barcelona en l’intercanvi de jugadors sorgits del planter lleidatà, com Gensana i Ribelles El descens de l’equip a la tercera divisió al final de la temporada 1956-57 provocà la seva dimissió
El Petit de Cal Eril

Joan Pons, El Petit de Cal Eril
© Román Yñán / Bankrobber
Música
Nom amb el qual és conegut el cantant, guitarrista i compositor Joan Pons i Villaró.
En un estil qualificat de pop-folk rural, debutà el 2007 amb la maqueta autoproduïda Per què es grillen les patates , guardonada amb el Premi a la creativitat del Club TR3SC, que reedità el 2012 com a disc i amb el qual introduí un estil folk amb arrels en la música tradicional i en el pop psicodèlic El 2009 publicà el seu primer disc oficial, i les sargantanes al sol , i, el mateix any, Cançons de Nadal , compartit amb el grup Anímic El seu segon disc individual, Vol i dol 2010, recrea un imaginari sinistre amb allusions al cicle vital i la mort, i inclou textos de Pere Quart i…
Joan Agell i Torrents
Història
Científic.
Fou catedràtic de mecànica teòrica 1835 i de física experimental 1841 de l’Institut de Barcelona, i de química 1845 de la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona Doctor en ciències 1846 i degà d’aquesta facultat 1857, fou nomenat 1860 director de l’Escola Industrial, i el 1863, rector de la universitat El 1845 presentà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual era membre resident, un telègraf inventat per ell que transmetia les lletres amb tota claredat, a raó de 40 per minut, i que millorà el 1850 A més de l’esmentat telègraf, els seus treballs d’investigació sobre…
Baltasar Pinyes
Cristianisme
Eclesiàstic jesuïta.
Mestre en arts, el 1551 ingressà a la Companyia de Jesús El 1559 fou el primer rector del collegi de Sàsser Sardenya, fundat pel jurista Aleix Fontana, que al s XVII esdevingué universitat Regí el collegi de Saragossa i en fou el primer rector El 1575 passà al Perú, on fou rector del collegi de Lima i, després d’exercir com a procurador a Roma i a Madrid, fou provincial del Perú 1581-85 i prengué part en el tercer concili de Lima, el 1582 Fundador del Seminario Real de San Martín, fou també fundador i el primer rector dels collegis de Quito 1586 i de Santiago de Xile 1593
Ramon Buldú i Nogués
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor, franciscà del convent de Barcelona (1832).
El 1835, amb motiu de l’exclaustració passà a Itàlia Havent tornat, inicià a Vila-real Plana Baixa la restauració de l’orde fou nomenat comissari provincial 1865-78 i més tard provincial de Catalunya 1887 El 1859 contribuí a la fundació de les terciàries franciscanes de la Immaculada Fou director de la Revista Franciscana 1873-89 Publicà, entre altres obres, una Historia de la Iglesia en España 1856
Ramon Faus i Esteve
Història del dret
Jurista i notari.
Fill de Josep Faus i Condomines Exercí a Barcelona des del 1930, Fou degà del Collegi de Notaris 1951-60 i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans 1968 Publicà nombrosos treballs sobre el dret matrimonial Los problemas de la mayor edad y del estado civil ante el derecho nuevo, 1941 La separación de hecho en el matrimonio, 1945 Jerarquía de retractos y preferencias de retrayentes, 1945 La vida licenciosa del cónyuge viudo y sus consecuencias jurídicas, 1959 El derecho de familia en la compilación de nuestras…
Martí Esteve i Guau

Martí Esteve i Guau
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Estudià dret i lletres a Barcelona Exercí com a advocat a la Secció d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou secretari general l’any 1918 Ingressà a la Lliga Regionalista i fou regidor per Barcelona 1921-23 collaborà en La Veu de Catalunya , Revista Jurídica de Catalunya i Butlletí de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya , entre d’altres Formà part del comitè executiu d’Acció Catalana des de la seva fundació Després fou nomenat director de La Publicitat 1922-26 Fou regidor 1930-31, membre de la diputació provisional de la Generalitat per Solsona 1931 i de la…
Joan Comorera i Soler
Joan Comorera i Soler
© Fototeca.cat
Política
Polític.
Féu estudis de magisteri En 1913-14 dirigí el periòdic quinzenal republicà Escuela S'exilià a França en 1917-19, i el 1919 publicà La trágica ignorancia española Exiliat novament a la vinguda de la Dictadura, es traslladà a l’Argentina, on es naturalitzà argentí i dirigí el setmanari bilingüe Nación Catalana 1923-30 Una campanya de premsa l’obligà a anar-se'n a l’Uruguai 1930 A la proclamació de la República Espanyola 1931, tornà a Catalunya Ingressà a la Unió Socialista de Catalunya USC i dirigí la tercera època del setmanari socialista Justicia Social 1931-36 Fou elegit diputat al…
Maria Josepa Colom i Sambola
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Gravadora i pintora, formada a l’escola de Llotja de Barcelona.
Residí i exposà al Pakistan 1955 Obtingué el Premio Nacional de Grabado de Madrid 1958 i el premi Ciutat de Barcelona de gravat 1972 Treballà especialment l’aiguafort i la punta seca de la seva obra sobresurt l’àlbum Escenes taurines 1963 a l’aiguafort
Joan Cós i Duran
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític carlí.
Inicià els estudis de dret a la Universitat de Cervera Participà en la primera guerra Carlina i s’exilià el 1840 Es doctorà en dret civil i canònic a la Universitat de Bolonya i residí a Montpeller, on exercí d’advocat, i a Nàpols, on fou conseller del pretendent carlí Carles VI Com a membre del consell privat del pretendent Carles VII, assistí a l’assemblea de Vevey 1870 Fou un partidari exaltat del legitimisme, tema sobre el qual publicà nombrosos opuscles, entre els quals Le droit legitime au trône de Saint-Ferdinand 1845 i Oh Roma feliz 1860
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina