Resultats de la cerca
Es mostren 342 resultats
Calixto Bieito Guerrero

Calixto Bieito Guerrero
© Paco Amate/ Teatre Romea
Teatre
Director de teatre.
Format a Barcelona, inicià la seva tasca creadora el 1985 amb el muntatge El joc de l’amor i de l’atzar , de Marivaux Destacà com a escenificador d’obres de Mercè Rodoreda com L’estació de les dàlies 1986 o Un dia 1993 i, particularment, de Shakespeare Els dos cavallers de Verona 1989, El somni d’una nit d’estiu 1991, El rei Joan 1995, La tempesta 1997, Mesura per mesura 1999, Macbeth 2001, Hamlet 2003 o El rei Lear 2004 El 1998 arribà a dirigir fins a quatre produccions alhora, entre les quals la peça musical de Schönberg Pierrot Lunaire i una agosarada versió de La vida es sueño de Calderón…
Conradin Kreutzer
Música
Compositor alemany.
Començà els estudis musicals a Messkirch, on tingué com a mestre JB Rieger El 1789 fou enviat a un monestir benedictí de Zwiefalt i allí aprengué teoria de la música i a tocar l’orgue Inicià els estudis de dret a Friburg de Brisgòvia però el 1800, després de la mort del seu pare, decidí dedicar-se plenament a la música i començà a compondre El 1804 era a Viena, on feu amistat amb J Haydn En 1810-12 viatjà per Alemanya fent demostracions d’un instrument nou, el panmelodicon , inventat per Franz Leppich Mentre era a Stuttgart foren representades dues òperes seves, Konradin von…
Udo Kasemets
Música
Compositor estonià naturalitzat canadenc.
Estudià al Conservatori de Tallinn i a la Musikhochschule de Stuttgart El 1951 es traslladà a Canadà, i durant els següents deu anys exercí de professor de piano i teoria, organista, director, compositor i crític musical a Toronto i a Hamilton Durant aquest període evolucionà des d’un llenguatge estrictament tonal cap al dodecatonisme El 1957 aconseguí la nacionalitat canadenca Cap al 1960 abandonà el seu estil anterior i s’inclinà cap a l’experimentació amb mitjans audiovisuals i cap a la música electroacústica El 1962 organitzà a Toronto una nova sèrie de concerts titulats Men…
Krystian Zimerman
Música
Pianista polonès.
Començà a estudiar piano a cinc anys d’edat amb el seu pare i quan en tenia set continuà a Katowice El 1975 guanyà el Concurs Internacional de Piano F Chopin a Varsòvia Aquest fou el punt de partida de la seva carrera, amb concerts a Europa, al continent americà i a Àsia Al cap de poc temps, es retirà durant un any per tal de dedicar-se a l’ampliació del seu repertori, fins aleshores molt circumscrit a F Chopin Al seu retorn triomfà a diferents ciutats alemanyes, com ara Stuttgart, Munic i Berlín Posteriorment tornà a fer una nova pausa en la seva carrera i tornà a reaparèixer el 1980,…
Wilhelm Kempff
Música
Pianista i compositor alemany.
Començà molt aviat els estudis de piano amb el seu pare, el compositor Wilhelm Kempff Posteriorment amplià la seva formació com a pianista amb KH Barth a la Hochschule für Musik de Berlín i també amb Ida Schmidt-Schlesicke Així mateix, fou alumne de composició de Robert Khan Inicià la carrera concertística l’any 1916 i durant un cert temps compaginà el piano amb l’orgue i la docència, àmbit aquest darrer en el qual excellí Entre el 1924 i el 1929 dirigí la Hochschule für Musik de Stuttgart i en 1931-41 impartí cursos d’estiu a Potsdam També fundà uns cursos d’interpretació de l’…
Georges Prêtre
Música
Director d’orquestra francès.
Graduat en trompeta al Conservatori de París, amplià estudis de direcció amb André Cluytens i debutà a l’Òpera de Marsella amb Samson et Dalila 1946 Posteriorment fou director als teatres d’òpera de Lilla 1948, Casablanca 1949 i Tolosa 1946-55 El 1955 es traslladà a París, on l’any següent dirigí l’estrena de Capriccio , de Richard Strauss, i fou nomenat director estable de l’Opéra Comique 1955-59 i del Théâtre National de l’Opéra 1970-71 Collaborà sovint amb Francis Poulenc , del qual estrenà La voix humaine, i amb Maria Callas , i els anys seixanta començà a projectar-se internacionalment…
,
Luis Antonio García Navarro
Música
Director d’orquestra.
Estudià al Conservatori de València i amplià la seva formació musical a Madrid, on el 1963 obtingué les màximes qualificacions en oboè, composició i piano Estudià direcció orquestral amb F Ferrara a Itàlia i després prosseguí els estudis a Viena, on fou deixeble de H Swarowsky i K Österreicher El 1963 fundà, a Madrid, l’Orquestra Nacional Universitària, i quatre anys més tard guanyà el Concurs Internacional de Besançon 1967 Entre els anys 1970 i 1974 dirigí l’Orquestra Simfònica de València, tasca que compaginà amb actuacions als Països Baixos i Portugal, on fou nomenat director de l’…
,
Georges Léopold Chrétien Frédéric Dagobert Cuvier
Biologia
Naturalista francès, baró de Cuvier.
Estudià teologia a Stuttgart El 1794 fou nomenat suplent del curs d’anatomia al jardí botànic de París, gràcies a la protecció de Geoffroy Saint-Hillaire L’any següent fou elegit membre de l’Académie des Sciences, de la qual fou més tard el secretari perpetu Napoleó el designà rector de la reforma de l’educació a França Malgrat això, continuà gaudint dels favors de la Restauració Cuvier és considerat el pare de l’anatomia comparada i de la paleontologia La seva teoria principal és la llei de la correlació dels òrgans, basada en el fet que alguns caràcters van necessàriament…
Sebastian Coe

Sebastian Coe
© Rio 2016
Atletisme
Atleta anglès, de nom complet Sebastian Newbold Coe.
Establí nou rècords del món en els 800 m, 1500 m imbatut del 1981 al 1997, 1 milla, 1000 m i 4 × 800 m Als Jocs Olímpics de Moscou 1980 i als de Los Angeles 1984 guanyà la medalla d’or en 1500 m i la medalla d’argent en 800 m El 1981 obtingué la copa del món d’atletisme en els campionats de Roma, i el 1986 la medalla d’or als campionats d’Europa de Stuttgart La seva rivalitat amb els corredors també britànics Steve Ovett i Steve Cram dominà les curses de mig fons els anys vuitanta Es retirà el 1990 Afiliat al Partit Conservador, fou diputat al Parlament britànic en 1992-97…
Procés de Barcelona
Nom que rep el conjunt d’acords adoptats i organismes creats des de la Conferència Euromediterrània celebrada el 1995 a Barcelona, fins el 2008.
Hi participaren els caps d’estat i de govern dels països riberencs de la Mediterrània que incloïen cinc estats de la UE, Algèria, Egipte, Israel, Jordània, el Líban, Malta, el Marroc, Síria, Tunísia, Turquia, Xipre i l’Autoritat Nacional Palestina, a més de la inclusió de la Lliga Àrab i la Unió del Magrib Àrab com a observadors amb l’objectiu de construir gradualment i mitjançant la cooperació un espai comú en matèria d’economia, intercanvis culturals i humans, seguretat i estabilitat política i collaboració institucional, plasmats en l’anomeada Declaració de Barcelona Fou creat un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina