Resultats de la cerca

Format a Lió i a París ~1750, hi esdevingué aviat famós Fou admès a l’Académie Royale de Peinture 1755 Un viatge per Itàlia 1755-57 no tingué repercussió al seu estil Excellí en una pintura de gènere moralitzant, però aviat es passà sense gaire èxit a la pintura d’història, més prestigiosa Retratista i pintor de figura, féu un tipus femení dolç i sentimental semblant al de la pintura anglesa — El càntir trencat Louvre— El fet d’haver esdevingut acadèmic com a pintor de gènere el vexà i es retirà temporalment Caigut en un cert oblit, tractà de guanyar el prestigi perdut adherint-se a la nova…

Membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE des del 1971 i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM Ha obert vies a Montserrat, el Pedraforca, Mont-rebei i els Pirineus Als Alps ha fet ascensions de dificultat, com la primera estatal al Pilier Bocalatte del Mont Blanc du Tacul, la cara nord del Petit Dru o la via Comici-Dimai de la Cima Grande di Lavaredo També ha participat en dues expedicions als Andes del Perú 1976, 1983, en la primera de les quals assolí l’Artesonraju El 1975 fou escollit millor esportista de l’any per la FEM Ha estat collaborador de la revista Muntanya

Vida i obra D’ideologia carlina, fundà La Tradición i dirigí El Radical Fou membre de la Companyia de Jesús 1897-1905 Durant la dècada de 1920-30 fou nomenat director del Museu Arxiu de Tortosa, on creà l’hemeroteca i la biblioteca, i designat acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona El 1934 fou nomenat delegat provincial de belles arts Cronista oficial de Tortosa des del 1941, fou acadèmic de la Real Academia de la Historia de Madrid i ingressà en l’orde d’Alfons X el Savi L’obra per la qual és conegut és la Historia de Tortosa y su comarca 1933-59, en vuit volums, de la…

Sota el mestratge de Jordi Sales i Coderch, es doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona, on s’especialitzà en GWLeibniz És doctor en ciències econòmiques i empresarials i catedràtic d’economia financera i comptabilitat a la mateixa universitat En el camp filosòfic ha publicat treballs sobre Leibniz —i el llibre Sobre la interpretació del pensament leibnizià 1997—, com també sobre Bernoulli, la filosofia de la probabilitat i la qüestió de la identitat Ha estat vicerector 1989-93 de la Universitat de Barcelona, vicepresident de la Societat Catalana de Filosofia 1991-94 i és acadèmic…

El Consistori dels Jocs Florals de Barcelona fou considerat en el seu inici 1859 una restauració del Consistori de la Gaia Ciència , que havia estat fundat per Jaume Marc i Lluís Averçó l’any 1393 sota la protecció de Joan I, imitant l’estructura de la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa , creada l’any 1323 a Tolosa, al Llenguadoc, amb el propòsit de mantenir la poesia trobadoresca, raó per la qual els membres —cinc burgesos, un teòleg i un noble— foren anomenats mantenidors Als restaurats Jocs Florals de Barcelona, el mantenidor president tenia al seu càrrec el discurs acadèmic…

Deixeble d’Antoni Marzo Al cap de vint-i-cinc anys d’activitat obrí un taller, on, sol o amb el seu germà Carmel, féu nombrosos monuments funeraris Excellent i prolífic escultor religiós, esculpí en fusta, en marbre i en vori més de dues-centes imatges, esparses pel País Valencià, Pamplona, Saragossa i Montevideo sobresurten el Davallament església de Sant Francesc, Oriola i l' Oració a l’hort, de Sagunt La seva obra més ambiciosa fou la Cena i les vint-i-dues imatges de bronze que componien el retaule major de la seu de València Fou catedràtic i acadèmic de Sant Carles Seguí estilísticament…

Era de la nissaga dels Baralt d’Arenys de Mar És autor del Resumen de la historia de Venezuela i de diverses obres poètiques, entre les quals Adiós a la Patria El 1845 es traslladà a Madrid, on collaborà en diversos periòdics i consolidà la seva qualitat d’escriptor i de teoritzador de la política Publicà, entre altres llibres, Libertad de imprenta, i treballà en un Diccionario matriz de la lengua castellana 1854, que la mort no li permeté d’acabar La seva obra més important és el Diccionario de galicismos 1855 Fou administrador de la Imprenta Nacional i director de la Gaceta de Madrid Fou…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, també fou membre del Centre Acadèmic d’Escalada i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol Realitzà la primera ascensió absoluta per la via Zaratustra de la paret del Gallinero Ordesa, 1979, la primera travessia estatal de la integral de Peuterey al Mont Blanc 1981 i la primera estatal hivernal a la paret nord de l’Eiger amb Francesc Dalmases 1987 Formà part d’expedicions als Andes del Perú 1976, l’Hindu Kush 1977 i l’Everest 1988 L’any 1989 organitzà el primer Campionat de Catalunya d’escalada, a Coll de Nargó Fundà i dirigí l’Escola Taller de Muntanya de…

Traslladat a València 1856, hi estudià lleis Conservador, fou diputat en diverses legislatures i delegat regi de primera ensenyança Publicà algunes monografies, com La emperatriz de Nicea doña Constanza de Hoenstafen, sepultada en Valencia 1903 i El licenciado Alonso Fernández de Avellaneda fue Juan Martí 1904, però la seva obra cabdal és Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia 1898-99, que inclou una gran quantitat de notícies sobre impressors i edicions fins el 1868 Fou acadèmic de Sant Carles Reuní una interessant biblioteca, especialment rica…

Titulat el 1873 a Barcelona Arquitecte provincial 1890 i diocesà 1894, a més d’acadèmic corresponent de San Fernando Construí la plaça de toros 1885 i el monument a Roger de Lloria 1889 de Tarragona, i la façana de la casa de la ciutat de Valls projecte del 1896 Entre les obres de restauració de monuments antics, cal remarcar l’ampliació de la sagristia de la seu tarragonina, la consolidació dels fonaments del Pilar de Saragossa, amenaçats per les infiltracions de l’Ebre, i diverses obres en el monestir de Poblet Publicà Guía Histórica y Artística del Monasterio de Poblet 1893 —de la qual…