Resultats de la cerca
Es mostren 750 resultats
Les rutàcies
Rutàcies 1 Ruda Ruta angustifolia a aspecte de la planta x 0,5 b detall d’una flor amb els marges dels pètals laciniats x 2 c detall d’un fruit x 3 2 Gitam Dictamnus albus a detall d’una flor x 1 b detall d’un estam x 2 Eugeni Sierra Família gairebé cosmopolita, s’estén principalment per les regions tropicals i temperades i inclou uns 150 gèneres Només set espècies es troben espontànies als Països Catalans Les rutàcies es caracteritzen per la possessió de glàndules secretores productores d’essències a les fulles, les tiges, les flors i els fruits Algunes de les espècies tenen interès en…
Les unitats de paisatge vegetal als Països Catalans
Les unitats de paisatge vegetal als Països Catalans, superposades als dominis bàsics de vegetació El mapa recull també els reconeguts tinguts en compte en aquesta part de l’obra, així com els punts en què han estat preses les visions esquemàtiques de paisatge vegetal Maber, original dels autors Anteriorment, hem presentat les diferents unitats de vegetació agrupades per zones o ambients azonals i per criteris de base fisiognòmica Aquesta és una opció de caràcter biogeogràfic que ja prefigura la localització en l’espai de cada unitat, car els boscos mediterranis són tractats…
Oreneta cuablanca
L’oreneta cuablanca Delichon urbica és més petita que la vulgar no sobrepassa els 13 cm i, diferentment d’aquesta, viu a les ciutats i nia a les façanes de les cases S’identifica pel color blau negrós del dors, al qual destaquen la taca blanca del carpó i el blanc del dessota Té la cua lleugerament forcada, però molt menys que l’oreneta vulgar, com s’aprecia a la fotografia Tony Tilford/Index Aquesta espècie és estival, nidificadora i abundant a tot el territori dels Països Catalans, a excepció de les illes de Formentera i Cabrera A més, durant els dos passos migratoris s’observen arreu, d’…
lliri de mar
Lliri de mar
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de 30 a 60 cm, de fulles ensiformes i de flors grosses, blanques i oloroses, agrupades en umbel·la.
Creix exclusivament en platges i arenys marítims
nadala
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles allargades i de flors oloroses, blanques, agrupades en ramells.
Creix espontàniament en prats de la regió mediterrània, però també és molt conreada en jardins
gelsemi
Botànica
Farmàcia
Liana perennifòlia, de la família de les loganiàcies, pròpia d’Amèrica del Nord, de fulles oposades, enteres i lanceolades i de flors petites agrupades en cimes axil·lars.
El seu rizoma, ric en gelsemina, és antineuràlgic
gatmaimó
Botànica
Planta herbàcia enfiladissa, de la família de les dioscoreàcies, dioica, de fulles cordiformes, de flors petites i verdoses, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits bacciformes vermells.
Es fa sobretot a les bardisses
estírax
Botànica
Gènere d’arbres o arbusts tropicals, de la família de les estiracàcies, de fulles enteres o lleugerament serrades, de flors agrupades en raïm i de fruits drupacis.
D’algunes espècies d’estírax hom obté el benjuí i l'estorac, dues resines balsàmiques molt apreciades
pandanals
Botànica
Ordre de monocotiledònies integrat per plantes llenyoses o herbàcies de fulles simples, estretes i paral·lelinèrvies, de flors unisexuals, agrupades en inflorescències, i de fruits de diversa mena.
Comprèn les famílies de les esparganiàcies, de les pandanàcies i de les tifàcies
espígol
Espígol
Maja Dumat (CC BY 2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de fulles estretament lanceolades, ben verdes, i flors blaves agrupades a l’extrem d’una llarga tija florífera.
Creix per sobre dels 600 m, en llocs pedregosos Els olis essencials de l’espígol serveixen per a fabricar l’ aigua de lavanda