Les unitats de paisatge vegetal als Països Catalans, superposades als dominis bàsics de vegetació. El mapa recull també els reconeguts tinguts en compte en aquesta part de l’obra, així com els punts en què han estat preses les visions esquemàtiques de paisatge vegetal.
Maber, original dels autors
Anteriorment, hem presentat les diferents unitats de vegetació agrupades per zones o ambients azonals i per criteris de base fisiognòmica. Aquesta és una opció de caràcter biogeogràfic que ja prefigura la localització en l’espai de cada unitat, car els boscos mediterranis són tractats conjuntament i encara al costat de les bosquines mediterrànies, no pas ensems amb els boscos subalpins, per exemple. D’aquesta manera, totes les unitats de vegetació mediterrànies, o alpines, o medioeuropees, constitueixen blocs coherents, més o menys retrobables en el paisatge. Però el paisatge real és molt més complex, car, per començar, la vegetació zonal i l’azonal es troben imbricades, i en segon lloc, a vegades formen part d’una mateixa unitat geogràfico-paisatgística (els Pirineus, per exemple) zones de vegetació netament diferents; altrament, el paper quantitatiu jugat en el paisatge és molt distint d’una unitat de vegetació a una altra, relació que pot canviar fins a invertirse, si hom es trasllada de territori. Cal entendre que les distintes unitats de vegetació, siguin permanents o transitòries, zonals o azonals, són com les peces d’un joc de construcció, amb les quals, variant-ne la disposició, i els percentatges relatius, es poden obtenir edificacions molt diverses, baldament unes certes regles d’acoblament limitin o impedeixin determinades mixtures excessivament fantasioses.
D’acord amb això, i per a la millor comprensió del nostre paisatge vegetal, hom estructura convencionalment el territori en grans unitats de paisatge —reflex i compendi de certes coherències geogràfiques, climàtiques i biològiques—, al si de les quals es detecten vectors ecològics dominants que donen sentit a la relativa homogeneïtat que hom intueix d’entrada. En la present obra, adoptem les unitats territorials establertes per O. de Bolòs, lleugerament modificades, per a les quals proposem una denominació alternativa, més discursiva i enutjosa per a l’especialista, però també més entenedora per al públic en general; tanmateix, les denominacions d’O. de Bolòs són conservades en els títols de les pàgines, al costat de les que nosaltres adoptem.
Les pàgines que segueixen, efectivament, estan dedicats a tractar aquestes grans unitats paisatgístiques. Hom hi dóna una informació fisiogràfica, bioclimàtica i fitosociològica general que s’exemplifica mitjançant un recorregut representatiu, sempre al llarg d’una carretera de la xarxa viària bàsica. Es tracta, cal insistir-hi, d’un recorregut representatiu, no pas d’un itinerari pormenoritzat. Hom pretén posar de relleu, precisament gràcies a una ruta corrent, els trets característics de la unitat. El dreçament d’una guia itineraria, per carretera o per camí de bast, amb l’estudiada inclusió de tots els indrets científicament i/o estèticament remarcables, és un objectiu del màxim interès, que no coincideix, però, amb el dels comentats recorreguts representatius. Cal que el lector sigui conscient d’aquest fet, deliberadament volgut pels autors. Altrament, hom aporta un nombre important d’interpretacions esquemàtiques del paisatge de cada unitat, que són idealitzacions de visions reals preses des dels punts de vista que s’indiquen al mapa adjunt, i per tant verificables: en dibuixar-les, no hem fet més que interpretar i simplificar els elements paisatgístics, eliminant informació redundant o emmascaradora, i variar lleugerament algunes perspectives per tal d’oferir millors angles de visió.