Resultats de la cerca
Es mostren 4519 resultats
bossa
En el embarassos múltiples univitel·lins es poden formar dues placentes i dues bosses de les aigües completament independents (dibuix de l’esquerre). El més comú, però, és que la duplicitat es produeixi en l’estadi de mòrula, i que els dos fetus comparteixin la placenta (dibuix de la dreta).
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cavitat o estructura anatòmica que té forma de sac, com la bossa marsupial
dels marsupials, la bossa de la tinta dels cefalòpodes.
apnea estàtica
L’apnea estàtica es practica en aigües tancades o piscines i consisteix a romandre immòbil dins l’aigua el màxim de temps possible
Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques
Submarinisme
Disciplina d’apnea que consisteix a estar-se immòbil dins l’aigua durant el màxim de temps possible, generalment es fa en una piscina.
Faust Baratta i Rossi
Monument Al geni català, amb escultures de Faust Baratta i Rossi, en conmemoració de la conducció d’aigües a Barcelona per la iniciativa del marquès de Campo Sagrado
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor italià, establert a Barcelona.
Es formà a l’Acadèmia de Carrara amb Ferdinando Pelliccia Establert a Barcelona, és autor d’una part de les escultures de la font Al geni català, erigit segons projecte de l’arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó , al Pla de Palau 1852-56 Entre les seves obres conservades també hi ha diversos panteons als cementiris del Poble Nou i del Masnou Va intervenir així mateix en la decoració del Saló de Cent de Barcelona 1854 A Madrid, realitzà elements decoratius per al teatre de la Zarzuela juntament amb Pagninucci Va participar a l’Exposició Nacional de Belles Arts 1862 i a la Universal de…
Companyia Industrial del Llobregat
Economia
Empresa sorgida de la concessió feta a Manuel Guteras i Vila (1866) d’un cabal d’aigua de 400 l/s.
La concessió fou cedida a l’ajuntament de Barcelona 1871 i es constituí l’Empresa Concessionària d’Aigües Subterrànies del Riu Llobregat El 1881 feu la captació d’aigües de Sants i construí la conducció entre Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles 1882 Feu fallida el 1883, però fou rehabilitada 1896 Actualment és la Corporació Financera Agbar, filial de la Societat General d’Aigües de Barcelona
fenomen de La Niña
Fenomen d’interacció oceà-atmosfera que és totalment contrària a la del fenomen d’El Niño.
La Niña es produeix quan els vents de l’E s’intensifiquen de manera anòmala tot provocant un desplaçament més gran de les aigües superficials que hi ha sobre la costa del Perú cap a l’W Aquest desplaçament indueix al mateix temps una intensificació de l’aflorament d’aigües fredes, la qual cosa comporta un refredament de les aigües del Pacífic equatorial a les aigües superficials al llarg de l’Equador s’han observat disminucions de fins 4ºC per sota de la seva temperatura normal A l’atmosfera, La Niña es manifesta fent que la zona de…
Centre Especialitzat de Tecnificació de Piragüisme de la Seu d’Urgell
Esport general
Centre de tecnificació esportiva de la Seu d’Urgell.
Fundat el 2003, acull esportistes d’alt nivell de Catalunya i de l’estat espanyol per formar-los en piragüisme d’aigües braves i esquí de fons Té les seves installacions al Parc Olímpic del Segre i disposa d’un canal d’aigües tranquilles i un d’aigües braves, tant d’iniciació com de competició, dos remuntadors mecànics, un circuit d’esquí de rodes, sala d’entrenament i residència per a esportistes
Federació Catalana de Piragüisme
Altres esports nàutics
Organisme que regeix la pràctica del piragüisme a Catalunya.
Començà a funcionar l’any 1954 a Lleida, on té la seu, primer com a delegació provincial, fins que el 1984 fou constituïda formalment com a federació, agrupant totes les delegacions provincials catalanes Regula i promou la pràctica del piragüisme a Catalunya en qualsevol de les seves modalitats aigües tranquilles, aigües braves, caiacpolo i caiac de mar El primer president fou Àngel Fontbuena Des del 1991 disposa del canal del Parc Olímpíc del Segre, a la Seu d’Urgell, per a practicar piragüisme en aigües braves, i del Canal Olímpic de Castelldefels, per a aigües tranquilles Organitza totes…
llit fluvial
Geografia
Espai del riu per on s’escorren les aigües.
Segons el cabal del riu, el llit pot ésser més gran o més petit així, hi ha el llit d’inundació o llit major, pel qual corre el cabal en èpoques de crescuda, i el llit d’estiatge, típic dels rius mediterranis, que corre per damunt dels sediments recents del riu El cabal normal del riu corre pel llit aparent, generalment ben delimitat pels materials arrodonits que transporta el riu Els materials del llit poden ésser formats o per la roca in situ per la qual corre el riu o per la càrrega de fons que transporta aquest, que és molt heterogènia En els fons rocallosos del llit poden formar-se les…
escolament
Geografia
Desplaçament de les aigües, en forma concentrada o ramificada.
L’escolament és subterrani , o per filtració, en els terrenys calcaris, o per penetració per les diàclasis quan no es produeix filtració, l’escolament és superficial L’escolament és determinat per factors climàtics, orogràfics, morfològics i biogeogràfics El balanç anual d’escolament és donat per l' índex d’escolament , altura en mm de l’aigua de pluja escolada durant un any, pel coeficient d’escolament , relació entre l’aigua escolada i la caiguda de pluges, i pel dèficit d’escolament , diferència entre l’índex pluviomètric i l’índex d’escolament balanç hídric