Resultats de la cerca
Es mostren 378 resultats
la Falconera
Cim
Cim (452 m alt.) de l’alineació cretàcia que, en direcció S-N, limita per l’oest l’horta de Gandia (serra de la Falconera), dins els termes de Beniopa i de Palma de Gandia (Safor), al sud del Mondúber.
És conegut també com la Creu del Mestre Pau
bony de la Caubera
Cim
Cim (2 051 m) de l’alineació de crestes que fa de partió d’aigües entre la Valira (Andorra) i la capçalera del riu de Civís (Alt Urgell), entre el coll de la Vista de Canòlic i el cap del pla de Mossers.
serra de Pimès
Serra
Alineació muntanyosa que separa, en part, Andorra de l’Alt Urgell, estesa des del port de Carboners fins a la Valira; culmina a la roca de Pimès o pic de la Rabassa (2 169 m alt), al centre del planell de Pimès
.
Separa les aigües del Runer i de la riera de la Rabassa
serra de Sobremunt
serra de Sobremunt El gorg Negre, a la caseria de Sorreig
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa d’Osona, que limita la plana de Vic (termes d’Orís i de les Masies de Voltegrà) amb el Lluçanès (Sant Martí de Sobremunt i Sant Boi de Lluçanès) i separa les aigües de les rieres de Talamanca i Sorreig.
Al seu cim culminant 950 m alt hi ha l’església de Santa Llúcia de Sobremunt En un contrafort meridional s’alça el castell de Voltregà 855 m alt
barranc de Carraixet
Barranc
Curs d’aigua del sector central del País Valencià, estès entre l’alineació de crestes del coll de l’Àliga (878 m), dins el terme de Gàtova (Camp de Túria), i la mar, on desemboca dins el d’Alboraia (Horta del Nord).
El seu curs, intermitent i torrencial, pren la direcció nord-sud als termes del Camp de Túria de Marines, Olocau i Bétera, on canvia en direcció sud-est, i rep, per l’esquerra, i provinents de la serra de la Calderona, els barrancs de l’Olla i de Pedralbilla als dos primers i de Portaceli i de Nàquera al darrer passa pels termes de Montcada, Alfara del Patriarca, ja dins l’Horta, limita el de València per l’est i entra al d’Alboraia
serra d’Espareguera
Serra
Alineació muntanyosa (1 082 m alt.) de l’Alt Maestrat formada per un bloc cretaci, paral·lel a la costa, que limita per l’oest la rambla Carbonera, estès entre el coll d’Espareguera al sud i la rambla dels Estrets al nord.
Separa els termes de Culla i de la Torre d’En Besora
Prades
La Plaça Major de Prades, porxada, amb la característica font renaixentista a primer terme
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El terme de Prades ocupa l’extrem nord de la comarca És limitat per la Febró S, Capafonts SE i E, Mont-ral E, de l’Alt Camp, per Vimbodí NE, Vallclara N, Vilanova de Prades NW i en un punt per Montblanc NE, tots quatre municipis de la Conca de Barberà, i Cornudella de Montsant W i SW, del Priorat Prades és situat al centre de les muntanyes del seu nom Les muntanyes de Prades, que han estat declarades espai d’interès natural, ocupen pràcticament tot el terme, el qual és, doncs, molt esquerp, entre els 900 i els 1000 m d’altitud El massís, que forma part de la Serralada…
serra del Reclot
Serra
Alineació muntanyosa de les Valls del Vinalopó (1 053 m alt.), constituïda per materials calcaris blancs liàsics i juràssics sobre el Triàsic alpí, termenal dels municipis de Monòver i de la Romana de Tarafa, al límit amb els del Pinós i de l’Alguenya.
serra de Llurri
Serra
Alineació muntanyosa de la vall de Cardós (Pallars Sobirà), que culmina al pic de Llurri (2 334 m alt.) i separa les valls de Colatx i de Certascan; a la part baixa d’aquesta darrera hi ha la cabana i el pletiu de Llurri
.
El marc geogràfic del romànic del Ripollès
Art romànic
Presentació geogràfica Situació de la comarca del Ripollès dins el conjunt de les comarques de Catalunya La Ponència per la Divisió Territorial de la Generalitat, establí l’any 1936 la comarca del Ripollès, fonamentant-se en una base geogràfica, és a dir, tenint en compte la seva coherència geogràfica Excepte als extrems de llevant i de ponent de la zona rieres de Merlès i de Bolòs, respectivament, la divisòria entre el Ripollès i les comarques del seu entorn, se situa a les carenes muntanyoses que l’envolten El Ripollès, amb una superfície de 984,02 km 2 , ocupa, per la seva extensió, que…