Resultats de la cerca
Es mostren 607 resultats
Estada
Municipi
Poble i municipi de la zona actualment aragonesa (província d’Osca, Aragó) de l’antic comtat de Ribagorça, situat a la confluència de l’Éssera i del Cinca, dels quals queda a l’esquerra.
Una gran part del terme és accidentat per la serra d’Estada 1 026 m, extrem occidental de la serra de la Corrodella, límit septentrional de la plana de la Llitera La zona de conreu és una estreta franja limitada pel riu i pel canal d’Aragó i Catalunya La senyoria d’Estada fou unida des del s XIII a la baronia de Castre La seva parròquia Sant Pere passà el 1571 del bisbat de Lleida al nou bisbat de Barbastre
dret aragonès
Dret
Dret aplicat a Aragó.
Al mateix temps que naixia i es desenvolupava el Regne d’Aragó es consolidaren els costums jurídics dels habitants del territori, i així aparegueren les primeres normes jurídiques autòctones aragoneses Més tard, a cada poble conquerit, el rei d’Aragó concedí el fur propi i entre aquests furs municipals, font principal del dret aragonès antic, destaquen, a part el discutit fur de Sobrarb, els de Jaca 1064, Barbastre 1100, Belchite 1116, Saragossa 1118-19 i Terol 1176 Instaurada ja a Aragó la dinastia catalana, les corts d’Osca del 1247, sota el rei Jaume I, promulgaren el primer fur general d’…
Conrado del Campo y Zabaleta
Música
Compositor castellà.
Vida Es formà al Conservatori de Música de Madrid, on estudià amb J Monasterio i E Serrano i conegué R Chapí Destacat violinista, fou membre de l’orquestra del Teatro Real de Madrid i també d’altres formacions, com ara el Cuarteto Francés i el Quinteto de Madrid El 1899 rebé una distinció pel seu poema simfònic Ante las ruinas , que fou interpretat a la Sociedad de Conciertos sota la direcció de T Bretón Professor de composició del Conservatori de Música de Madrid des del 1915 fins a la seva jubilació, es convertí en un dels mestres de composició més importants de l’Estat espanyol i tingué un…
català | catalana
Gentilici
Història
Individu d’un poble, de llengua catalana, desenvolupat als Països Catalans.
Fins al segle XIII l’extensió d’aquest gentilici tingué una evolució parallela a la del corònim Catalunya Amb la constitució dels regnes de Mallorca i de València, hom perdé més fàcilment la noció que aquests eren parts constitutives de Catalunya que no pas la noció que llurs habitants, tot i la diversa ciutadania, eren catalans “són vers catalans e parlen del bell catalanesc del món”, escrivia Ramon Muntaner vers el 1325 referint-se als habitants del sud del País Valencià el 1417 Anselm Turmeda afirmava ésser de nació catalana i nascut a Palma Mallorca els consellers de Barcelona, el 1456,…
Ramon Vidal de Besalú
Fragment de Las rasós de trobar, de Ramon Vidal de Besalú, en un manuscrit de la Biblioteca de Catalunya
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor i joglar.
Vida i obra Possiblement fou joglar en la seva jovenesa, car sempre parla d’aquests professionals amb afecte i comprensió, i és molt versemblant que exercís de mestre de trobar, o, el que és el mateix, professor de retòrica i poesia Freqüentà les corts d’Alfons I de Barcelona i d’Alfons el Savi de Castella, com també les de grans senyors d’ambdós vessants dels Pirineus Poc original en les seves poesies líriques, les seves tres extenses narracions en vers, sempre molt ben redactades i en la llengua dels trobadors, ofereixen un interès divers Aquella que hom intitula modernament L’ensenyament…
Vilella de Cinca
Municipi
Municipi del Baix Cinca, al límit amb la ribera aragonesa del Cinca, estès a la dreta del riu, des de l’aresta de l’altiplà dels Monegres (plans de Buriat) fins al curs del riu.
El terme comprèn tres zones la més occidental, formada pels vessants abruptes i erms de l’altiplà en forma de bad-lands , solcats pels barrancs de les Valls, del Port i de Sant Valeri la més oriental, formada per la plana alluvial, regada per les séquies Vella i Nova que reguen també l’horta de Fraga, les quals prenen l’aigua del riu a l' assut de Vilella , aigua amunt del poble i entre aquestes dues, una plataforma estructural, inclinada cap a l’eix de la vall, que s’uneix a la plana alluvial per un talús Hi ha 800 ha de brolla de romaní i farigola Al secà hi ha 350 ha de blat, 65 d’ordi,…
Torrelabat
Poble
Poble del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, a l’E del terme, a la dreta de l’Isàvena, al límit amb el municipi català de Llaguarres.
Aguilar de Ribagorça
Poble
Poble del municipi de Graus (fins el 1964, del de Torroella de Ribagorça), a la zona aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, situat al cim d’un serrat, a l’esquerra de l’Éssera.
Esplucs
Municipi
Municipi i vila de la província d’Osca, Aragó, a la zona actualment aragonesa de la plana de la Llitera, a l’esquerra del Cinca, prop del límit actual entre el català i el castellà.
És dins l’àrea comercial de Lleida El terme comprèn els nuclis rurals de Torregrossa, Ràfels i les Pobles El 20 de juny de 1989 se’n segregà i es constituí en municipi el nucli de Vensilló de Llitera
Ballarín
Masia
Masia i antiga quadra del terme d’Espluga, a la part de l’antic municipi de Merli, avui agregada a Foradada de Toscar (Baixa Ribagorça), a la part actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina