Resultats de la cerca

Vida Fou deixeble de Luca Bati, de qui arribà a convertir-se en assistent a Sant Llorenç de Florència el 1602 Quan el compositor era encara molt jove ingressà a la Compagnia dell’Arcangelo Raffaello o della Natività, una confraternitat laica amb molta activitat musical, on entrà en contacte amb personalitats com Cosimo de Mèdici, el poeta Ottavio Rinuccini, Jacopo Peri o Giovanni Bardi El 1607 esdevingué mestre de capella d’aquesta entitat El mateix any començà a relacionar-se amb la família Gonzaga de Màntua El 1608, durant les festes de Carnaval, es representà en aquesta ciutat el seu drama…

El propòsit principal de l’astronomia de posició consisteix a determinar les posicions aparents que ocupen els astres al firmament, considerant que aquests es distribueixen sobre la superfície d’una esfera de radi arbitrari i centrada en la Terra, anomenada esfera celeste D’aquesta manera calen dos paràmetres angulars per a situar sobre aquesta esfera qualsevol astre, el valor numèric dels quals paràmetres és distint segons el sistema de coordenades elegit cada sistema de coordenades és determinat per un eix fonamental i per un cercle màxim, dit cercle fonamental , que és donat per la…

Vida Alumne de GB Pescetti i F Pacini a l’escola de San Marco a Venècia, fou dut a Viena pel mestre de capella de la cort L Gassmann El 1770 estrenà la seva primera òpera, Le donne letterate , i a la mort de Gassmann, quatre anys més tard, ocupà els càrrecs de director de l’orquestra del teatre imperial i de compositor de la cort que aquest deixà vacants A partir d’aquest moment tingué un notable èxit i fou convidat a moltes ciutats d’Europa per a la representació de les seves òperes El 1778 anà a Milà per a la inauguració del Teatro alla Scala, on presentà L’Europa riconosciuta , i el 1784 a…

Vida Realitzà els seus estudis a Venècia amb Giovanni Rovetta i Carlo Pallavicino El 1645 fou organista a Santa Maria Maggiore a Bèrgam i el 1651, any de la seva ordenació de sacerdot, fou nomenat capellà en aquesta església Dos anys després li fou concedit el títol de primer organista Treballà amb els mestres de capella GB Crivelli, F Vitali i M Cazzati, la influència dels quals pot observar-se en les seves primeres obres instrumentals Amb el probable ajut de Cazzati arribà a ser mestre de capella de l’Accademia dello Spirito Santo a Ferrara, institució dedicada a la interpretació de música…

Pertanyia a una família burgesa catalana que li pogué pagar els estudis musicals El seu pare, aficionat a la música, duia el jove Ferran a veure òpera italiana Començà a compondre de molt jove, quan encara no havia completat la seva formació musical També, en aquesta primerenca etapa de la seva vida, s’entretenia cercant sonoritats en la guitarra i el violí Es formà a l’Escolania de Montserrat 1790-95, on sistematitzà i amplià els seus coneixements musicals sota el mestratge d’Anselm Viola sobre l’ensenyament rebut deixà més tard una interessant relació escrita El 1795 s’establí a Barcelona,…

Si bé s’utilitza majoritàriament per a designar les cantants femenines amb el registre més greu de tots, pot designar igualment els cantants de veu blanca amb l’extensió citada, i també els cantants masculins amb la mateixa extensió, actualment anomenats contratenors i antigament falsetistes o castrats Pel que sembla, és amb aquest darrer sentit que el terme aparegué per primera vegada a l’inici del segle XVI, si bé no s’estengué fins un segle més tard Durant el segle XVII el mot contraltus coexistí amb altus tant en les seves formes llatines com en les expressions equivalents en les llengües…

Vida La seva contribució a l’estil musical, la tècnica violinística i la pràctica de l’orquestració són substancials Fou pioner en la concepció de la música programàtica i establí les bases del concert barroc Compongué una gran quantitat de música vocal, com ara òperes i altres obres escèniques, cantates i música religiosa, inclosos tres oratoris Antonio Vivaldi fou el més gran de sis germans i s’inicià en la música amb el seu pare, que li ensenyà a tocar el violí i a qui substituí com a intèrpret d’aquest instrument en l’orquestra de Sant Marc A partir del 1693 es formà com a sacerdot, i en…

Vida Pertanyent a una família benestant, a deu anys havia après de tocar el violí, la flauta, la cítara i alguns instruments de teclat de manera completament autodidàctica A més, estudià algunes de les obres del seu mestre de música Benedikt Christiani i s’inicià en la composició amb algunes àries, motets i peces instrumentals Quan tenia dotze anys s’embarcà en la composició de la seva primera òpera, Sigismundus Llavors la seva mare, que volia que estudiés dret, li prohibí de continuar la seva formació musical i fou enviat a una escola a Zellerfeld Però el superintendent del centre, Caspar…

Vida Històricament identificat amb la figura del nen prodigi per excellència, els seus enlluernadors dots musicals no es limitaren a la infantesa, sinó que creixeren i s’afermaren en l’edat adulta fins a convertir-lo en un creador que la posteritat ha acabat elevant no tan sols al nivell de figura fonamental de la música d’Occident, sinó a la categoria d’aquells rars fenòmens que marquen la història i esdevenen arquetips de l’herència cultural collectiva La llegenda que envolta la infantesa de Mozart començà a l’edat de cinc anys, amb el desvetllament dels seus prodigiosos dots musicals…

Vida Començà els estudis musicals amb el seu pare i els continuà al Conservatorio di Sant’Onofrio de Nàpols amb F Durante i L Leo El 1754 estrenà la seva primera òpera, Le donne dispettose , amb un èxit notable Arran d’aquesta acollida favorable, el Teatro San Carlo li encarregà la composició d’una opera seria , Zenobia -amb llibret de P Metastasio-, estrenada el 1756 i que repetí l’èxit anterior El 1758 es traslladà a Roma, on presentà Alessandro nelle Indie , també amb text de Metastasio, i dos anys més tard estrenà al Teatro delle Dame La Cecchina ossia la buona figliola , amb llibret de C…