Resultats de la cerca
Es mostren 329 resultats
meitneri
Química
Element químic de nombre atòmic 109 i nombre màssic 268, aprovat per la IUPAC a l’agost del 1997.
Fou descobert l’any 1982 al laboratori de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt, Alemanya S’aconseguiren uns quants àtoms de Mt en una fusió amb isòtops de ferro 58 i bismut 209, en una reacció que produeix un neutró, però es descompongué en poc temps en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa El seu nom és en honor de la científica Lisa Meitner
dubni
Química
Element químic de nombre atòmic 105 i nombre màssic 262, aprovat per la IUPAC a l’agost del 1997.
Fou descobert l’any 1967, a l’Institut Nuclear de Dubna i a la Universitat de Berkeley És un element sintètic que s’aconseguí mitjançant tècniques de bombardeig en reacció nuclear usant isòtops de californi 249 i nitrogen 14 El nom de l’element prové de Dubna, ciutat russa on es troba un dels centres de recerca d’elements pesants més destacats
hipernucli
Física
Nucli atòmic en què un o diversos nucleons són substituïts per un o diversos hiperons, principalment per hiperons Λ.
nucleó
Física
Nom genèric comú de les partícules que constitueixen un nucli atòmic, és a dir, del neutró i del protó
.
Els nucleons són hadrons, i hom considera que protó i neutró formen un doblet d’un únic nucleó, distingint-se per la component de l' isospin T 3 = +1/2 per al protó, i T 3 = -1/2 per al neutró
físsil
Física
Dit de l’element el nucli atòmic del qual experimenta la fissió en rebre l’impacte d’un neutró.
Per exemple, són físsils el 2 3 5 U, el 2 3 3 Th i el 2 3 9 Pu
interacció
Interacció fonamental
© Fototeca.cat
Física
Acció recíproca que s’exerceixen dos sistemes físics.
Aquest concepte substitueix el de força , molt més imprecís per tal com fixa l’atenció exclusivament sobre el sistema físic en qüestió, els sistemes físics del seu entorn essent només considerats pel fet que exerceixen un efecte sobre el sistema La física contemporània suggereix que la natura, malgrat la gran diversitat de fenòmens que s’hi esdevenen, pot ésser explicada, essencialment, en termes d’uns constituents fonamentals les partícules fonamentals, classificades en dues grans famílies, els hadrons i els leptons i d’unes interaccions fonamentals entre aquells, que es transmeten…
espectre d’estructura fina
Física
Espectre atòmic en què les ratlles espectrals han estat desdoblades a conseqüència de l’acoblament spin electrònic/moment angular orbital.
inestabilitat nuclear
Física
En un nucli atòmic, configuració del seu estat energètic que li confereix una probabilitat no nul·la d’emissió radioactiva espontània.
efecte de pantalla
Física
En un nucli de nombre atòmic Z nombre atòmic, disminució aparent de la càrrega nuclear efectiva Ze (e és la càrrega de l’electró), a causa del potencial de signe contrari causat pels electrons pròxims als nuclis, principalment els de la capa K apantallament.
cobalt
Extracció del cobalt de minerals rics
Química
Tecnologia
Element de transició del bloc d, situat entre els elements del bloc s i els del bloc p de la taula periòdica; el nom li ve de l’alemany kobold, que significa ‘fetiller’.
Té un sol isòtop natural el núclid 59, i 10 núclids artificials 54, 55, 56, 57, 58 i 58 m, 60 i 60 m, 61 i 62 Metall blanc, dúctil i malleable, descobert per Georg Brandt el 1735 Graus d’oxidació del coballt el +3, el +2, que és l’únic estable per a les sals simples en solució, el +1, que ha estat assenyalat per Manchot el 1926, i el +4, que es dóna segurament en l’òxid CoO 2 i en alguns complexos N’hi ha dues varietats allotròpiques la varietat α, que cristallitza en el sistema hexagonal compacte c/a = 1,6, estable a les temperatures ordinàries i que es transforma lentament per sobre de 450…