Resultats de la cerca

Fundador de la Societat de Sant Vicenç de Paül, com també de les Conferències de Sant Vicenç de Paül , el 1833, mentre estudiava lleis i literatura a París, s’ajuntà a R Chateaubriand, C F R Montalembert, H D Lacordaire —amb qui fundà 1848 l’"Ère Nouvelle”, portaveu de llurs ideals socials— i altres catòlics progressistes Fou professor a la Sorbona 1841 i 1844-52 Edità alguns dels primers poetes franciscans d’Itàlia 1852, recull important per a la història de l’espiritualitat medieval Fou partidari del liberalisme polític, motiu pel qual sofrí atacs diversos, i acabà la vida retirat de tota…

Deixeble d’A Gédalge i de V d’Indy a París Membre del Groupe des Six, hi representà la tendència germànica Les primeres obres remarcables són la cantata Pâques à New York 1920, l’obra escènica Horace victorieux 1921, d’escriptura atonal, l’oratori Le roi David 1921, el poema simfònic Pacific 231 1923 i l’òpera Antigona 1927 text de J Cocteau basat en el de Sòfocles Des del 1930 escriví obres de caire neoclàssic el melodrama Amphion 1931 i els oratoris Cris du monde 1931 i Jeanne d’Arc au bûcher 1938 text de P Claudel Deixà cinc simfonies, datades el 1931, el 1942 per a trompeta i…

A 17 anys féu representar el seu primer drama en vers Gestern ‘Ahir’, 1891 seguiren Der Tod des Tizian ‘La mort del Ticià’, 1892, Der Tor und der Tod ‘El boig i la mort’, 1893 i Der Abenteurer und die Sängerin ‘L’aventurer i la cantant’, 1899 Més endavant escriví versions de tragèdies antigues, com Elektra 1904 i Ödipus und die Sphinx ‘Èdip i l’esfinx’, 1905 Collaborà amb Richard Strauss com a llibretista Elektra 1909, Der Rosenkavalier ‘El cavaller de la rosa’, 1911, Ariadne au Naxos 1912-16, Die Frau ohne Schatten ‘La dona sense ombra’, 1919, Die Ägyptische Helena ‘L’Helena…

La descoberta dels arqueòpterixs ha estat molt important des d’un punt de vista evolutiu, per tal com la seva anatomia permet de concloure que amb tota versemblança fou una espècie de transició entre els rèptils i els ocells, puix que té caràcters típics d’ambdós grups Per la forma general, els arqueòpterixs, que tenien les dimensions d’un colom, semblaven clarament ocells Tenien, a més, tot el cos recobert de plomes les impressions de les quals s’han conservat fossilitzades a la cua se n'inserien dues a cada vèrtebra La forma del crani, del pubis, de les clavícules i de les extremitats…

Catedràtic d’història moderna de la Sorbona 1955-77, fundador i director 1958-77 de l’Institut de Recherche sur la Civilisation de l’Europe Moderne, president del Comité Français des Sciencies Historiques 1970-75 i, d’ençà del 1977, membre de l’Institut de France, s’especialitzà en l’Antic Règim francès És autor, d’entre altres, de Le XVIIIe siècle l’Époque des Lumières 1953, Les XVIe et XVIIe siècles 1954, L’assassinat d’Henri IV Le problème du tyranicide et l’affermissement de la monarchie absolue 1964, Fureurs paysannes 1967, La plume, la faucille et le marteau 1970, Paris, capitale …

Es formà a l’Institut National Supérieur des Arts du Spectacle INSAS de Brusselles i a l’escola Louis Lumière de Paris El 1980 dirigí el seu primer film, el curt Maedli la Brèche 1980, al qual seguiren, entre d’altres, È pericoloso sporgersi 1984 i De Boot 1985 El seu primer llargmetratge, Toto le héros 1991, guardonat amb el premi Càmera d’Or al millor jove director al Festival de Canes i amb el premi César, assenyala la seva projecció internacional, que ha continuat amb Le huitième jour 1996 i Mr Nobody 2009, films que tenen com a constant l’intent de reflectir la visió del món de…

Estudià direcció d’escena a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Ernst Busch de Berlín 1992-96 Després de treballar amb Manfred Karge a Weimar i al Berliner Ensemble, debutà amb les direccions d’escena a l’Studio de Trommeln in der Nacht ‘Tambors en la nit’, de BBrecht, i La desconeguda , d’ABlok Entre el 1996 i el 1999 dirigí la Baracke au Deutsches Theater, de Berlín, on presentà els muntatges Suzuki 1997, d’ASchipenko, i Shopping & Fucking 1998, de MRavenhill, entre d’altres Nomenat membre de la direcció artística de la Schaubühne am Lehniner Platz de Berlín 1999, entre el…

Catedràtic d’història medieval a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, s’especialitzà en història urbana i econòmica de la Baixa Edat Mitjana Entre les seves obres cal esmentar, entre d’altres Commerces et marchands de Toulouse vers 1350-1450 1954, Histoire de Toulouse 1958, Histoire du Languedoc 1969 i Les origines linguistiques de l’Europe occidentale 1971 L’interès per la història de Catalunya resta palès en diversos treballs, com el titulat “Finances et vie urbaine Barcelona et Tolouse au début du XVè siècle” 1965 i també amb la coodirecció amb Joaquim Nadal i Farreras de…

Estudià música i dret a París i el 1967 es llicencià en direcció orquestral Posteriorment amplià la seva formació amb L Fourestier a Niça i el 1968 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Besançon El 1970 i el 1971 fou convidat a dirigir l’Orquestra dels Concerts Lamoureux i en 1976-77 fou assistent del director Michel Plasson a Tolosa El 1980 fundà l’Ensemble à Vent de París Tres anys després fou nomenat director associat de l’Òpera del Rin, de la qual fou director permanent 1984-87 Fou professor de direcció orquestral al Conservatori d’Estrasburg des del 1986-89, i director de l…

Fou creada a Barcelona l’any 2009, i té un antecedent en un primer moviment organitzat l’any 2007 al voltant de Tamcatorg, després de la primera participació d’un combinat català a la Copa d’Europa de clubs 2005 El 2008 finalitzà la redacció del pla estratègic que donà lloc a la seva creació, a càrrec d’Agustí Castillo Cañiz Regula les modalitats clàssica, de sala, de platja i tambourelli L’any 2010 va organitzar la primera Lliga Catalana, en modalitat de sal El 2009, fou reconeguda oficialment com a membre de ple dret de la FIBT Fédération Internationale de Balle au Tambourin i l’estrena de…