Resultats de la cerca
Es mostren 484 resultats
La revolta dels Forans
La revolta dels Forans a Mallorca 1450-1453 La revolta dels Forans fou un moviment protagonitzat pels camperols de Mallorca i un sector minoritari dels artesans entre el 1450 i el 1452 La revolta s’inscriu en la sèrie de conflictes socials que afectaren tot Europa durant el període denominat de la crisi de la baixa edat mitjana Els desequilibris, que afectaven de manera estructural l’agricultura illenca, i l’expansió dels impostos —vint-i-un tipus impositius municipals eren vigents a la primera meitat del segle XV—, constitueixen el teló de fons del conflicte Una mesura conjuntural, com va…
guerres d’Itàlia
Militar
Conjunt de campanyes militars per a aconseguir el predomini d’Itàlia, pretès per les monarquies hispànica i francesa, entre el 1494 i el 1559.
S'iniciaren amb l’expedició a Nàpols de Carles VIII de França 1494, que prengué la ciutat fàcilment 1495, i amb l’ajut que Ferran el Catòlic donà a Ferran II de Nàpols, contravenint el tractat de Barcelona del 1493 i aliant-se amb el papat, Venècia, Milà, Gènova i l’emperador Maximilià contra França Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità, obligà els francesos a retirar-se i reinstaurà Ferran II 1495 El 1501, deposat el seu successor Frederic III, França i la monarquia hispànica, d’acord amb el tractat de Granada 1500, es repartiren el regne però els límits entre ambdues parts provocaren…
Destino
Portada d’un número de Destino
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari en castellà, publicat entre el 1937 i el 1985.
Fou fundat a Burgos pels catalans adherits al bàndol franquista Josep Maria Fontana i Xavier de Salas El nom feia referència a la frase atribuïda a José Antonio Primo de Rivera “España, unidad de destino en lo universal”, i el primer número es publicà el 6 de març de 1937 A partir de l’octubre la direcció de la revista passà a Ignasi Agustí , secundat per Josep Vergés i Joan Ramon Masoliver Concebut inicialment com un òrgan de propaganda al servei de la Falange, en acabar la Guerra Civil Espanyola inicià una nova etapa amb seu a Barcelona Liquidat el sistema de mitjans de…
Pa negre

Fotograma de la pel·lícula Pa negre
© Festival Internacional de Cine de Donostia
Cinematografia
Novel·la d’Emili Teixidor, publicada l’any 2003.
Situada durant els crus anys de la postguerra, narra la història de l’Andreu, un noi de la plana de Vic El pare és a la presó per les seves idees republicanes i la mare ha de treballar a la fàbrica del poble Per això l’ha confiat als avis, que viuen a pagès i fan de masovers Enmig d’aquest ambient l’Andreu obrirà els ulls al món, i, sobretot, a la seva condició de membre pertanyent al bàndol dels perdedors La història està narrada en primera persona, des de la perspectiva de l’Andreu adult que contempla la seva infantesa i adolescència És una contemplació dual —viva i propera,…
,
Josep Maria Ballarín i Monset

Josep Maria Ballarín i Monset
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Fou mobilitzat en l’anomenada Lleva del Biberó, que lluità en el bàndol republicà a la Guerra Civil Espanyola Un cop acabada la guerra fou internat en un camp de concentració Contragué la tuberculosi, i posteriorment fou enviat a Zamora, on continuà el servei militar El 1946 ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia Estudià teologia al Seminari de Solsona, d’on, en acabar els estudis, fou prefecte i professor sis anys Exercí la tasca pastoral al santuari de Queralt entre el 1958 i el 1993 Des d’aquest any visqué sobretot a Gósol Fou collaborador de nombroses publicacions…
,
Berenguer de Puigverd
Història
Noble del temps de Pere I i de Jaume I, pertanyent al bàndol dels Cardona, senyor dels castells de Puigverd, Oliola, Ponts, Agramunt, Barberà, Prenafeta, Miramar i Figuerola, fill de Pere i germà de Guillem de Puigverd.
Apareix com a conseller de Pere I en el pacte d’aquest amb la comtessa vídua Elvira d’Urgell per al casament dels fills d’ambdós, Jaume i Aurembiaix 1210 Concorregué a la cort de Lleida per al jurament de Jaume I 1214 i després a les de Montsó i Vilafranca 1217 i Tarragona 1235 Signà les treves entre els Cardona i els Montcada del 1226 Féu donacions a Poblet, juntament amb el seu pare i el seu germà, de drets de Vinaixa i Omells 1235 Testà el 1243
Valle de Cuelgamuros

Vista general del Valle de Cuelgamuros (2014)
© Godot13
Història
Lloc del municipi de San Lorenzo de El Escorial (Madrid), abans denominat Valle de los Caídos, a la serra de Guadarrama, on s’aixeca un conjunt monumental dedicat als morts del bàndol franquista durant la Guerra Civil Espanyola.
El conjunt és format per una basílica subterrània, amb les tombes de Francisco Franco , fins el 2019, i de José Antonio Primo de Rivera , fins el 2023, una abadia benedictina i una creu de 150 m d’alçària que domina el conjunt L’obra fou construïda en 1940-58 i hi participaren en una proporció important presoners republicans Basada en un projecte dels arquitectes Pedro Muguruza i Diego Méndez, fou inaugurada l’1 d’abril de 1959 Segons estimacions d’historiadors, entre el 1958 i el 1983 hi foren traslladades i enterrades les restes de 33847 víctimes de la guerra, tant de l’exèrcit franquista…
Ba‘ṯ
Nom abreujat del Partit del Ressorgiment Socialista Àrab.
Fou fundat a Síria com a resultat de la fusió del Partit del Ressorgiment Àrab, creat el 1940 per Michel Aflak i Salah al-Dīn al-Biār, i del Partit Socialista Sirià, dirigit per Akram al-Hawrānī Panarabista i socialista, l’acció de Ba’ṯ s’estengué a Jordània, Líban, Líbia, Aden i l’Iraq, països en els quals fou clandestí Participà en el govern sirià 1955 i fou un dels artífexs de la creació de la RAU, que fusionava Egipte i Síria 1958, dissolta el 1961 arran del trencament amb Nasser 1959 El 1963, el Ba’ṯ protagonitzà dos cops d’estat a l’Iraq, on deposà la dictadura del Kassem, i a Siria Poc…
guerra contra Joan II
Història
Conflicte civil que des del 1462 al 1472 dividí en dos bàndols el Principat de Catalunya.
Fou el resultat final d’una complexa crisi politicosocial, institucional i econòmica iniciada a la segona meitat del segle anterior Entre les causes de fons que contribuïren a enrarir les relacions humanes del país caldria esmentar les rivalitats entre diversos sectors de la noblesa, la lluita entre la Busca i la Biga per ocupar el govern del municipi de Barcelona, les reinvindicacions dels pagesos de remença , que havien trencat l’estructura estable del camp català, i l’enfrontament polític, sobretot a les corts i per motius econòmics, entre els sectors privilegiats del país i la reialesa,…
Tigres d’Alliberament de Tamil Eelam
Organització guerrillera tàmil de Sri Lanka.
El seu objectiu és la creació d’un estat independent tàmil al nord i a l’est de l’illa de Sri Lanka Fou fundada l’any 1972 amb el nom de Nous Tigres Tàmils, nom que el 1976 canvia pel de Tigres d’Alliberament de Tamil Eelam, en esdevenir-ne el líder principal Velupillai Prabhakaran, després de l’assassinat de l’alcalde de Jaffna el 1975 Després d’una sèrie d’avalots antitàmils amb centenars de morts, el 1983, amb el suport de l’Índia, que n'entrenava clandestinament els militants a l’estat de Tamil Nadu, inicià els atemptats i els atacs antigovernamentals a gran escala Després d’una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina