Resultats de la cerca

La mètrica grega i la llatina la segona de les quals deriva de la primera es fonamentaven en la quantitat de les síllabes Aquestes podien ésser llargues — o breus  ̆ La síllaba llarga, segons les consideracions dels retòrics antics, era pronunciada en un temps doble de la breu, la qual corresponia a una unitat de temps anomenada mora Una agrupació determinada de síllabes llargues i breus formava els peus mètrics Així, per exemple, - ̆, troqueu  ̆-, iambe - -, espondeu - ̆̆, dàctil  ̆̆-, anapest - ̆-, crètic  ̆-̆, amfíbrac etc D’un conjunt de peus mètrics hom obtenia com a resultat el vers…

Per extensió, també s’aplica als esquemes rítmics musicals anàlegs

Estudià composició i harmonia amb el mestre Francesc Sánchez i Gavagnach, cant amb Giovannina Bardelli i violí amb Agustí Torelló, i probablement també rebé lliçons de piano Entre els 16 i els 18 anys compongué l’òpera en tres actes Schiava e regina , premiada amb medalla i diploma a l’Exposició Universal de Chicago del 1892 El Gran Teatre del Liceu la programà per a la temporada 1893-94, però l’estrena no fou possible a causa de l’atemptat anarquista que malmeté el teatre Finalment, l’òpera es representà el 1894 al Palacio Real de Madrid Compongué més de 100 obres, la majoria peces …

Vida i obra D’origen possiblement valencià, visqué durant els regnats d’Alfons IV i de Joan II És autor de diverses composicions breus, sis poesies de temàtica amorosa, algunes de les quals influïdes per Ausiàs Marc, i identificades pel senyal De fi en fi , tres debats, un dels quals amb Valterra, i una resposta incompleta a la Demanda feta per frare Pere Martínez als trobadors de València Destaca un extens Conhort , d’intenció misògina, datable entre el 1425 i el 1458, en el qual inclou fragments d’obresde tretze poetes contra les dones entre d’altres, de Jordi de Sant Jordi,…

Inicià els estudis musicals de molt jove i a partir de quinze anys rebé un sou per cantar com a baix i tocar el violí als concerts de la Frauenkirche de Nuremberg Vers el 1635 obtingué permís i diners de les autoritats municipals per a traslladar-se a Itàlia, on, possiblement, estudià amb C Monteverdi i F Cavalli i conegué compositors com G Carissimi, G Frescobaldi i T Merula El 1635 treballà en càrrecs musicals d’importància i influència a Nuremberg, com ara el de segon organista a la Frauenkirche, i fou descrit pel teòric WC Printz com "el més famós compositor i músic de Nuremberg del seu…

Vida Estudià amb V Pastallé a Sallent i més endavant amb G Garganta a Barcelona i amb I Philipp a París Abans de la guerra civil de 1936-39, actuà com a solista amb la Banda Municipal de Barcelona i amb l’Orquestra Pau Casals L’any 1932 fou nomenat professor del Conservatori del Liceu, institució que dirigí després de la guerra civil durant gairebé cinquanta anys Dugué a terme una important carrera com a acompanyant amb V dels Àngels, C Badia, F Callao, C Callao, M Caballé, C Supervia, R Torres i E Vendrell, entre d’altres Tocà en grups de música de cambra juntament amb alguns dels…

Només les veus extremes s’escrivien mentre que la veu central es realitzava en el moment de l’execució S’utilitzava en peces breus o seccions de peces més llargues contrastant amb altres seccions contrapuntístiques i, sovint, s’afegia a la partitura les paraules faux bordon per indicar on començava aquest procediment La seva primera aparició coneguda apareix en la Missa Sancti Iacobi 1430 de G Dufay És un recurs emprat sobretot pels compositors de l’Escola de Borgonya No s’ha resolt definitivament l’origen etimològic de l’expressió Alguns autors consideren que fa referència a un baix bordó…

La matèria que es presta més a ésser tractada en forma axiomàtica és la matemàtica, bé que el mètode és aplicable al desenvolupament teòric d’altres ciències física, economia, estadística, etc Cada una de les proposicions admeses com a base de l’estudi axiomàtic d’una teoria és anomenada axioma o postulat aquests dos mots, en matemàtiques, són considerats sinònims Un sistema de postulats és un conjunt de proposicions breus que tradueixen les veritats fonamentals de la teoria a la qual serveixen de base És desitjable que els postulats d’un sistema siguin simples , és a dir, que…

Collaborà a Vida Nova , El Matí , La Veu de Catalunya , En Patufet , Esplai , Xarleston Literari , Diario de Barcelonal i El Correo Catalán Escriví novella rosa — Les noies de moda 1923, La noia lliure 1925, La Totó flirteja 1930, El primer amor 1932 i Amor i turisme 1933— i publicà els reculls de narracions Brossa i Gent de Liceu , entre d’altres També escriví diverses peces teatrals breus — Amors d’ara 1918, L’autor 1928,  Els sis corders de Blanes 1931,  El recién llegado o l’americano nou 1943, bilingüe, i d’altres—, algunes de les quals són adreçades al públic infantil i…