Resultats de la cerca

Reorganitzada durant el s XV i enriquida amb privilegis i gràcies extraordinàries per diversos papes, gaudí d’un gran favor a la península Ibèrica, Itàlia, França, Alemanya, els Països Baixos i Amèrica, on fou un dels principals vehicles difusors de la devoció de la Mare de Déu de Montserrat Modernament ha arribat a constar d’uns 250 centres, 160 dels quals radicats a Catalunya, uns 30 a la resta de l’Estat espanyol i uns 60 a Europa i Amèrica Renovellada el 1981 en l’aspecte d’associació de pelegrins, té com a òrgan oficial “Montserrat Butlletí del Santuari”, publicat d’ençà del…

Començà amb l’objectiu de promoure l’excursionisme en els barris menestrals de Barcelona, com el Poble-sec A partir del 1925 realitzà ascensions als Pirineus i promocionà la pràctica de l’esquí a la Molina El 1958 creà el Grup Especial de Muntanya Fundà, juntament amb l’Agrupació Excursionista de Catalunya, l’Escola Glacera per a impartir formacions d’alpinisme, cascades de gel, escalada, esquí de muntanya, excursionisme i descens de barrancs Té seccions d’escalada, espeleologia, esquí, senderisme i tennis de taula Publicà un butlletí des del 1923, gairebé sense interrupció És l’…

S’especialitzà en l’arreplec i l’estudi de premsa catalana, tema sobre el qual escriví abundantment des del 1925 en publicacions com el Butlletí de la Federació de la Premsa Catalano-Balear , o el setmanari Curiositats de Catalunya , del qual es feu càrrec de la secció “Nostra premsa” Més tard collaborà a Serra d’Or , La Vanguardia , Destino , Bages  i Ausa , entre d’altres Amb els periodistes Francesc Carbonell, José Monfort i Rafael Bori escriví La presse catalane depuis 1641 jusqu’à 1937 1937, primer inventari exhaustiu sobre el tema També és autor de La premsa de Barcelona…

Un grup de professors, llicenciats i estudiants universitaris d’Onda, dirigits pel professor d’història de secundària Carles Fradejas, fundaren el Centre sota el patrocini de l’Ajuntament Els objectius foren, d’una banda, la catalogació de l’Arxiu Municipal, tasca que inicià Eugeni Varona, i, d’altra banda, la publicació d’una revista anual amb estudis de temàtica local, fonamentalment sobre el passat històric d’Onda i, en general, també dels pobles pròxims De la revista Centre d’Estudis Municipal d’Onda s’editaren tres números 1988-90, però les desavinences amb l’Ajuntament provocaren que el…

Segons la documentació conservada, entre el 1774 i els darrers mesos del 1777 estigué a Barcelona En aquesta ciutat estudià música i orgue sota el mestratge de Ramon Sunyer —mestre de capella de Santa Maria del Pi—, Joan Vila —organista a la mateixa església— i Anton Mestres —organista de la capella del Palau Reial Menor— Més tard treballà com a organista a l’església de la Mercè i al convent de les magdalenes El 1777 s’establí a Vic, on fou diaca i organista titular a la seu També fou mestre de capella interí de la catedral vigatana, del 1808 al 1818 El 1819 se sap que es veié involucrat en…

Fundat el 8 de març de 1932, practicà l’excursionisme, l’escalada, l’espeleologia, l’esquí i el parapent El 1946 es constituí la delegació de Ripoll, que el 1974 s’independitzà i creà el Club Excursionista Ripoll Posteriorment es creà la delegació de Vilassar de Mar 1954, que també s’independitzà 1978 i es convertí en el Centre Excursionista Vilassar de Mar Una de les seccions més actives fou la d’espeleologia, denominada Recerques Espeleològiques Subterrànies RES També tenia una secció de fotografia i publicava un butlletí cada tres mesos Des del 1966, anualment, lliurava…

Jaume Camarasa i Lluellas en fou fundador i primer president També cal esmentar entre els primers socis Pasqual Casanova i Rius, Pere Estapé i Josep Maria Murià La seva finalitat era la d’aplegar la colònia de catalans, que de fet ja actuava collectivament Tingué una forta activitat cultural i es féu ressò dels problemes que afectaven els Països Catalans sota la dictadura de Franco Entre altres activitats, l’entitat acollí actes patriòtics commemoratius, celebracions tradicionals i diverses campanyes de tota mena Josep Maria Murià fou l’impulsor del “Butlletí” del centre, que es…

Els afiliats, en llur majoria joveníssims, eren obrers o dependents de comerç Entre els primers presidents es destaquen Pere Muntané, Josep Isern i Lluís Bru i Jardí En foren socis Josep Tarradellas, Enric Fontbernat, Jaume Casanovas, etc Hi predominava l’esquerranisme democràtic, amb independència dels partits, i l’adhesió a Francesc Macià, nomenat president honorari Durant la Dictadura es camuflà sota el nom d’Humorístic Club i s’infiltrà en els camps de la dansa, l’esport i el teatre La Falç s’adherí a l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932, però se'n separà el 1933 i restà al marge dels…

Doctor en ciències naturals per la Universitat de Madrid, amplià estudis a l’estranger Fou professor per oposició del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid i de la Universidad Central Fou el fundador més jove del Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural , on debutà com a naturalista És autor d’obres de divulgació científica Las leyes de Mendel 1926, Herencia y ambiente 1927, Estado actual de la teoría de la evolución 1928 i La formación de especies por hibridación 1928 Traduí al castellà El origen de las especies , de ChDarwin, i Evolución y mendelismo de…

Es graduà a la Universitat de Budapest 1955 i es doctorà en economia a la Universitat de Princeton 1961, on fou docent També fou professor associat, professor d’economia i director associat del Population Studies Center de la Universitat de Michigan i professor visitant al departament de demografia de la Universitat de Califòrnia, Berkeley El 1971 fou nomenat professor d’economia a la Universitat de Hawaii Membre del Population Council de Nova York, és el principal editor del butlletí Population and Development Review La seva recerca s’ha centrat en les interrelacions demogràfiques,…