Resultats de la cerca
Es mostren 8800 resultats
vacança
Període durant el qual roman vacant un càrrec, una plaça, etc.
marquès | marquesa
Persona que té a càrrec seu el govern d’un marquesat.
ofici
Allò que hom està obligat a fer pel càrrec que ocupa.
príncep | princesa
Persona que té al seu càrrec el govern d’un principat.
revestir
Assumir una autoritat, un càrrec, conferir una dignitat, un grau; investir.
duc
Història
Persona que té al seu càrrec el govern d’un ducat.
A l’edat mitjana es tornaren a confondre la jerarquia militar i la civil amb la judicial, administrativa i financera, i el títol de duc comportà l’exercici del poder polític autònom però poc o molt subordinat a un sobirà A França, des del final dels merovingis, els ducs constituïren els personatges més elevats de la jerarquia després del rei, i des d’abans del segle XII foren posseïdors d’un feu de títol Els carolingis de França i d’Alemanya nomenaren també ducs amovibles, però a mesura que el poder reial es debilitava aquests anaren prenent més llibertat i autonomia i s’anaren fent…
superiorat
Cristianisme
Càrrec o dignitat de superior o superiora d’una comunitat religiosa.
cometre
Lliurar (alguna cosa) a la cura o al càrrec d’algú.
portantveus
Història
Lloctinent, representant o substitut d’algú en un càrrec d’autoritat.