Resultats de la cerca
Es mostren 1724 resultats
magisteri
Educació
Preparació dels mestres per als càrrecs docents en el nivell primari.
Bé que hom en coneix antecedents a l’edat mitjana escoles catedralícies, entitats de caire gremial, les escoles especials per a preparar mestres no sorgiren fins al s XVIII, com a conseqüència de l’obligatorietat de l’ensenyament que imposà la Revolució Francesa El s XIX representà el renovellament de les tendències pedagògiques i la florida de les escoles normals ensenyament normal
Henri Rabaud
Música
Compositor francès.
El 1894 fou premi de Roma amb la cantata Daphné Dirigí l’orquestra de l’òpera de París 1908-18 i el conservatori de París 1920-41 Autor de poemes simfònics, com La procession nocturne 1897, de l’oratori Job 1898, de música de cambra, etc, assolí fama sobretot amb l’òpera Mârouf, savetier du Caire 1914 a Barcelona, 1922
François Pompon
Escultura
Escultor francès.
Deixeble d’Auguste Rodin La seva obra es caracteritza per una temàtica quasi exclusivament animal, modelada amb preocupació sintètica i economia de formes, amb un caire neoegipci i un cert record de l’abstracció de Brâncusi Un exemple característic és el seu monumental Os blanc Musée Nationale d’Art Moderne, París, que li suposà el reconeixement artístic al Salon d’Automne del 1922
Hannah More
Literatura anglesa
Escriptora anglesa.
El 1778 estrenà la seva obra dramàtica més important, Percy , produïda per Garrick, mort el qual ella féu vida retirada Escriví més tard obres religioses The Shepherd of Salisbury Plain , 1820, més peces dramàtiques, assaigs, novelles i pamflets de caire religiós És interessant el panorama del món intellectual de l’època vist a través de la seva correspondència publicada el 1834
germaneta dels pobres
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada a Bretanya, a Sant Servan (Il-ha-Gwilun), el 1839 per Jeanne Jugan, dita sor Maria de la Creu.
És la primera i el prototip de les institucions privades dedicades a tenir cura dels vells d’ambdós sexes, amb caire totalment benèfic i privat És famosa llur confiança en la prividència i en el patrocini de sant Josep És ampliament estesa als Països Catalans, així com a la resta de l’Estat espanyol La primera casa fou fundada a Barcelona el 1863
Consorci de Promoció Turística de Catalunya
Economia
Organisme creat el 1986 pel Departament de Comerç, Consum i Turisme.
És integrat per la Generalitat de Catalunya i una sèrie d’ens i entitats de promoció turística de caire local i de representació del sector Té personalitat jurídica pròpia i és sotmès a l’ordenament jurídic públic La seva finalitat és l’execució d’accions de promoció turística i la prestació d’assistència tècnica en aquesta matèria als ens que la sollicitin
Vencerem
Publicacions periòdiques
Portaveu de l’Agrupació Cultural Catalana, publicació impresa en català i castellà.
De periodicitat bimensual, fou editada a Buenos Aires entre els anys 1943 i 1947 En sortiren 22 números Periòdic políticament orientat dins les idees del PSUC, contenia articles de caire polític crides de partits, resolucions de congressos, transcripcions de parlaments, notícies etc i sobre l’actuació dels catalans a les Amèriques, sobretot dels residents a l’Argentina, i a Europa
Álvaro de Laiglesia
Literatura
Escriptor castellà.
Des del 1944 dirigí la revista humorística “La Codorniz” La seva producció novellística s’inclou dins una comicitat fàcil i intranscendent que, malgrat tot, assoleix sovint un consistent caire crític És autor, entre nombrosíssims títols, de La gallina de los huevos de plomo 1950, Mundo, demonio y pescado 1964, Cuéntaselo a tu tía 1969, Réquiem por una furcia 1970 i Tierra cachonda 1977
Eliza Orzeskowa
Literatura
Novel·lista polonesa.
Fervent defensora del seu país, en les seves obres apareixen tots els ambients i problemes socials d’aquest Així Marta 1870 és de caire feminista, el tema jueu apareix a Eli Makower 1874 i Meir Ezofowicz 1878, els ambients rurals a Nad Niemen ‘Sobre el Niemen’, 1887 i Cham ‘El pagerol’, 1889 i els ambients burgesos a Dwa Bieguny ‘Dos pols’, 1892
El cant dels ocells
Música
Cançó popular catalana en la qual els diferents ocells celebren el naixement de Jesús.
La melodia, de caràcter melangiós, és escrita en tonalitat menor i té una extensió insòlita Una versió paròdica de caire polític fou impresa en fulls solts amb motiu de l’entrada a Barcelona del reiarxiduc Carles III 1705 Interpretada per Pau Casals al començament dels seus concerts des de l’exili del 1939, ha estat considerada com un símbol nacional
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina