Resultats de la cerca

Durant la seva infantesa estudià clarinet i, més tard, saxòfon El 1990, després d’haver estudiat sociologia i dret, s’inicià professionalment com a músic L’any següent guanyà el primer premi del Thelonious Monk International Saxophone Competition i ben aviat es convertí en un dels noms més sollicitats de l’escena mundial Ha collaborat amb Elvin Jones Youngblood , 1992, Joe Lovano Tenor Legacy , 1993 i Milt Jackson The Prophet Speaks , 1993, entre d’altres, i alhora ha realitzat llargues gires amb el seu propi quartet, amb el qual ha enregistrat Moodswing 1994, Spirit of the Moment 1995,…

Des d’infant interpretà sèries i telefilms i més tard protagonitzà comèdies de temàtica adolescent Tanner Hall, 2009,  de Francesca Gregorini i Tatiana von Fürstenberg  Interpretà el seus primers papers pròpiament dramàtics com a jove seductora d’homes madurs en  Greenberg 2010, de Noah Baumbach, i The Trouble with Bliss 2011, de Michael Knowles Posteriorment ha protagonitzat o ha tingut papers rellevants, entre d’altres, a Short Term 12 2013, de Destin Daniel Cretton  The Gambler 2014, de Rupert Wyatt  Digging for Fire 2015, de Joe Swanberg  Trainwreck 2015, de Judd Apatow  Room 2015, de…

És conegut per popularitzar els potencials de la nanotecnologia molecular durant les dècades de 1970 i 1980 En el seu primer llibre, Engines of Creation 1986, introduí el terme nanotecnologia per a denominar la nova tecnologia que permet que màquines de mida nanomètrica puguin manipular els àtoms La seva tesi doctoral, realitzada a l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT, posteriorment fou publicada sota el títol Nanosystems Molecular Machinery, Manufacturing and Computation 1992, i rebé el premi de l’Associació d’Editors Americans com a millor llibre de ciència del 1992

Estudià a l’Atlanta College of Art i a l’Escola de Disseny de Rhode Island Actualment viu a Nova York, on exerceix la docència al Master of Fine Arts de la Universitat de Columbia Les seves obres s’han exposat al Museu d’Art Modern de San Francisco i al Museu Guggenheim i al Museu Whitney d’Art Americà de Nova York El 1997 rebé el premi John D i Catherine T de la Fundació McArthur i representà els EUA a la Biennal de São Paulo, al Brasil

Fill i germà d’actors, estudià música al San Francisco State College, s’inicià en el teatre a Broadway i posteriorment retornà a Hollywood, on començà a actuar en sèries de televisió des de mitjan anys seixanta Del 1972 al 1975 protagonitzà la sèrie Kung Fu , barreja de western i del gènere de les arts marcials amb un cert rerefons filosòfic que el projectà a la fama Posteriorment passà també al cinema, en què participà, entre altres films, en Bound for Glory 1976, de H Ashby The Long Riders 1980, de W Hill Americana 1983, també dirigit per ell i que li valgué un premi extraoficial del públic…

Introductor de noves idees en la música de jazz , és considerat el jazzman blanc més important de la seva època i el més destacat representant de l’estil Chicago La seva tècnica fou influïda pels compositors europeus moderns, com Igor Stravinsky, Claude Debussy i Maurice Ravel Influí sobre el jazz blanc, i també sobre alguns trompetistes negres, com Rex Stewart, i fou un dels precursors de l’estil cool

La seva obra, en la qual sol utilitzar instruments electrònics, s’inscriu dins el corrent de la música repetitiva De les seves composicions, cal esmentar Keyboard Studies 1965, Dorian Reed 1966 i Rainbow in Curved Rain 1969

Format als estudis Disney, ha desenvolupat un personal sentit de la imaginació visual en films com Pee-Wee's Big Adventure 1985, Beetlejuice 1988, Batman 1989, Edward Scissorshands 1990, guardonat amb el premi Sant Jordi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya el 1992, Batman Returns 1992, Ed Wood 1994, Mars attacks 1996, Sleepy Hollow 1999, Planet of the Apes 2001, Big Fish 2003, Charlie and the Chocolate Factory 2005 i Seeney Todd The Demon Barber of Fleet Street 2007 com també a la pellícula d’animació The Corpse Bride 2005

Guanyador de set medalles als Jocs Olímpics de Seül el 1988 cinc de les quals foren d’or, en les proves de 50 i 100 m lliures i tres més en els relleus 4 × 100 i 4 × 200 m lliures i 4 × 100 m estils Ja havia guanyat una medalla d’or als Jocs Olímpics de Los Angeles el 1984 en el relleu 4 × 100 metres lliures, i set medalles en el campionat del món de Madrid del 1986 El 1991, en el campionat del món celebrat a Perth, aconseguí tres medalles d’or i una d’argent, per la qual cosa esdevingué el capità indiscutible del poderós equip nord-americà present en els Jocs Olímpics de Barcelona el 1992…

Actor durant el primer terç del s XX i director de westerns a partir del 1932, realitzà tot tipus de films d’acció colonials — The Lives of a Bengal Lancer 1934—, policíacs — Kiss of Death 1947—, bèllics — The Desert Fox 1951—, històrics — Prince Vaillant 1954—, westerns —Nevada Smith 1965— i d’aventures — The Last Safari 1967