Resultats de la cerca

Exiliat diverses vegades per les seves activitats contra la dictadura 1928-36 i 1938-41, fou un dels fundadors del partit Acción Democrática 1941 i presidí la junta revolucionària que enderrocà el president de la república, general Isaías Medina Angarita 1945 Dimití com a president el 1948, però un cop militar deposà el seu successor i Betancourt hagué d’exiliar-se novament 1948-58 El 1958 fou elegit per sufragi universal president de la república veneçolana Durant el seu govern menà una política de reformes moderades i perseguí l’extrema esquerra El succeí a la presidència Raúl Leoni 1964,…

De jove milità dins la branca més democràtica i catalanista del partit tradicionalista Contribuí a la fundació d’Unió Democràtica de Catalunya novembre del 1931, i fou candidat per la ciutat de Barcelona a les eleccions per al Parlament de Catalunya novembre del 1932 i membre del Consell Nacional del partit 1933 El 1934, per discrepància amb l’actitud adoptada pel partit en relació amb la llei de Contractes de Conreu, se'n donà de baixa i es retirà de la política activa Exercí de notari a Grañén Aragó en 1923-24, i a Barcelona, des del 1925 fins a la jubilació, el 1972…

Telegrafista i posteriorment advocat, a partir del 1922 dirigí el diari “Andratx” i la revista “Maricel” El 1931 fou elegit regidor de Palma, i l’any següent passà a formar part d’Acció Republicana Fou un dels organitzadors de l’Esquerra Republicana Balear abril del 1934, de la qual fou secretari polític Candidat en les eleccions a les corts del 1933 i el 1936, es trobava a Madrid el 19 de juliol de 1936 es traslladà a Barcelona i intervingué en l’organització de l’expedició del capità Bayo a les Illes Després anà a França setembre del 1936 i fou agregat al consolat de Niça…

Estudià a les universitats de Ginebra i Viena, i es doctorà en econòmiques a Budapest Milionari home de negocis, en les eleccions de febrer del 1988 es presentà com a independent però amb el suport del Partit Comunista Xipriota AKEL, i aconseguí la presidència després de guanyar el candidat de dretes Glafkos Clerides, líder de l’Agrupació Democràtica DISY Sota la seva presidència, el 1989, Xipre sollicità l’ingrés a la CE A les eleccions de febrer del 1993 tornà a presentar-se com a independent amb el suport de l’AKEL, però en la segona volta perdé per un estret marge davant…

Estudià a Praga i, després de treballar com a administratiu, fou ministre sense cartera 1988-89 i primer ministre a partir del desembre del 1989 En començar el 1990 deixà el Partit Comunista, amb l’anunci d’unes reformes radicals de l’economia i les finances del país Com a candidat del partit eslovac “la Comunitat contra el Domini”, fou ratificat en el càrrec en les primeres eleccions lliures celebrades des del 1946 juny del 1990 Fou primer ministre fins al juliol del 1992 fins al juny del 1990 a la República Socialista Txecoslovaca i posteriorment a la República Federativa…

Fill de Guillem Caçador, seguí la carrera eclesiàstica com el seu germà Guillem, i fou successivament canonge de Vic, Girona, Tarragona —on ocupà l’ardiaconat de Sant Fruitós, amb el domini annex d’Eivissa— i Barcelona En aquesta darrera ciutat entrà en contacte amb Ignasi de Loiola i el seu grup reformador 1522, els quals defensaren la seva candidatura al bisbat, enfront de Carles de Cardona, candidat de la noblesa Es preocupà per la reforma de la diòcesi, i especialment pels sacerdots, les monges, les visites pastorals i la predicació popular comptà amb l’ajut dels jesuïtes, la…

Economista de formació i directiu a la indústria farmacèutica, tingué una actuació destacada en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya , i en 1985-88 fou diputat per aquest partit al Parlament de Catalunya Impulsor, amb d’altres, de la Gran Enciclopèdia Catalana , fou director general de l’empresa a què donà lloc aquesta iniciativa Soci del Futbol Club Barcelona  des del 1964, el president de l’entitat, Agustí Montal, l’incorporà el 1972 a la junta directiva, on romangué fins a la presidència accidental de Raimon Carrasco El 1978, en unes disputades eleccions, fou…

El candidat de l’opositor Moviment per la Democràcia MPD, José Carlos Fonseca, va guanyar les eleccions presidencials en obtenir el 54% dels vots en la segona volta, celebrada el 21 d’agost Manuel Inocêncio Sousa, del Partit Africà per la Independència de Cap Verd PAICV, va aconseguir-ne el 46% Fonseca va substituir en la presidència Pedro Pires, que no es podia presentar a una segona reelecció perquè la Constitució no ho permet En les legislatives, celebrades sis mesos abans, el PAICV del primer ministre José Maria Neves va revalidar la majoria absoluta en obtenir 37 dels 72 escons del…

Es diplomà en dret públic a la Universitat de Maine de la seva ciutat 1976 i el 1977 amplià estudis a la Universitat René Descartes de París Del 1976 al 1980 fou collaborador del diputat de l’ RPR Joël Le Theule, ministre de Transports i de Defensa Dins l’RPR fou successivament secretari nacional 1997, portaveu de la comissió executiva 1998 i conseller polític 1999-2001, i posteriorment fou un dels artífexs de la transformació de l’RPR en la Union pour un Mouvement Populaire  UMP, en la qual fou conseller polític del seu president Nicolas Sarkozy 2004-07 Alcalde de Sablé-sur-Sarthe 1983-2001…

El conreu de cascall, que aporta una part important d’ingressos a l’economia del país, va continuar creixent a l’Afganistan © Nacions Unides Després d’onze anys de presència de la coalició de l’OTAN, a mitjan juny, la Força Internacional d’Assistència i Seguretat a l’Afganistan ISAF va transferir la responsabilitat a un cinquè i últim grup de províncies, ciutats i districtes del país, alguns molt marcats per la insurrecció, com Kandahar, bastió dels talibans, i Khost i Paktika, santuaris dels rebels vora la frontera pakistanesa, al sud-est del país Es va tancar així la darrera etapa del…