Resultats de la cerca
Es mostren 7960 resultats
Club d’Esquí Vall de Cardós
Esquí
Club d’esquí de la Ribera de Cardós.
Fundat el 1983, també és conegut amb el nom de Club d’Esquí Pallarès Organitza cursos d’esquí alpí i de surf de neu principalment a les estacions d’Espot i de Tavascan El 2010 creà una secció de muntanya, que organitza la Marxa Vall de Cardós-Romànic a la Claror en collaboració amb el Centre Excursionista el Cim de Montcada i Reixac
Jordi Bayona Sivila
Alpinisme
Alpinista.
Membre del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, entitat amb la qual ha participat en expedicions als Andes Alpamayo, 1991, i Patagònia, 1995 i a l’Himàlaia Manaslu, 1991 Thalay Sagar, 1993, i Everest, 2000 El 16 de maig de 2000 assolí el cim de l’Everest per l’aresta SE des del coll S, juntament amb Joan Belmonte i dos xerpes
Gemini
Astronomia
Observatori astronòmic format per dos telescopis bessons de 8,1 metres de diàmetre.
El primer dels telescopis Gemini Nord es troba situat al cim de Mauna Kea Hawaii, EUA, mentre que el segon Gemini Sud es troba a Cerro Pachón Xile Junts, els telescopis Gemini tenen, per tant, accés a la totalitat de la volta celest Van entrar en funcionament l’any 2000 i estan dissenyats per a observacions tant en llum òptica com infraroja
Alcalá la Real
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, a la comarca de Los Montes.
El nucli s’arrecera al voltant d’un pujol al cim del qual s’aixeca el castell àrab de La Mota Centre agrícola, amb oliveres, cereals, fruiters i hortalisses, hom hi explota jaciments de guix i de calç L’activitat industrial deriva de l’agricultura farineres, fàbriques de galetes, elaboració de l’oli, conserves vegetals Hi ha també artesania de ceràmica
Andros
Illa
Illa de Grècia, al nomós de les Cíclades, a la mar Egea.
És la més septentrional de l’arxipèlag De relleu muntanyós, especialment a la costa occidental, el cim culminant és el Kubárion 1009 m A les planes i als contraforts de les muntanyes són conreats oliveres, cítrics, tabac i figueres, que constitueixen el principal recurs econòmic de la població La capital de l’illa és Andros, petit port a la costa occidental
Puigcampana
Muntanya
Muntanya eminent (1.410 m alt.) de la Marina Baixa, al nord del terme de Finestrat, de forma piramidal molt destacada, que s’aixeca sobre els raiguers i tossals costaners.
Tectònicament constitueix un bloc elevat —a manera de pistó— de calcàries juràssiques entre el Cretaci inferior i superior i que guaita sobre el trau diapíric Orxeta-Finestrat-l’Alfàs En aquest contacte brollen abundoses fonts Una escletxa prop del cim, anomenada per alguns Coltellada de Rotllan, a més de la inconfusible silueta, serveix de referència per a les enfilacions dels mariners
coma de Crabes

L’estany de Crabes sota la cresta deles agulles de Crabes i l’estany de Sant Maurici, ambdós al terme d’Espot (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Coma de la vall d’Espot (Pallars Sobirà), una de les dues que dominen l’estany superior de Ratera d’Espot.
Centrada en els estanyols de Crabes i limitada a l’oest per la serra de Crabes , a la línia de crestes que separa els vessants pallarès i ribagorçà, entre el pic de Bergús i el pic del Portarró el cim culminant és el pic de Crabes 2 720 m alt, del qual es desprèn vers l’est la cresta de les agulles de Crabes
inestabilitat convectiva
Meteorologia
Estat d’una columna o d’una capa d’aire no saturada que es fa inestable quan s’eleva en bloc fins a la saturació.
El gradient vertical de temperatura d’aquesta columna d’aire és superior a l’adiabàtic sense intercanvi de calor saturat i produeix l’ascens espontani i accelerat de l’aire que forma núvols convectius de gran desenvolupament vertical Una de les principals condicions per a l’existència de la inestabilitat convectiva en una columna és que la seva base sigui més humida que el seu cim
botxí

botxí
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids, d’uns 25 cm de llargada, de cap i dors grisos, ales i cua negres, amb plomes blanques, com també el ventre; el bec és fi, llarg i lleugerament ganxut.
Viu a les voreres dels boscs i dels horts, i es penja als cim dels arbres, pals de telèfon, etc, des d’on es llança damunt les seves preses petits mamífers, ocells i insectes abans de menjar-se-les sol clavar-les sobre branques trencades o arbusts espinosos El botxí és centreeuropeu i ibèric, i nia als Països Catalans, on és sedentari el Lexcubitor , subespècie meridionalis
Sudets
Serralada
Serralada del centre d’Europa, entre els estats de Polònia i de Txèquia, que constitueix la vora nord-oriental de Bohèmia.
És formada per un conjunt de blocs granítics que foren modelats pel glacialisme S’estén des de l’alta vall del Neisse fins a la conca d’Ostrava, i el cim més alt és el Śnieżka 1602 m És una regió forestal i minera, amb jaciments de carbó, coure, ferro i níquel Hi ha indústries importants a Wałbrzych i Kłodzko Polònia i a Liberec Bohèmia Turisme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina