Durant el segle XIII, alguns dels membres de la família Torroella s’anomenaven Montgrí. Així, l’any 1209, trobem documentat un Pere de Montgrí, germà de Ponç Guillem de Torroella. Així mateix, el bisbe Guillem de Montgrí, el 1235, organitzà la conquesta de l’illa d’Eivissa. D’això, no en podem inferir, però, automàticament, que en aquest moment ja hi hagués una construcció o una fortificació —secundària amb relació al castell de Torroella— en aquesta muntanya empordanesa del Montgrí, tot i que tampoc no ho puguem rebutjar totalment. Hom sap, però, prou bé quan es construí la gran fortificació que encara ara hi ha al cim del Montgrí. El 28 de maig de 1294, el rei Jaume II disposà que Bernat de Llabià, veí de Torroella de Montgrí i procurador reial, es fes càrrec de la direcció de les obres d’un nou castell que s’havia de bastir al cim de la muntanya. El 1297, el rei ordenà la vigilància de la construcció, que ja devia ésser en part feta. Aquest castell reial havia de fer de contrapès a les aspiracions del comte d’Empúries; la reacció del comte Ponç V fou la construcció o el reforçament d’altres castells empordanesos. El castell de Montgrí restà, però, inacabat. Segons J. Pella i Forgas, vers l’any 1301, hom degué plegar de fer-hi obres. Considerem que aquest castell de Montgrí, com tots els altres fets aquests anys propers al 1300 —per exemple el de Bellcaire—, ja cau fora del marc cronològic d’aquesta obra, tot i que estrictament en aquest cas s’hi hagués d’incloure.