Resultats de la cerca

Fautor de Brut i de Cassi, fou proscrit 43 aC i combaté al costat d’aquest a la batalla de Filipos Es passà al bàndol dels vencedors i fou tingut en molta consideració per Octavi Cònsol el 31 aC, comandà una part de la flota a la batalla d’Àccium Reprimí la revolta dels gals i derrotà els aquitans 27 aC Praefectus urbis , esposà Terència, vídua de Ciceró Fou també poeta, orador i erudit i gaudí de l’amistat de molts poetes Li foren dedicats dos panegírics, l’un en els Catalepton virgilians i l’altre en el Corpus Tibullianum

La vila és vora l’antiga via romana de Lleida a Osca, al cim d’una mola És construïda al voltant de l’església parroquial, dita Santa María la Blanca, que és centre d’un arxiprestat del bisbat d’Osca que pertangué fins el 1956 al de Lleida en part romànica tres absis, fou modificada al s XVI Es conserva el primitiu timpà esculpit amb un pantocràtor, i el Museu Diocesà de Lleida en guarda un frontal del s XIII A l’extrem de la població hi ha les restes de l’antic castell dels templers, després dels hospitalers, centre de la comanda de Berbegal

Conquerí Aledo i Múrcia, d’on fou nomenat valí 1092-1115 Un grup de notables valencians, encapçalat pel cadi ibn Ǧaḥḥāf, li oferí el govern per tal de destronar al-Qādir 1092, però no ho aconseguí bé que envaí Dénia, Xàtiva i Alzira, així com tampoc d’ajudar la ciutat durant el setge del Cid Més tard comandà les forces almoràvits que sortiren de València 1114 cap al Llobregat i foren derrotades per les mainades catalanes al congost de Martorell Ibn ‘Ā'iša hi perdé la vista, i segurament la raó, i acabà retirat al nord d’Àfrica, a la cort d’'Alī ibn Yūsuf ibn Tašfīn

Comandà les forces albaneses que lluitaren contra Bonaparte a Egipte 1798, abolí el cos mameluc i, amb el suport dels ciutadans del Caire 1803, fou reconegut paixà per Selim III Anorreà el moviment wahhabita a Aràbia envià el seu fill  Ibrāhīm Paixà i inicià la penetració egípcia al Sudan fundació de Khartum, 1821 Collaborà amb Turquia contra els grecs 1825-28, però la seva política expansionista feu que la Porta li declarés la guerra 1839 Pel tractat de Londres 1840, renuncià al domini de Síria i de Creta, en canvi, del govern hereditari d’Egipte El 1848 abdicà a favor del seu…

Es destacà en el setge d’Amiens 1597 L’any 1611 esdevingué cap dels hugonots i en dirigí les revoltes del 1621, 1625-26 i 1627-29, però acabà sotmetent-se al cardenal de Richelieu pau d’Alais, 1629 Retirat a Venècia, en fou el cap de l’exèrcit i hi escriví unes Mémoires sur les choses qui se sont passées en France depuis la mort de Henri le Grand jusqu'à la paix faite avec les réformés au mois de juin 1629 Perdonat per Lluís XIII de França, en comandà les forces que derrotaren Castella a Valtellina 1635 Morí en combat a Rheinfelden

Prengué part en les campanyes d’Àfrica General de divisió 1931, fou comandant en cap de la tercera divisió orgànica País Valencià entre el 1931 i el 1934 Vocal del consell director de l’assemblea d’ordes militars 1936, lluità per la república durant la guerra civil Cap de la primera divisió Madrid, comandà columnes contra Toledo i la serra de Guadarrama en començar el conflicte fou agost-setembre del 1936 cap d’operacions del centre d’Espanya i dirigí l’enfrontament amb el general Yagüe a Extremadura Inspector general de l’exèrcit 1937, fou comandant militar de l’àrea interior de…

Establert al Rosselló des del 1749, fou lloctinent del rei a Bellaguarda 1752 adquirí la senyoria de Salses i fou nomenat comandant del castell Casat amb una propietària rossellonesa, es dedicà a promocionar la viticultura i establí també unes fargues a la capçalera de la Tet 1763 i a Pesenàs Mantingué correspondència amb el seu oncle Voltaire, que obtingué per a ell el grau de brigadier Intentà, en va 1789, d’obtenir el títol i els drets de governador de Salses per a ell i els seus descendents El 1793, ja molt vell, comandà l’exèrcit que fou derrotat a Ceret pel general Ricardos Suspès del…

Anomenat Aydid , ‘el que no és dèbil’ o ‘el que no es deixa insultar’, fou pastor en la seva joventut, rebé una formació militar a Itàlia i durant la dècada dels anys cinquanta fou cap de la policia colonial de Muqdiisho Instructor militar sota les ordres de l’URSS, estigué a la presó durant sis anys i comandà grups guerrillers en la guerra d’Etiòpia 1977-78 fins que Barre l’envià com a ambaixador a l’Índia Uns anys després s’afegí a l’oposició i dirigí els atacs que foragitaren el dictador de Muqdiisho En la subsegüent guerra de clans, Aydid capitanejà l’Aliança Nacional Somali

Fill de Francesc Burguès Era vinculat a altres mercaders, com el seu cunyat Joan de Llobera Posseïa una galera de tres-centes botes que anava regularment a Llevant o servia el rei Alfons a Nàpols, i contra Gènova quan comandà l’estol a les ordres de Bernat de Vilamarí 1454-58 Exercí càrrecs municipals gairebé des de la seva inscripció al Consell de Cent el 1432, com el de síndic de Barcelona a Nàpols, i fou considerat de la Biga fins als inicis de la guerra civil contra Joan II, moment en què demostrà una vegada més la fidelitat de la família a la institució monàrquica

Senyor de Saint-Marcq, el seu cognom real era Le Clément El 1776 ingressà en el regiment de guàrdies valons de Carles III d’Espanya Durant la guerra del Francès es destacà en la defensa de l’ermita de Sant Onofre, a Quart de Poblet Horta, i fou ascendit a mariscal de camp Comandà l’expedició que, des de València, alliberà Saragossa del seu primer setge 1808 i lluità amb els defensors d’aquesta ciutat fins que, en retre's, fou fet presoner Tornà a la península Ibèrica el 1814 i fou successivament capità general de Galícia, València 1823-24 i Aragó Morí del còlera