Resultats de la cerca
Es mostren 1963 resultats
Club Excursionista Uecanoia
Excursionisme
Club de muntanyisme d’Igualada.
Fou impulsat per la Unió Excursionista de Catalunya UEC el 1961 i fundat oficialment el 1964, any que ja organitzà un torneig d’esquí alpí Cap a l’any 2000 es constituí com a entitat independent de la UEC Practica excursionisme, alpinisme, escalada, BTT, esquí, raquetes de neu, caminades de resistència i curses de muntanya Té una escola de muntanya Entre d’altres, organitza la Cursa de l’Esquiador o la Tuga Trail Copons Fou campió de Catalunya de caminades de resistència per entitats en diverses ocasions A les seves files destaca Albert Ferrer, campió de Catalunya de curses de muntanya
Barcelona Jockey Club

Amazones del Barcelona Jockey Club el 1911
Arxiu Reial Club de Polo de Barcelona
Hípica
Societat hípica creada a Barcelona durant la primera dècada del segle XX.
El 1910 sorgí entre alumnes del Reial Polo Club la idea de crear una societat que fomentés l’hípica esportiva, ja que aquest club únicament promovia la pràctica del polo Així, es constituí el 1912 el Barcelona Jockey Club Inicialment l’entitat tenia 113 associats El 1912 s’aprovaren els estatuts de la institució, que quedà constituïda sota el nom Reial Polo Jockey Club de Barcelona Societat Hípica El 1914 el club disposava de quatre seccions esportives polo, hípica, hoquei sobre herba i tennis L’any 1939 passà a anomenar-se oficialment Reial Club de Polo de Barcelona
Julià Clapera Roca
Esport general
Dirigent esportiu.
El 1906 fundà el Club Espanyol de Jiu-Jitsu, en el qual es practicava també l’esgrima i la boxa El 1909 collaborà en la refundació de l’Espanyol, en fusionar el seu club amb l’equip de futbol capitanejat pel seu cosí Emili Sampere, l’X Sporting Club, i es constituí el Club Deportivo Español, que presidí uns mesos L’Espanyol tenia, per tant, un equip de futbol, seccions d’esgrima, boxa i jujutsu i una de recreativa dedicada al teatre Els anys quaranta formà part de la directiva del club, del qual era el soci número 1
El Foment de l’Esgrima de Barcelona
Esgrima
Club d’esgrima que existí a Barcelona al principi del segle XX.
Format per un grup de tiradors encapçalats per Alfonso Ardura Altuna, que en fou el president, i Mario Llorens, el 1911 redactà els estatuts a partir de les propostes del mestre d’armes Félix Lyón d’Artiz Juntament amb altres entitats constituí la Federació de Societats Esportives de Barcelona Organitzà un concurs local d’esgrima a Barcelona, amb el suport municipal, per fomentar aquest esport a les Festes Esportives, i s’encarregà de nomenar els àrbitres de la Copa Intersales Posteriorment l’activitat decaigué i els seus membres es diluïren en entitats com el Cercle Eqüestre o…
Sonimag
Saló internacional de la imatge, el so i l’electrònica celebrat anualment a la Fira de Barcelona.
El primer tingué lloc el 1963, dedicat exclusivament a la fotografia l’any 1964 fou ampliat afegint-hi el so, i a partir del 1966, comprenia també electrònica El 1976 fou homologat com a saló internacional Durant molts anys constituí una de les exposicions anuals monogràfiques més importants dels mitjans audiovisuals i electrònics El 1989 passà a ser de periodicitat bianual Entrà en dificultats a partir de la irrupció de la tecnologia digital i de la proliferació d’exposicions en el sector El 2015 no se celebrà, i fou absorbit per Graphispag, exposició dedicada a les arts…
Pietro Verri
Literatura italiana
Economia
Economista i literat italià.
Constituí, amb el seu germà Alessandro, l’Accademia dei Pugni, formada per un grup d’escriptors lluitadors i imbuïts de l’esperit illuminista, que utilitzà com a arma un diari extraordinàriament inquiet, Il Caffè 1764-66, fundat per ell, amb articles de literatura, lingüística, economia, moral, ciències, etc De les seves obres cal remarcar Riflessioni sulle leggi vincolanti 1769, Meditazioni sull’economia politica 1771 i el Discorso sull’indole del piacere e del dolore 1773 El seu germà, Alessandro Verri Milà 1741 — Roma 1816, escriví la novella Le notte romane 1792 i collaborà…
Andreu Aleu i Teixidor
Sant Jordi (1867) a la façana del Palau de la Generalitat a Barcelona, obre d’Andreu Aleu i Teixidor
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Format a Tarragona, després fou deixeble de Campeny Acadèmic de Ciències i Arts i professor de l’Escola de Llotja Constituí el nexe d’unió entre el neoclassicisme del seu mestre i el realisme posterior Sant Jordi de la façana del palau de la Generalitat de Barcelona, obra del 1867 Destruí una bona part de la seva obra Es veié obligat a conrear el realisme monumental propi del final del segle XIX la seva obra més important d’aquest estil és l’escultura del marquès del Duero a cavall 1885, que tornà a posar de moda el gènere de l’estàtua eqüestre
La Unió Comercial (1856-1860)
La societat es constituí al setembre del 1856 i es liquidà al final del 1859 o començament del 1860 Tenia un capital desemborsat prou important 900 000 duros —4,5 milions de pessetes— Balanç el 30 de juny de 1859 en milers de pessetes Va invertir en una companyia d’assegurances —La Garantia— i en el ferrocarril de Barcelona a França Va prendre part, també, en dos projectes sense futur immediat el canal de l’Albufera i el de Tamarit —futur canal de Catalunya i Aragó— vegeu Gabriel Tortella, Ensayos sobre la economía española a mediados del siglo XIX, pàg 79
Edward Lee Johnson
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Pivot amb experiència en la Lliga ABA, arribà al CE Manresa el 1973 Jugà en l’equip del Bages quatre temporades, i arribà a disputar 103 partits i a anotar una mitjana de 26,5 punts Els 53 punts que anotà en un partit constituí el rècord de l’equip manresà en la màxima categoria del bàsquet estatal Posteriorment jugà al Joventut de Badalona en dues etapes 1977-78, 1979-80 i al CB Mollet 1978-79 Ja retirat, collaborà amb l’equip tècnic del FC Barcelona dirigit per Antoni Serra, que havia estat el seu entrenador a Manresa
Bitínia
Regió històrica del nord-oest de l’Àsia Menor, a la costa meridional de la mar Negra, limitada per les de Paflagònia, Frígia i Mísia.
S'hi establiren colònies gregues fundades per colonitzadors de Mègara al s VI aC posteriorment formà part de l’imperi Persa amb Ciros, i durant l’època hellenística, en desmembrar-se l’Anatòlia selèucida, es constituí regne independent 279 aC, amb capital a Nicomèdia, regit per una dinastia de reis anomenats Nicomedes o Prúsies Nicomedes IV, que en fou l’últim, deixà en testament el país a Roma 74 aC, sense que l’oposició del rei Mitridates del Pont reeixís a impedir-ho Des d’aleshores fou província romana fou coneguda als primers segles de l’Església pels concilis de Nicea i de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina