Resultats de la cerca
Es mostren 1963 resultats
Pietro Verri
Literatura italiana
Economia
Economista i literat italià.
Constituí, amb el seu germà Alessandro, l’Accademia dei Pugni, formada per un grup d’escriptors lluitadors i imbuïts de l’esperit illuminista, que utilitzà com a arma un diari extraordinàriament inquiet, Il Caffè 1764-66, fundat per ell, amb articles de literatura, lingüística, economia, moral, ciències, etc De les seves obres cal remarcar Riflessioni sulle leggi vincolanti 1769, Meditazioni sull’economia politica 1771 i el Discorso sull’indole del piacere e del dolore 1773 El seu germà, Alessandro Verri Milà 1741 — Roma 1816, escriví la novella Le notte romane 1792 i collaborà…
Willy Messerschmitt
Aeronàutica
Enginyer aeronàutic alemany.
Estudià enginyeria a Munic, i després d’una etapa de disseny de velers i planadors es dedicà a la fabricació d’avions civils a la seva fàbrica de Bamberg A partir del 1927 ocupà el càrrec d’enginyer principal a la Bayerische Flugzeugwerke AG, que durant la Segona Guerra Mundial es convertí en Messerschmitt AG i que contribuí a la creació dels avions de caça alemanys més utilitzats aviació Després de la guerra, s’establí a l’Estat espanyol i treballà en collaboració amb l’empresa CASA Posteriorment tornà a Alemanya, on el 1969 constituí la Messerschmitt-Blohm GmbH
La Unió Comercial (1856-1860)
La societat es constituí al setembre del 1856 i es liquidà al final del 1859 o començament del 1860 Tenia un capital desemborsat prou important 900 000 duros —4,5 milions de pessetes— Balanç el 30 de juny de 1859 en milers de pessetes Va invertir en una companyia d’assegurances —La Garantia— i en el ferrocarril de Barcelona a França Va prendre part, també, en dos projectes sense futur immediat el canal de l’Albufera i el de Tamarit —futur canal de Catalunya i Aragó— vegeu Gabriel Tortella, Ensayos sobre la economía española a mediados del siglo XIX, pàg 79
Banco Exterior de España
Entitat bancària paraestatal constituïda a Madrid per decret el 1928 i adjudicada a la Sociedad Anónima de Crédito Nacional Peninsular y Americano, amb l’objecte de fomentar el comerç exterior d’Espanya i les relacions econòmiques amb altres estats.
La societat adjudicatària era encapçalada pel Banc de Catalunya, acompanyat pel Banco Central, l’Hispanocolonial, la Banca Marsans i Arnús-Garí El 1940 l’INI n'inicià la privatització, però el 1962 s’invertí aquesta política i les accions passaren a l’Instituto de Crédito Oficial ICO El 1981 absorbí el Banco Rural y Mediterráneo i, posteriorment, alguns altres bancs, afectats per la crisi bancària El 1991 es fusionà amb la Caja Postal de Ahorros i altres entitats públiques per a formar Argentaria Corporación Bancaria de España SA, entitat que el 1999 constituí, amb el Banco…
Collège de France
Fundació docent francesa creada el 1530 per Francesc I, a instàncies de Guillaume Budé.
Anomenat primitivament Collège du Roi , constituí el nucli parisenc del racionalisme humanístic renaixentista, oposat a la universitat i combatut per ella Comprenia primerament només lectors de grec, hebreu i, aviat, llatí però estengué després el seu camp a les ciències i la filosofia Si bé depèn del ministeri d’educació, frueix d’una administració autònoma a càrrec del claustre de professors titulars i de programes lliurement escollits Comprèn actualment mig centenar de càtedres, i els cursos són públics L’emplaçament actual data del principi del s XVII, però l’edifici ha estat…
Sonimag
Saló internacional de la imatge, el so i l’electrònica celebrat anualment a la Fira de Barcelona.
El primer tingué lloc el 1963, dedicat exclusivament a la fotografia l’any 1964 fou ampliat afegint-hi el so, i a partir del 1966, comprenia també electrònica El 1976 fou homologat com a saló internacional Durant molts anys constituí una de les exposicions anuals monogràfiques més importants dels mitjans audiovisuals i electrònics El 1989 passà a ser de periodicitat bianual Entrà en dificultats a partir de la irrupció de la tecnologia digital i de la proliferació d’exposicions en el sector El 2015 no se celebrà, i fou absorbit per Graphispag, exposició dedicada a les arts…
Mondadori
Editorial
Casa editorial milanesa, fundada el 1907 a Ostiglia per Arnoldo Mondadori (Poggio Rusco, Màntua 1889 — 1971).
El 1921 es constituí societat anònima i fou traslladada temporalment a Verona Publica nombroses colleccions en tots els camps editorials, però es destaca, sobretot, en la producció d’obres literàries, clàssiques i modernes, diccionaris i enciclopèdies Forma un grup internacional de comunicació que el 1988 esdevingué accionista majoritària de Grijalbo El 1991 passà a formar part del holding Fininvest, de S Berlusconi L’any 2000 la divisió espanyola de Mondadori es fusionà amb la divisió espanyola del grup editorial Bertelsmann i, com a tal, l'any 2013 passà a formar part del grup…
Modest Josep Pujol i Canut
Economia
Empresari.
A principis del segle XX s’establí a l’Argentina, a Rosario El 1914, fundà la societat La Famosa, dedicada al cafè i altres poductes, i posteriorment constituí Pujol Canut y Cía 1950-55 Home emprenedor i d’influència en la societat argentina, tingué càrrecs directius en la Federación de Industria y Comercio, Cámara del Café, Cámara del Dulce, Argentina de Seguros i Agricultura Argentina Fou president del Centre Català de Rosario Dedicat també a la diplomàcia, fou vicecònsol d’Espanya i, en acabar la Guerra Civil Espanyola 1936-39, s’encarregà de transferir el consolat a les noves…
Pisídia
Història
Antiga regió d’Àsia Menor, situada entre la Pamfília al S, la Frígia al NW, la Licaònia al NE, la Cilícia al SE i la Lícia al SW.
Habitada pels pisidis, poble d’origen incert, el segon millenni aC fou sotmesa pels hitites Focus de contínues rebellions contra totes les potències que governaven l’Anatòlia, fou ocupada el 322 aC pels perses Amb els selèucides foren hellenitzades les ciutats d’Antioquia i de Selèucia Sídera Amb la pau d’Apamea passà al regne de Pèrgam i sembla que el 102 aC fou agregada a la província romana d’Àsia, més tard 64-63 aC a la de Cilícia i finalment 25 aC a la de Galàcia Dioclecià la constituí província independent Cristianitzada, tingué vint-i-cinc seus episcopals
Andreu Aleu i Teixidor
Sant Jordi (1867) a la façana del Palau de la Generalitat a Barcelona, obre d’Andreu Aleu i Teixidor
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Format a Tarragona, després fou deixeble de Campeny Acadèmic de Ciències i Arts i professor de l’Escola de Llotja Constituí el nexe d’unió entre el neoclassicisme del seu mestre i el realisme posterior Sant Jordi de la façana del palau de la Generalitat de Barcelona, obra del 1867 Destruí una bona part de la seva obra Es veié obligat a conrear el realisme monumental propi del final del segle XIX la seva obra més important d’aquest estil és l’escultura del marquès del Duero a cavall 1885, que tornà a posar de moda el gènere de l’estàtua eqüestre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina