Resultats de la cerca

Professà a l’orde l’any 1558, després de canviar el seu nom de Lancellotto Avellino i d’abandonar l’advocacia, que fins aleshores havia exercit a Nàpols Reformà el convent femení de Sant'Arcangelo a Baiano Campània Fou amic de Sant Carles, arquebisbe de Milà, que li demanà la fundació d’un convent de teatins predicà pels pobles de la Llombardia Fou canonitzat per l’Església catòlica el 1712 La seva festa se celebra el 10 de novembre

De noble família, es feu dominicà Professà al convent de Sant Onofre de Museros 1476, del qual fou tres cops prior També residí un temps al convent de Tarragona Traduí La vida de la seràfica santa Caterina de Sena València 1511 de Ramon de Càpua, amb un pròleg on defensa una prosa d’estil senzill, allunyada de l’ornamentació retòrica Segurament fou l’impulsor del certamen literari dedicat a santa Caterina de Siena a València el 1511

Dominicà, mestre de teologia del convent de Xàtiva i predicador del duc de Calàbria i lloctinent de València Ferran d’Aragó El comte d’Oliva li encomanà la conversió dels moriscs d’Aiora, on fundà un convent de l’orde Vicari general de Sardenya 1566, hi fundà nous convents i hi introduí la reforma tridentina És autor d’obres pietoses en castellà, publicades a València el 1555 i a Càller el 1567 Coloquio devoto de la cofradía del Santo Rosario, reeditat diverses vegades

Prengué el nom d’Alfons del Cor de Maria Estudià a Barcelona i a Palestina Mont-Carmel, on fou professor de literatura clàssica i llatina Tornà el 1929 i prosseguí l’ensenyament al convent de Palafrugell Baix Empordà fins que fou nomenat sotsprior del convent de Badalona 1933 Collaborà en la revista Amunt amb diversos articles i poemes Publicà l’opuscle La Mitja Lluna i el sionisme en pugna pel control de Palestina 1935 Li ha estat obert un procés de beatificació

L’any 1442 treballava a Venècia, on li són atribuïts els frescs de l’església de San Zaccaria S'establí a Florència 1444, on treballà fins a la seva mort D’entre la seva producció de tema religiós sobresurten els frescs de l’antic convent de Santa Apollonia ~ 1449-50 i de l’església de l’Annunziata ~ 1451-57, on és observat un tractament molt humanitzat dels personatges sagrats Això no obstant, els seus frescs més representatius són els de tema profà —el monument eqüestre de Nicola da Tolentino 1456, Santa Maria dei Fiore i la seva obra cabdal, la sèrie d' Homes i dones illustres…

El 1899, any en què la plaça de l’església prengué el nom de Lesseps, hi arribà el tramvia elèctric L’església, obra de Josep de la Concepció, formava part de l’antic convent de carmelitans de Santa Maria de Gràcia 1626, anomenat també Josepets, el qual convent fou lloc fortificat fins el 1714 L’avinguda de la República Argentina fou urbanitzada el 1910 Els anys setanta, l’obertura del primer cinturó de ronda i la reordenació consegüent de la plaça de Lesseps fragmentaren definitivament el barri

A vint-i-cinc anys ingressà a l’orde carmelità essent ja fadrí escultor Executà al seu convent de Tarragona un Sant Albert i un Sant Llorenç , i per a Valls una imatge de Sant Vicenç El 1700 tallà per a l’arxiprestal de Valls, destinada al retaule de la confraria dels fadrins, una expressiva imatge de Sant Esteve Són obra seva les estàtues de marbre que ornaven els sarcòfags dels marquesos de Tamarit, a Reus 1696, malaguanyadament mutilades Morí al convent de Mataró

L’antic convent i santuari de Santa Maria dels Prats, al terme de la Guàrdia dels Prats, acollia una comunitat mercedària Hi va passar els darrers anys de la seva vida Pere Ermengol, que hi morí el 1304 Aquesta comunitat mercedària va unir-se en temps de l’esmentat Pere Ermengol amb la del convent de Santa Maria del Miracle de Montblanc, i totes dues formaren la comunitat de la Mercè Hom té notícia que al segle XIV Guillem Bo era comanador de tots dos convents

Era la filla gran del comte de Peralada Francesc Jofre I de Rocabertí Entrà al convent de canongesses augustinianes de Sant Bartomeu de Bell-lloc Peralada el 1646, fins que fou empresonada pels francesos i reclosa a Hostalric 1651 Un cop alliberada es retirà a València 1652, on residí fins el 1657, que per voluntat del rei Felip IV anà a Barcelona per restaurar el convent de l’Ensenyança, de les monges de la Companyia de Maria , fundat a Barcelona el 1650, al qual donà nova vitalitat