Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, fou obrer i corredor comercial Formà part del grup de Cosme i Plàcid Vidal Collaborà a Lo Teatro Regional , creà una companyia d’aficionats i escriví diverses comèdies Solets 1917, Cura radical del mal de queixal 1919, Gastrolatria 1919 i Imma 1950, entre d’altres És autor d’una poesia senzilla, amable i ingènua, de caràcter popular i costumista, recollida en els volums La corona anyal 1924 —una mena de calendari poètic—, La Musa popular 1928 i De cara a mar 1930 En prosa escriví Records de la infantesa i joventut Una part considerable de la seva producció…

S’inicià en la música amb el seu pare, Jordi Soler Bachs, i posteriorment feu estudis de guitarra al Conservatori Superior de Música de Barcelona i amplià cursos de guitarra amb Gracià Tarragó Treballà encara la guitarra amb Stephen Murray a Londres 1968 Amb una sòlida formació, influït per la música clàssica i les avantguardes, conreà l’estètica flamenca amb Manuel Molina, Diego del Gastor 1971, Juan el Camas i Joselero de Morón Més tard alternà amb Taj Mahal 1972 i amb Léo Ferré 1981, amb qui enregistrà dos discos a Itàlia De molt jove participà en grups com Els Xerracs i Pic-Nic, i…

Descendent collateral de Narcís Feliu de la Penya Participà, com a sotstinent, en la guerra del Francès, i del 1817 al 1821 fou destinat a Costa Rica En tornar-ne, fou nomenat fiscal de la comissió militar de Catalunya 1833 i arribà a secretari del ministeri de la guerra El 1837 publicà a Sevilla una novella antiromàntica, Elena y Paulina en 1846-47, a València, formà part de la redacció del periòdic “El Fénix” És autor de Gomera València 1846, contra la conservació dels presidis africans, i de diversos escrits sobre legislació militar La jurisprudencia militar al alcance de todos 1847,…

Sacerdot 1945, doctor en història eclesiàstica 1950 per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i bibliotecari del seminari i de la Facultat de Teologia, de Barcelona 1964-71 Diplomat per l’Arxiu Vaticà 1947 i canonge, amb l’ofici d’arxiver, de la seu barcelonina 1965-96, reordenà la documentació capitular Feu una important contribució a la renovació de la historiografia eclesiàstica en l’àmbit de l’edició crítica de fonts hagiogràfiques, litúrgiques i documentals del període medieval, amb una extensa obra editada que comprèn 6 llibres i 39 articles d’investigació, 3 catàlegs i…

Fill del tinent coronel d’infanteria Rafael de Llança i de Valls-Morera Llicenciat en dret fou, pel seu matrimoni 1849 amb Concezione Pignatelli d’Aragona e Belloni, duc de Solferino, marquès de Coscojuela de Fantova i comte del Castell de Centelles Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts i ocupà càrrecs a l’ajuntament i a la Diputació de Barcelona En collaboració amb Manuel Tamayo y Baus escriví el drama històric Centellas y Moncadas 1850, així com altres drames que no publicà Mantingué una llarga i significativa correspondència 1846-65 amb Francesc Pi i Margall, conservada, així com també…

Inicià la seva carrera professional els anys cinquanta al Teatre Romea El 1959 obtingué el premi d’interpretació al Cicle de Teatre Llatí amb l’obra Tres angelets a la cuina Cal destacar, d’entre les seves interpretacions, El hombre, la bestia y la virtud, de L Pirandello, Allò que tal vegada s’esdevingué , de J Oliver, Com si fos un tros de vida , d’E Criado, El embrujado , de Valle Inclán, Mercè dels uns, Mercè dels altres , de C Valls monòleg, pel qual li fou atorgat el premi Margarida Xirgu el 1977 i Dolça de les Tàpies , del mateix autor Actuà també posteriorment en la versió de…

Feu els estudis eclesiàstics al Seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1945 Realitzà els estudis superiors d’història eclesiàstica a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i de paleografia i diplomàtica a l’Arxiu Secret Vaticà Aquesta estada marcà profundament la seva tasca científica, que s’ha caracteritzat pel rigor científic i pel desig d’oferir la documentació més bàsica del culte als sants La primera obra que publicà fou la tesi doctoral, defensada el 1950, Pasionario hispánico, siglos VII-XI 1953, en dos volums, que guanyà la Medalla d’Or del papa Pius XII i el Premi…

Es formà com a jugadora de tennis fins els disset anys i posteriorment passà al tennis de platja i, de manera professional, al pàdel Ha jugat amb el Team Dropshot, fins el 2011, i a partir del 2012 juga amb el Just Ten Ha guanyat els campionats del CT Lleida 2011 i del CN Lleida 2011 Ha estat número 1 del rànquing català individual al final del 2011 En tennis de platja, guanyà juntament amb Gemma Egea el Campionat de Catalunya 2007 És també quiroterapeuta i massatgista d’alta competició

Vida Treballà de manera esporàdica a Rey Soria Films 1943, i a la Hispano Fox Film La seva carrera en el món del negoci cinematogràfic com a publicitari s’inicià el 1949, a CB Films Treballà a Exclusivas Floralva entre el 1952 i els 1955 Parallelament s’ocupà de la publicitat d’Exclusivas Cinematográficas EXCISA, empresa dirigida per Alfred Alcacer que explotava els cinemes Astoria i Cristina, propietat de CB i Rey Soria, respectivament Entre el 1961 i el 1974 treballà a Filmax També fou responsable de la publicitat del Fantasio quan se n’ocupà Pere Balañà i Forts El 1974 retornà a CB Films…

S’inicià al Centre Atlètic Laietània i també competí algunes temporades en l’Agrupació Atlètica Catalunya 2003-07 En categoria juvenil, júnior i promesa ha assolit tots els títols possibles de javelina, tant en l’àmbit català com estatal, i ha estat convocat en diversos torneigs internacionals, amb la selecció catalana i amb l’espanyola Fou nomenat millor atleta català promesa 2002 En categoria absoluta guanyà el títol català de javelina quatre vegades 2001-04 i cinc més en els campionats de llançaments d’hivern 2000-04