Resultats de la cerca
Es mostren 7014 resultats
votació ordinària
Política
Votació realitzada aixecant-se els partidaris d’una opinió o bé alçant només la mà.
Aquest darrer cas és anomenat votació a mà alçada
color
Música
Embelliment d’una melodia (entre els s. XII i XVIII) amb procediments com la repetició, la imitació o l’addició d’ornaments ( flors)
.
Aquest darrer sentit persistí en el terme coloratura aplicat al cant
presto
Música
Fragment escrit en aquest moviment.
Sol constituir el darrer temps de la sonata, la simfonia i el concert
traca
Química
Sèrie de trons, petards, etc, col·locats al llarg d’una corda que esclaten successivament.
Sol constituir el darrer número de l’espectacle dels focs artificials foc 5 3
metre jònic
Literatura
Tipus rítmic de la mètrica clàssica amb dues varietats: el jònic a maiore i el jònic a minore.
L’ús d’aquest darrer fou freqüent en els tràgics Eurípides i en els còmics
temps sideral
Astronomia
Física
Magnitud, definida per a qualsevol instant, que és igual al valor de l’angle horari d’un estel o d’un punt de l’esfera celeste que hom pren com a referència, a l’instant considerat.
Normalment, en aquest darrer cas, hom fa servir el punt Àries com a punt de referència
Bragança-Saxònia-Coburg-Gotha
Nom de la cinquena i darrera dinastia reial portuguesa.
Iniciada el 1853 per Pere V, el seu darrer representant fou Manuel II, destronat el 1910
Charles Rosen
Música
Pianista i musicòleg nord-americà.
Després d’estudiar a la Juilliard School entre el 1934 i 1938, es perfeccionà amb Moriz Rosenthal i posteriorment amb Hedwig Kanner Rosenthal Parallelament a la seva formació musical estudià filologia romànica i matemàtiques a la Universitat de Princeton Després d’una breu estada a París, el 1951 inicià la carrera com a solista de piano, amb gires per diversos països europeus i els Estats Units El seu repertori abraçava des de JS Bach fins a les últimes sonates de L van Beethoven, però també incloïa obres d’A Schönberg, A Webern i P Boulez, amb el darrer dels quals treballà molt…
Associació de Periodistes de Barcelona
Periodisme
Entitat fundada el 1913 amb el nom d’Asociación de Periodistas y Periódicos No Diarios.
El 1916 prengué el nom d’ Asociación de Periodistas de Barcelona , que el 1932 fixà en la seva versió catalana, conservada fins a mitjan juliol del 1936, que pràcticament desaparegué En els primers anys, tanmateix, emprà ja el català en els documents i les memòries anuals L’entitat es preocupà pel prestigi i la millora de la classe periodística barcelonina inicià una biblioteca especialitzada en periodisme assajà un cens d’associacions i d’escoles de periodisme a tot el món i establí llistes de títols de la premsa del Principat i de les Illes, com a primer pas per a una història de la premsa…
allegro
Música
Fragment escrit en aquest moviment.
Constitueix el primer temps, i a vegades també el darrer, de la sonata, la simfonia i el concert