Resultats de la cerca

ARC es presentà a Barcelona al febrer de 1977 Pretenia reformar les institucions franquistes, era monàrquica i regionalista dins del marc unitari de l’Estat Es definí antiseparatista i antiimmobilista Integrà la Federación de Partidos de Alianza Popular, on es dissolgué al maig del mateix any per tal de constituir Alianza Popular AP i concórrer a les primeres eleccions legislatives López Rodó esdevingué aleshores el màxim dirigent d’AP a Catalunya fou cap de llista de la coalició AP-Convivencia Catalana i únic diputat electe Dirigents López Rodó…

Membre del futurisme, publicà alguns manifestos, el primer dels quals fou L’arte dei rumori 1913, on propugnava la creació d’una expressió musical adscrita a aquest moviment Russolo defensava una música no basada en les notes sinó en sons que evoquessin els sorolls presents en la vida diària, com ara els de les màquines Es proposà crear una orquestra futurista que pogués fer realitat aquest projecte, una orquestra constituïda per instruments diferents En aquest sentit, inventà alguns instruments futuristes com el sibilatore , l' ululatore , el russolofono i l' arco enarmonico L’…

El 1597 treballava com a organista a l’Oratorio dei Filippini a Nàpols El 1601 fou nomenat organista a la cort del virrei espanyol a la ciutat i el 1614 n’ocupà el càrrec de mestre de capella Fou un compositor prolífic de música per a teclat, religiosa i vocal profana La seva producció per a teclat comprèn més de 170 ricercari , canzone , toccate , capriccii i partites En totes aquestes peces s’aprecia un ampli ús del cromatisme i una gran habilitat per a la transformació temàtica, tot avançant-se en aquests trets estilístics a G Frescobaldi L’obra religiosa de Trabaci inclou…

Fou organista de la catedral de Mòdena en el període 1479-97, i des del 1504 fins a la seva mort En el seu càrrec de Mòdena havia de cantar, ensenyar els nens del cor, compondre i tocar l’orgue Del 1497 al 1504 probablement estigué a Venècia, on O dei Petrucci publicà moltes de les seves obres vocals Fou mestre de Giulio Segni, a qui ensenyà l’art del teclat del 1512 al 1514 a instàncies del cardenal Hipòlit I d’Este El 1543 fou cridat a Parma per a provar el nou orgue de l’església de l’Steccata Escriví alguns motets i laudes, bastants frottole i madrigals Destacà sobretot en…

Vida Estudià dret, però es dedicà a la literatura Professor a l’Acadèmia de Belles Arts de Torí 1878, el 1888 es traslladà a Milà, on fou director de l’Accademia dei Filodramatici i professor al Conservatori de Música Mitjançant les seves collaboracions en la premsa influí musicalment el públic de l’època Com a dramaturg, mostrà una gran versatilitat en la temàtica i la situació dels arguments, i sabé captar els gustos del seu temps La seva aportació a l’òpera fou breu però significativa associat a Luigi Illica, escriví els textos de Manon Lescaut i de la trilogia formada per La…

Del 1929 al 1941 fou un funcionari de l’administració feixista des del 1944 formà part de la Liga dei Giovani Somali , partit independentista, en el qual representà la tendència més moderada Fou president de la Liga 1954-56 1958-59 i de l’assemblea legislativa de l’administració colonial italiana 1956-60 L’any 1959 entrà a l’assemblea constituent, i el 1960, en declarar-se la independència i la unificació de la Somàlia Italiana i de la Somàlia Britànica, esdevingué president provisional del nou estat Fou reelegit per a sis anys el 1961 i, després de les eleccions del 1967, el…

Professor a Pàdua 1488-96 i 1499-1509, a Ferrara 1496-99 i 1509-10 i a Bolonya 1511-24, en la polèmica amb els averroistes defensà l' alexandrisme i en fou representant A De immortalitate animae 1516 sostingué que l’ànima intellectual, vinculada a la sensitiva, és mortal com aquesta Sostingué la doctrina de la doble veritat, posada en circulació pels averroistes Les influències estoiques i naturalistes són paleses a De fato, libero arbitrio, praedestinatione providentia Dei libri quinque 1520, on intentà de conciliar l’oposició entre lliure albir i destí, i a De naturalium…

Aprengué la tècnica al taller de l’orfebre EVerrocchi, i es formà amb Donatello Com a escultor, féu el sepulcre de Giovanni i Piero de Mèdici 1469-72, església de San Lorenzo, sagristia vella, Florència, La incredulitat de sant Tomàs 1467-83, Orsanmichele, Florència, que són les seves obres més innovadores, el David ~1475, Museo del Bargello, Florència i el Monument a Bartolomeo Colleoni 1479-88, Campo dei santi Giovanni e Paolo, Venècia, on sintetitzà la força de Donatello i l’elegància dels preciosistes Excellí també com a pintor, amb una producció abundosa en obres d’…

Fill i alumne d’Adolfo Venturi, fou profundament influït per les metodologies de l’escola de Viena i, sobretot, per l’estètica idealista de Croce Ensenyà a la Universitat de Torí 1915-31 expulsat pel règim feixista 1931, residí a França i als EUA, fins el 1945 Publicà un llibre polèmic, antiacadèmic i anticlassicista, Il gusto dei primitivi 1926, però posteriorment concentrà l’atenció en l’art modern Cézanne, son art et son oeuvre, 1936 Les Archives de l’Impressionisme , 1939 i en problemes de crítica, on el seu History of Art Criticism 1936 ha esdevingut gairebé un clàssic…

Catedràtic de la Universitat La Sapienza de Roma, després d’haver-ho estat a les de Trieste i Pavia Publicà nombrosos estudis sobre tots els àmbits de la filologia romànica, entre els quals edicions crítiques Teseida de Boccaccio, 1941 Chanson de Roland , 1947 etc, crestomaties Poesie d’amore spagnole , 1963 Antologia delle letterature d’oc i d’oïl , 1973 etc, manuals La lingua dei trovatori , 1965 La lingua d’oïl , 1971 etc, síntesis històriques i, sobretot, assaigs de crítica textual i interpretativa, història de la versificació i altres treballs i d’erudició Fou membre de…