Resultats de la cerca
Es mostren 602 resultats
Santa Maria de Mont-rodon (Tona)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, amb una nau, rematada per un absis, originàriament semicircular, bé que ara carrat J Sarri Aquesta església es troba situada enfront del casal de Mont-rodon, en un nivell més alt, a la cara de tramuntana del puig de Mont-rodon, entre el riu Gurri i el camí ral de Vic a Barcelona, a la quadra de Mont-rodon Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 39,2 —y 35,1 31 tdg 392351 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Tona a Taradell Al km 3,4 hi ha un trencall,…
Torre de Corsavell (Bassegoda)
Art romànic
Situació Una de les façanes exteriors de l’edifici amb una porta d’accés F Tur La Torre de Corsavell o Torre de Cursavell és una casa forta situada una mica per sota, a pocs metres, de l’església de Sant Martí de Corsavell, a mig vessant sud d’una petita vall lateral de la Muga, en una zona actualment força boscosa Mapa 257M781 Situació 31TDG725847 Sortint d’Albanyà cal seguir, durant uns 6 km, la carretera de terra que duu a Bassegoda Aproximadament 1,5 km abans d’arribar a aquest indret surt, en un revolt a mà esquerra, un corriol que porta en un quart fins a Corsavell, que és situat una…
Església del Terrer (Llançà)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església amb la capçalera, molt malmesa A la base de l’absis hom pot veure unes filades d’ opus spicatum , fetes amb unes pedres grosses F Tur Aquesta església es troba uns 2 km al nord-est de Valleta i a tramuntana de la vila de Llançà, en un replà enlairat de la roca, a ponent del coll del Terrer Mapa 220M781 Situació 31TEG102917 Per anar-hi, actualment el millor és seguir la pista de terra que hem indicat per a Sant Silvestre de Valleta, que s’agafa a Llançà Just abans de la baixada vers Sant Silvestre hom passa pel coll del Terrer, d’on surt un altre…
Sant Andreu de Porreres (la Vall de Bianya)
Situació Una panoràmica amb l’església enmig del paisatge que l’envolta J M Melció L’església de Sant Andreu de Porreres es troba a 818 m d’altitud, a la riba esquerra de la Vall del Bac, sota el Puig Ou Mapa 256M781 Situació 31TDG535806 De la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries, a 2 km d’aquesta població i al coll anomenat de Seguries, surt una pista forestal que davalla vers llevant a la Vall del Bac i passa per les masies de l’Om, la Rovirota i la Canova Poc abans de l’aiguabarreig de la riera del Bac Llierca amb la de Sant Andreu, el camí s’enfila a mà esquerra fins a assolir l’…
Castell i vilatge de Carratalà (Aitona)
Art romànic
Situació Tossal on s’alçava aquest antic vilatge, sobre el riberal del Segre, al sud-est d’Aitona ECSA-JBolòs El castell i l’antic poble de Carratalà eren situats al cim i al vessant d’un tossal allargat, que s’alça 1 km al sud-oest del centre de la població d’Aitona Darrere del tossal, cap al nord, hi ha terres de secà en canvi, sota seu, cap al sud, s’estén el riberal regat del Segre, que forma l’actual partida de terres de Carratalà Mapa 31-16 415 Situació 31TBF871962 Si seguim la carretera que va d’Aitona a Seròs, a 1 km de la primera població, hem de girar a la dreta, on indiqui “Cova…
La crisi dels gremis
Ordinacions dels argenters de Reus, 1778 MCSVR / RM La Nova Planta de govern va significar, entre altres aspectes, la neutralització política dels gremis, que perderen la seva presència en el govern de les ciutats catalanes L’evolució econòmica i intellectual de la divuitena centúria anava contra els gremis, que arreu d’Europa eren acusats de ser un obstacle al progrés Basant-se en les idees dels illustrats espanyols, un historiador francès del segle XX atribuí als gremis barcelonins del XVIII un esperit mesquí i rutinari En canvi els economistes catalans de l’època foren grans defensors dels…
el Lluçanès

Vista del Lluçanès
© C.I.C -Moià
Comarca de Catalunya, situada a l’altiplà central català.
La geografia Cap de comarca, Prats de Lluçanès És una plataforma terciària estructural inclinada de NNE 900-1000 m alt a SSW 450-550 L’elevació dels materials eocènics de l’extrem septentrional és deguda a l’enllaç amb els primers plecs subpirinencs que clouen el Ripollès per migjorn Però ràpidament apareix recobert per l’Oligocè tot l’interfluvi del Lluçanès i el Moianès, entre la vall del Llobregat i les del Ter i el Congost El límit de llevant entre el Lluçanès i aquestes darreres, que constitueixen la plana de Vic, és precisament el contacte entre aquest Eligocè i l’Eocè descobert de la…
Tiurana
Tiurana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb l’Alt Urgell.
Situació i presentació El terme municipal de Tiurana, de 15,92 km 2 d’extensió, pertany a la subcomarca del Segre Mitjà i s’estén a l’esquerra d’aquest riu, al sector on rep el Rialb per la dreta A l’extrem de llevant de la Noguera, el municipi de Tiurana confronta amb el municipi de Bassella, de la comarca de l’Alt Urgell, pel cim d’un dels turons de Solers Al SE limita amb el municipi de Vilanova de l’Aguda i a migdia, per una línia al S del Mas d’en Pinós i per un dels contraforts orientals de la serra del Pubill, amb el municipi d’Oliola i amb una llenca del de Ponts A ponent…
eslau | eslava

Expansió dels pobles eslaus fins añ segle IX
© fototeca.cat
Història
Individu d’un grup de pobles de raça i de llengua indoeuropees establerts a les terres entre els rius Oder i Volga i des de la mar Bàltica fins a la serralada dels Carpats.
Els eslaus eren limitats pels pobles germànics, bàltics i tracis i tenien relació amb la cultura de Lusàcia Anomenats vendes per llurs veïns germànics, el nom d’ eslau apareix documentat al segle VI Al segle III s’expandiren cap a l’est i al sud, però foren frenats pels pobles bàltics, finesos i gots Els antes poble eslavitzat, que vivia a Ucraïna foren conquerits pels gots, els quals formaren un imperi que s’estenia des de Polònia fins a la mar Negra, dins el qual sotmeteren altres pobles vendes Destruït aquest imperi pels huns 370, els eslaus restaren sota llur domini però, en iniciar la…
imperi Carolingi

L’imperi Carolingi
© Fototeca.cat
Història
Imperi establert, com a continuació de l’Imperi Romà d’Occident, quan, la nit de Nadal del 800, el papa Lleó III col·locà damunt el cap de Carlemany la corona imperial.
Llavors l’imperi s’estenia, en línies generals, per França, pels comtats catalans fins al Montseny, Cardona i la línia Gerri-Senterada-Alaó, pel comtat d’Aragó fins on ara hi ha Sant Joan de la Penya, per Alemanya fins a l’Elba i més enllà fins a l’Eider, pels Països Baixos, per Suïssa i per la major part d’Itàlia, i tenia subjectes a una mena de protectorat els àvars del Danubi mitjà Del nom del primer titular l’imperi és anomenat carolingi , i aquesta denominació li escau mentre fou regit per descendents de Carlemany, o sigui fins el primer quart del segle X L’estructura dels òrgans de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina