Resultats de la cerca

Fundat al febrer de 1931 i impulsat per Marià Foyé, nasqué com a secció de vol sense motor de l’organització cívica Palestra S’establí a l’aeròdrom Canudas El 1932 participà juntament amb l’Aeroclub de Barcelona en la primera Setmana de Vol Sense Motor a Puigcerdà Posteriorment participà en altres trobades de vol sense motor fins que el 1936 desaparegué en esclatar la Guerra Civil Entre el 1933 i el 1934 publicà la revista Ales

Dirigida per Josep M Ferrando, JA Romeo i Jaume Massó, tingué com a redactors Joan M Batlle, Quique Guasch, Antoni Closa, Olga Viza i Santi Nolla, entre d’altres, i collaboracions especials de Martí Farreras, Josep M Fusté, Ricard Maxenchs i Arcadi Alibés, i els fotògrafs Miguel Moreno, Zoltan Czibor i Eduardo Sáenz Estava escrita en castellà amb alguns articles en català, i informava sobre el Futbol Club Barcelona El mateix any desaparegué per donar pas al diari Sport

Practicà la natació i el tennis durant la segona dècada de 1900 Presidí el Fèmina Natació Club, entitat fundada l’any 1912, amb l’ajuda i el suport d’Emili Solé Brufau, aleshores secretari del Club Natació Barcelona S’establiren als Banys de Sant Sebastià, dels quals era propietària la família Ribalta L’esport femení encara no estava prou madur i la iniciativa no acabà de prosperar Abans d’arribar els anys vint el club desaparegué

Fundat l’any 1979, fou un dels clubs pioners del futbol sala català Inicialment prengué el nom d’UE Mataró i s’inscrigué a la lliga de la Federació Catalana de Futbol Més endavant fou conegut com FS Mataró Tiritas i jugà en categories estatals durant la dècada de 1980 Desaparegué als anys noranta i l’any 2000 fou refundat com a CFS Mataró, que juga en categories d’àmbit català i utilitza el pavelló municipal Josep Mora

Fundat l’any 1985 per Ramon Llistosella i Albertí, la seva principal atenció se centrà a formar un equip de competició L’any de la seva fundació creà l’equip Vikinis, incorporant a les seves files Melcior Mauri i posteriorment altres ciclistes que tingueren renom com Miguel Ángel Martínez o Joan Llaneras L’any 1988 participà en la Volta a Galícia Desaparegué el 1993 a causa de l’accident de trànsit mortal de Ramon Llistosella i Albertí

De característiques similars a la cabra salvatge hispànica cabra salvatge hispànica , la secció transversal de les banyes era quadrangular Habitava als Pirineus Desaparegué del Pirineu català entre el final del segle XIX i el començament del segle XX Protegida legalment d’ençà del 1980, els darrers exemplars sobrevisqueren al parc nacional d’Ordesa i Mont Perdut fins el gener del 2000 El 1999 el govern aragonès obtingué mostres cellulars del darrer exemplar viu per a futures clonacions de l’espècie

Entre el 1872 i el 1882 publicà memòries de les seves activitats, ben interessants quant a l’arreplega d’epigrafia llatina, notícies sobre jaciments arqueològics, numismàtica antiga i moderna, etc El 1878 organitzà una exposició arqueològica Desaparegué cap al 1885 Arribà a tenir noranta socis esparsos pel País Valencià cal destacar-ne Nicolau Ferrer i Julve, Vicent Boix, Joan Martínez i Vallejo, Josep Vilanova i Piera, Josep MTorres i Belda, Francesc Danvila i Collado, Josep Vives i Ciscar i Vicent Pueyo i Ariño

Fou fundada a París el 1890 per Alfred Vallette per a impulsar l’escola simbolista, bé que sempre estigué oberta a d’altres corrents i escriptors, com ara els que crearen la revista Nouvelle Revue Française Antològica, crítica i informativa, acomplí un paper important en la cultura europea, augmentat amb la creació 1894 i l’activitat de la casa editorial homònima De periodicitat mensual o bimensual, fou publicada ininterrompudament llevat del període 1940-46, que fou prohibida fins el 1965, que desaparegué

Substituí el “Diari de Mataró”, emparat pel comitè local antifeixista, i fou, de fet, la continuació del setmanari “Combat” abril-juliol del 1936 A partir del 9 de novembre de 1936 fou l’òrgan oficial antifeixista del consell municipal En foren redactors Julià Gual, de l’Esquerra Republicana de Catalunya, que el dirigí, JCases i Busquets, de la UGT, i Pedemonte, de la CNT Hi collaboraren regularment Joan Peiró, Julià Cuadras, Pelegrí Carran, Santiago Lleonart, etc Desaparegué pel gener del 1939

Fou impulsada per Josep Maria Batista Roca i Francesc Maspons Anglasell Hi collaboraren excursionistes com Lluís Estasen, Gonçal de Reparaz, Emili Jové o Francesc Pujol Pretenia agermanar el collectiu d’entitats excursionistes catalanes sense suprimir-ne els butlletins i se centrava en la formació de la joventut Tingué dificultats econòmiques i fou comprada per l’Editorial Montseny Entre el maig i el setembre del 1930 no publicà cap número, però tot i prosseguir a partir de llavors, desaparegué poc després